Què difícil és mantenir-se ferm en obediència a Déu quan tots els de l'entorn estan fent el que els sembla! Enmig del conflicte i envoltat d'immoralitat i idolatria, Asà va arribar al tron i va fer un gran canvi. No es va deixar portar pel corrent de la seva societat ni la de la seva pròpia família.
Déu ens mostra, enmig de tot això, un rei que es va tornar a Déu per complir els seus manaments. Ens diu el llibre que Asà, a Judà, va tenir un cor perfecte envers Déu, aixecant-se per denunciar els pecats morals del poble i fins i tot la idolatria de la reina mare, Maacà, la qual era una idòlatra.
Ens diu 1 Reis 15 i 2 Cròniques 14.1-5; 15.16-19) que Asà va ser un bon rei. Asà es va aixecar contra la idolatria i la immoralitat. L’any vint de Jeroboam, rei d’Israel, va començar a regnar Asà sobre Judà. Va regnar quaranta-un anys a Jerusalem. La seva àvia es deia Maacà, i era filla d’Absalom. Asà va tenir un comportament íntegre als ulls del Senyor, com David, el seu avantpassat. Va expulsar del país els homes dedicats a la prostitució sagrada, i va treure tots els ídols que havien erigit els seus avantpassats. Fins a la seva àvia Maacà li tragué la dignitat reial, perquè havia fet un ídol abominable a Astarte. Asà va destrossar l’ídol abominable i el va cremar al torrent de Cedró. Tot i que els llocs alts no van desaparèixer, el cor d’Asà es va mantenir íntegre al Senyor tota la seva vida. Va fer portar al temple del Senyor els objectes consagrats pel seu pare i els objectes que ell mateix havia consagrat: plata, or i vasos.
2 Crónicas 14Quan Abies s’adormí amb els seus avantpassats, el van enterrar a la ciutat de David, i Asà, el seu fill, va regnar en lloc d’ell. Sota el seu regnat, el país estigué tranquil durant deu anys. Asà va actuar bé i correctament als ulls del Senyor, el seu Déu. Va suprimir els altars dels cultes estrangers i els llocs alts, i va destruir les columnes sagrades i va tallar els troncs sagrats. Va decretar que Judà busqués el Senyor, el Déu dels seus avantpassats, i que observés la llei i els preceptes. També va suprimir, de totes les ciutats de Judà, els llocs alts i les imatges del sol; i el reialme es mantingué tranquil durant el seu regnat. Va edificar ciutats fortificades a Judà, ja que hi havia pau al país; i en aquells anys no hi hagué cap guerra contra ell, perquè el Senyor li havia concedit repòs. Llavors Asà va invocar el Senyor, el seu Déu, i digué: “Oh Senyor!, tu no tens cap dificultat a ajudar el qui és poderós o el qui és mancat de força; ajuda’ns, Senyor, Déu nostre, perquè confiem en tu, i és en nom teu que sortim contra aquesta multitud. Senyor, tu ets el nostre Déu; no deixis que un simple mortal triomfi contra tu.”
El profeta Azariahu va parlar a Asà afirmant que si buscaven Déu el trobarien, però si el deixaven ell els deixaria, quan va sentir Asà apuestes paraules va cobrar ànim, i va treure els ídols abominables de tota la terra de Judà i de Benjamí, i de les ciutats que ell havia pres a la part muntanyosa d'Efraïm; i va reparar l'altar de Jehovà que era davant del pòrtic de Jehovà.
Els primers trenta-cinc anys del regnat d'Asà no hi va haver guerra durant tots aquests anys, però Asà va fer aliança amb els sirians per enfortir-se contra Israel. Déu va enviar el profeta Hanani per amonestar-lo per haver buscat aliança. Déu l’havia protegit contra els etíops i contra els libis, exèrcits molt més poderosos. Per què aleshores havia desconfiat i buscat suport humà per a aquesta batalla?
Li va dir també: Perquè els ulls del Senyor recorren tota la terra per tal de mostrar-se fort a favor dels qui tenen un cor sincer envers ell. Aquesta vegada tu has actuat insensatament: d’ara endavant tindràs guerres. Asà es va indignar contra el vident i va fer que el tanquessin a la presó, irritat contra ell per tot això. També, per aquell temps, Asà va maltractar alguns del poble. l’any trenta-nou del seu regnat, es va posar malalt dels peus, i la seva malaltia es va anar agreujant; malgrat això, en el curs de la seva malaltia no va acudir al Senyor, sinó als metges. Per fi, Asà va dormir amb els seus avantpassats. Va morir l’any quaranta-u del seu regnat,
Asà va tenir un regnat llarg, i en la major part bo. Durant el seu regnat, veiem que diversos reis van passar pel tron d'Israel al nord:Jeroboam va ser un rei que no va seguir Déu,Baixà, tampoc (1 Reis 16:1-7)Elà, el seu fill va regnar després d'ell. Va regnar dos anys, i el seu fill Zimrí el va matarZimrí, va morir per la seva pròpia mà, incendiant casa seva.Omrí, el general de l'exèrcit que va acorralar Zimrí, (va regnar 12 anys) i va fer allò que era dolent als ulls de Déu.Acab el seu fill va regnar vint-i-dos anys, i va fer el dolent més que tots els altres reis (16:30). Es el que estava casat amb Jezabel, la qual també va ser una reina cruel.
Sap greu que Asà, ja gran, en lloc de buscar Déu, va buscar posar la seva confiança en altres. Déu l'havia escollit, l’havia proclamat rei, i l'havia tingut cura tots aquests anys, protegint-lo dels reis del nord. Però ell va confiar en les pròpies forces i en els del voltant. Déu va cridar la seva atenció, perquè Déu l’havia guardar en nombroses ocasions.
Em fa pensar en nosaltres els creients. Diem que confiem en Déu, però sovint la nostra fe ens falla, i buscarem consol o confiança en coses, situacions o persones, pensant que això ens pot protegir, ajudar o defensar. Déu és la nostra fortalesa, el nostre escut fort, el nostre alliberador. Per què triaríem buscar descans i protecció en els diners, en possessions, en amistats? Busquem Déu, perquè Ell ha dit que els qui el busquin el trobaran. Busquem Déu i guardem els seus preceptes.
