Després de la divisió del regne, Jeroboam no volia que Israel anés fins a Jerusalem a oferir holocausts, per por que es tornés la gent a Roboam i el seu regne fos destruït. «El rei, després d’haver reflexionat, va fer dos vedells d’or i digué al poble: “Ja s’ha acabat això de pujar a Jerusalem! Aquí tens els teus déus, Israel, els que et van treure de la terra d’Egipte!” I va situar l’un a Betel i l’altre a Dan. Això esdevingué un motiu de pecat, perquè el poble anava a presentar-se tant davant de l’un com davant de l’altre.» «Després Jeroboam va construir els llocs alts i va nomenar sacerdots d’entre el comú del poble, que no eren dels levites.» 1 REIS 12:28-31 BEC
I Jeroboam va instituir festes per a cada vedell, en la data que a ell li va semblar, ignorant les instruccions de Déu concernents a les ofrenes i sacrificis, i ens diu el verset 33 que va fer festa als fills d'Israel. Notem que no diu Déu, sinó els fills d'Israel. Et recorda les festes que se celebren en nom de Déu i que més aviat estan dissenyades per a la gent. No es pensa si les activitats són dignes de lloança a Déu o si, per contra, donen lloc a la disbauxa.
Ens narra el capítol 13 que Déu va enviar un profeta de Judà a Jeroboam per cridar-li l'atenció.«i va clamar contra l’altar, per revelació del Senyor, dient: “Altar, altar! Això diu el Senyor: Heus aquí que ha de néixer un fill de la casa de David, anomenat Josies, que damunt teu immolarà els sacerdots dels llocs alts que cremen l’encens sobre tu, i damunt teu seran cremats ossos humans.” I aquell mateix dia va donar aquest senyal: “Aquest és el senyal que el Senyor ha dit: L’altar s’esberlarà, i les cendres que hi ha damunt seu s’escamparan.”» 1 REIS 13:2-3 BEC Jeroboam es va molestar i va manar que l’arrestessin, però Déu ho va impedir, “I l'altar es va trencar, i es va vessar la cendra de l'altar, conforme al senyal que l'home de Déu havia donat per paraula de Jehovà.”«Malgrat aquest fet, Jeroboam no es va apartar del seu mal camí, sinó que va tornar a constituir d’entre el comú del poble sacerdots per als llocs alts. A qualsevol que li semblava, l’investia com a sacerdot dels llocs alts. Aquest comportament dugué el pecat a la casa de Jeroboam, i per això fou destruïda i esborrada de damunt la terra.» 1 REIS 13:33-34 BEC
Al mateix temps a Judà, regnava Roboam «El comportament de Judà era dolent als ulls del Senyor, i amb els pecats que cometien el van engelosir molt més del que ho havien fet els seus avantpassats. Perquè ells també es van construir llocs alts, amb esteles i columnes sagrades per tots els turons i sota tots els arbres frondosos. Fins i tot hi hagué per tot el país prostitució sagrada masculina. Van cometre totes les abominacions dels pobles que el Senyor havia expulsat de davant els fills d’Israel.» 1 REIS 14:22-24 BEC
Per això veiem que el poble sencer d'Israel havia deixat Déu de banda per servir-se a si mateixos. “I hi va haver guerra entre Roboam i Jeroboam cada dia.”
Va passar que el fill de Jeroboam es va emmalaltir, i Jeroboam va enviar la seva dona a parlar amb el profeta Ahià, el que havia profetitzat anys abans que Jeroboam seria rei d'Israel. Però quan va arribar ella on era el profeta, aquest tenia un dur missatge per a Jeroboam. El seu fill moriria. Però a més va dir a la dona: «Vés i digues a Jeroboam: Això diu el Senyor, Déu d’Israel: Jo t’he alçat d’entre el poble i t’he posat per príncep sobre el meu poble d’Israel, arrancant el reialme de la casa de David per donar-te’l a tu, i, en canvi tu no t’has comportat com el teu pare David, que va guardar els meus manaments i em va seguir de tot cor per fer només allò que és recte als meus ulls, sinó que has actuat pitjor que tots els teus predecessors i has arribat a fer-te déus estranys i imatges de fosa que em provoquen l’enuig, i a mi te m’has girat d’esquena;» 1 REIS 14:7-9 BEC
Tots dos homes i tots dos regnes havien donat l'esquena a Déu.Va morir Roboam vuit anys abans que Jeroboam, i Abies el seu fill va ser rei de Judà durant tres anys, i el seu fill Asà darrere d'ell i la guerra entre els dos regnes va continuar.
Després de vint-i-dos anys de regnat, Jeroboam va morir també, i Nadab el seu fill va ser rei després d'ell. El seu regnat va durar només dos anys, ja que Baixà fill d'Ahià va conspirar contra ell i el va matar, i va arribar aquest a ser rei d'Israel. Això va acabar amb la línia monàrquica de Jeroboam, cosa que Déu ja havia anunciat, pel seu pecat de rebel·lió. Va anar pel seu propi camí, i el seu camí va posar fi a la seva vida i la de la seva descendència, els quals van seguir el seu exemple.
Penso en nosaltres com les que anem davant, prenent decisions que afectaran els que venen darrere. Quin tipus de camí estem creant per a aquells que ens segueixen? Busquem agradar Déu i guiar els altres en aquest camí, o per contra, estem buscant la nostra pròpia glòria o comoditat, ignorant els estatuts de Déu i creant els nostres propis?
Que els que ens segueixen puguin veure la nostra fidelitat al nostre Déu, i que Déu pugui dir de tu i de mi, “ella em va seguir de cor perfecte”. No que era perfecta, així com David no va ser perfecte, però el seu cor va buscar cada dia la pau amb Déu, amb la determinació de seguir els seus manaments. Jo vull que Déu pugui dir això de mi. T'apuntes tu al repte?
