Salomó va triar demanar saviesa a Déu sobre qualsevol altra cosa, i això va agradar a Déu, que li va donar no només la saviesa per liderar el poble, sinó també riqueses i glòria.Salomó és l'autor del llibre de Proverbis, d'Eclesiastès i el Càntic dels càntics a les nostres Bíblies, llibres de saviesa que continuen llegint-se i repetint-se fins avui. La saviesa que es presenta en aquests llibres tenen el segell de Déu, i és part de la Paraula inspirada per Déu.
Ens narra el capítol 9 de 1 Reis que Salomó va fer pacte amb Déu en acabar l’obra del temple. El capítol anterior narrava com Salomó havia traslladat l'arca del pacte que contenia les taules que Moisès havia rebut a Horeb, i la va col·locar al lloc santíssim, sota les ales dels querubins. I ens diuen el verset 11 que “la glòria de Jehovà havia omplert la casa de Jehovà.”
Tenim documentada la pregària del rei Salomó durant la dedicació del temple, de la qual voldria llegir una porció:«Llavors Salomó es va posar davant l’altar del Senyor, en presència de tota l’assemblea d’Israel, amb les mans esteses cap el cel, i digué: “Senyor Etern, Déu d’Israel, no hi ha cap déu igual a tu, ni dalt del cel ni aquí baix a la terra, que compleixes l’aliança i la misericòrdia amb els teus servents que de tot cor caminen davant teu; que has complert amb el teu servent David, el meu pare, el que li vas prometre; li ho vas prometre de paraula i avui ho ha complert la teva mà. Ara, doncs, Senyor, Déu d’Israel, compleix amb el teu servent David, el meu pare, la promesa que li vas fer dient-li: ‘No faltarà mai davant meu un home dels teus que ocupi el tron d’Israel mentre els teus descendents vetllin la seva conducta per caminar davant meu, com tu hi has caminat.’ Ara, doncs, et prego, Déu d’Israel, que confirmis la promesa que vas fer al teu servent David, el meu pare. Però, és veritat que Déu pot habitar sobre la terra? Heus aquí que el cel i el cel del cel no et poden contenir: molt menys aquest temple que jo he construït! Tot i així, Senyor, Déu d’Israel, para atenció a la pregària i a la súplica del teu servent, i escolta el clam i la súplica que el teu servent eleva davant teu avui; que els teus ulls estiguin fixos sobre aquest temple nit i dia, sobre aquest lloc del qual vas dir: ‘Allà hi haurà el meu nom’; i escolta la pregària que el teu servent fa en aquest lloc.» 1 REIS 8:22-29 BEC
Salomó estava pregant a Déu que poguessin mantenir aquesta relació durant els anys que seguirien.
I el que és preciós és que Déu li va contestar, parlant-li com li havia parlat anteriorment i dient: «He sentit la pregària i la súplica que has fet a la meva presència; he santificat aquest temple que tu has construït, perquè el meu nom hi sigui perpètuament i els meus ulls i el meu cor hi siguin en tot moment. I si tu et comportes davant meu com es va comportar el teu pare David, amb un cor irreprensible i recte, complint tot el que t’he manat i observant els meus estatuts i les meves lleis, jo afermaré el tron del teu regnat sobre Israel per sempre, tal com vaig prometre a David, el teu pare, dient-li: ‘Mai no et faltarà un descendent en el tron d’Israel.’ Però si vosaltres i els vostres fills us aparteu de mi, si no observeu els manaments i els estatuts que he posat davant vostre, i aneu a servir déus estranys i us prosterneu davant seu, llavors jo extirparé Israel de sobre la terra que els he donat; i aquest temple que he santificat per al meu nom, el llençaré lluny de la meva vista, i Israel serà tema de burla i d’escarni entre tots els pobles. Tothom qui passi davant d’aquest temple, que haurà estat tan excels, quedarà atònit i xiularà, i preguntaran: Per què s’ha portat d’aquesta manera el Senyor amb aquesta terra i amb aquest temple? I els respondran: Perquè van abandonar el Senyor Etern, el seu Déu, que havia tret els seus avantpassats del país d’Egipte, i es van lliurar a déus estranys, els van adorar i els van donar culte. Per això el Senyor ha portat damunt d’ells tota aquesta desgràcia.» 1 REIS 9:3-9 BEC
Ens explica el text que Salomó es va casar amb la filla de Faraó per fer aliança. Més veiem en 1 Reis 11:1-6 que tristament «El rei Salomó va estimar moltes dones estrangeres, a més de la filla de faraó: moabites, ammonites, edomites, sidònies i hitites. D’aquestes nacions, el Senyor havia dit als fills d’Israel: “No us heu d’ajuntar amb elles, ni elles s’han d’ajuntar amb vosaltres, perquè amb tota seguretat decantaran el vostre cor vers els seus déus.” Amb aquestes, doncs, Salomó s’hi va unir amb amor; va arribar a tenir set-centes esposes, com a princeses, i tres-centes concubines, i aquestes dones van fer extraviar el seu cor. I quan Salomó ja era vell, les seves dones van fer decantar el seu cor vers déus estranys, i ja no era íntegre amb el Senyor, el seu Déu, com el cor de David, el seu pare. Va donar culte a Astarte, deessa dels sidonis, i a Milcom, ídol abominable dels ammonites. Salomó es va comportar malament als ulls del Senyor, i no va seguir fidelment el Senyor com David, el seu pare.» 1 REIS 11:1-6 BEC
Com podia ser que l'home més savi de la seva època, aquell que havia construït casa Jehovà, aquell que havia fet pacte amb Déu de seguir-lo com l’havia seguit el seu pare i Moisès, Josuè i Samuel abans que ell, pogués desviar-se fins al punt de servir altres déus, déus abominables a Jehovà Déu?Sens dubte no va ser de la nit al dia. Va començar estimant altres coses més que Déu. Aquest era el primer manament que Déu havia donat al seu poble: Estimaràs el Senyor el teu Déu sobre totes les coses. Si escau, va estimar dones que no adoraven el Déu d'Abraham, sinó que seguien altres déus. Pas a pas, Salomó va deixar de desitjar agradar a Déu, i el seu cor va començar a desviar-se rere dels déus d'aquelles que Salomó estimava.
És curiós que va ser Salomó el que va escriure Proverbis 4:23 que diu «Més que tota altra cosa, guarda el teu cor, perquè d’ell brolla la vida.» PROVERBIS 4:23 BEC
Salomó va trencar el pacte amb Déu i va perdre la benedicció que la seva descendència governés sobretot el poble d'Israel. Però més important, va perdre una relació íntima amb Déu durant una bona part de la vida.
Si entenem que el llibre d'Eclesiastès va ser escrit al final de la seva vida, podem gaudir de l'esperança que es va penedir d'haver-se allunyat de Déu i va reflectir al llibre la importància sobre totes les coses «reverencia Déu i guarda els seus manaments, que això és cabalment ser un home.» i allò que dona vida.
Confia en Déu i segueix-lo, perquè en fer això experimentaràs vida veritable. No te'n penediràs.
