La tasca del profeta era proclamar la Paraula de Déu. Al llibre dels reis podem llegir dels profetes que van viure al regne d'Israel durant el període dels reis i fins a la caiguda d'Israel.
Micàiehu era un profeta en els temps d'Acab, com ho va ser Elias. Aquest va donar Paraula de Déu a Acab, i va ser empresonat per això. Acab va donar ordres respecte a Micàiehu per haver anunciat la seva mort.«Això ordena el rei: Tanqueu aquest a la presó i poseu-li ració curta de pa i aigua, fins que jo torni en pau.” Micàiehu respongué: “Si tu tornes en pau, és que el Senyor no ha parlat per mi.” I afegí: “Escolteu-ho, tots els pobles!”» 1 REIS 22:27-28 BEC
Llegim també a 2 Reis 14 de Jonàs, fill d'Amitai, profeta que va ser de Gathéfer, el qual va predir la restauració dels límits d'Israel des de l'entrada d'Hamat fins al mar de l'Arabà, d'acord amb la paraula de Jehovà Déu de Israel.
Al llibre de Reis també llegim del gran profeta Eliseu, el que va ser aprenent d'Elies i va rebre doble porció de l'esperit d'Elies abans de la seva partida. Ens explica 1 Reis 19 que Eliseu treballava llaurant la terra. Elies va venir on estava treballant i va compartir amb Eliseu la crida especial de Déu al ministeri de profeta d'Israel. Eliseu ho va entendre perfectament. De seguida va posar casa seva en ordre i es va preparar per anar amb Elies i servir-lo alhora que n'aprenia.
Però veiem que moltes vegades, el poble de Déu no va escoltar els advertiments dels profetes, sinó que van seguir en el seu camí de desobediència.Eliseu no va ser poruc en demanar ajuda de Déu. Va demanar una doble porció de l'esperit d'Elies. Admirava l'obra d'Elies, i volia ser com ell, i servir el Senyor i ser usat per Ell. Per això va demanar amb valentia. I veiem que Déu li va concedir. A 2 de Reis 2 llegim que quan Eliseu va veure Elies ascendir al cel, va rebre el do de profecia d'aquest però una doble porció.
A 2 Reis 3 llegim que després de la mort d'Acab i d'ahazià, Jehoram, fill d'Acab va arribar a ser rei d'Israel. Aquest va fer aliança amb Josafat, rei de Judà i amb el rei d'Edom, per anar contra el rei de Moab. Josafat, abans de sortir a la batalla, igual que havia fet anteriorment amb Acab, va demanar que es cridés a un profeta de Déu.
Va venir Eliseu a veure'ls, però va parlar directament amb Jehoram rei d'Israel: “Què tinc jo amb tu? Ves els profetes del teu pare i els profetes de la teva mare.”Eliseu no es tallava a l'hora de cridar l'atenció al rei d'Israel.I Eliseu va compartir la paraula de Déu dient:
«I això encara serà poc per al Senyor: també farà caure els moabites a les vostres mans.»2 Reis 3:18 BCI I Déu els va donar la victòria de manera miraculosa.
Al segon llibre de Reis llegim dels miracles que va fer Déu a través del seu servent Eliseu. Al capítol 4 va ajudar una vídua a cobrir els seus deutes proveint oli per omplir tots els atuells que aquesta va poder ajuntar. Va demanar per la família sunamita que li va donar lloc on habitar, de manera que aquesta i el seu marit van tenir un fill, i quan el fill va morir del que semblava ser una insolació, Eliseu li va tornar la vida, com havia fet Elies amb el fill de la vídua.Eliseu va alimentar els fills dels profetes que habitaven a Gilgal, i quan aquests van emmalaltir a causa del que havien menjat, ja que el criat d'Eliseu havia cuinat amb bolets silvestres sense saber que eren verinosos, Eliseu, amb el poder de Déu, va fer que el menjar no portés malaltia ni mort. Llegim al mateix capítol que Déu va proveir per aquests pa, fent que vint pans de primícies arribessin a cent profetes, i ens diu el text que “ho va posar davant d'ells, i van menjar, i els va sobrar, d'acord amb la paraula de Déu.Eliseu va ser el que va enviar Naaman a capbussar-se set vegades al riu Jordà perquè fos curat de la lepra, al capítol 5, i el que va fer surar la destral prestada d'un dels fills dels profetes al capítol 6.
Eliseu va protegir el rei d'Israel contra el rei de Síria, fent-li saber el que aquest planejava contra ell. Però llegim que Benadab, rei de Síria, va assetjar la ciutat de Samaria, i la gent començava a morir de gana. El rei d'Israel es va enfadar molt amb Eliseu i el va enviar a buscar-lo. Quan el missatger va arribar, Eliseu l’estava esperant. Li va profetitzar que l'endemà, els preus de tots els aliments estarien per terra, i tots podrien gaudir de moltes provisions. El servent del rei va respondre: “Ni que el Senyor obrís les comportes del cel, com pot succeir això que dius? Eliseu li va respondre: – Ho veuràs amb els teus propis ulls, però no en menjaràs.” 2 Reis 7:2 BCI
El servent del rei no va creure la paraula de Déu i la seva falta de fe el privaria dels beneficis que havien de venir. Curiosament, quatre leprosos serien els primers a descobrir que el campament dels sirians estava desert.«El Senyor havia fet que en el campament se sentís un gran estrèpit de carros i cavalls, la remor d’un gran exèrcit. I els arameus s’havien dit: «El rei d’Israel ha pagat als reis dels hitites i dels egipcis perquè ens ataquin!» Aquell vespre mateix, els arameus havien fugit, abandonant les tendes, els cavalls, els ases i tot el campament; havien fugit pensant només a salvar la vida.» 2 Reis 7:6-7 BCI
Els leprosos només van haver d'entrar i gaudir de les benediccions del Senyor. I quan van veure tot el que hi havia, van anar a explicar-ho al poble. I així, l'endemà, com havia dit Eliseu, una mesura de flor de farina va ser venuda per un sicle, i dues d'ordi per un sicle, d'acord amb la paraula de Jehovà.” ens narra el text que el servent del rei va sortir a la porta, i el poble el va trepitjar a l'entrada, i va morir, d'acord amb el que havia dit l'home de Déu.”
Trista història. Podent haver gaudit de les benediccions que Déu va prometre, aquest servent va triar dubtar de la paraula de Déu.
Eliseu va ungir Jehú, fill de Josafat per ser rei a Judà, com havia parlat Déu a Elies abans de partir. Durant el regnat de Joàs, rei d'Israel, va emmalaltir Eliseu, i llegim al capítol 13 que el rei d'Israel va plorar per Eliseu; i va morir Eliseu després de declarar a Joàs que només derrotaria Síria tres vegades per la seva falta de zel per Déu, i no els derrotaria del tot. Abans de la caiguda de Samaria i el captiveri d'Israel, 2 Reis 17: 13-14 ens recorda que Déu va ser fidel al Seu poble i «El Senyor advertia Israel i Judà per boca de tots els seus profetes i de tots els vidents, dient-los: «Convertiu-vos del vostre mal comportament, observeu els meus preceptes i els meus decrets, d’acord amb la Llei que vaig donar als vostres pares i que us he transmès per mitjà dels meus servents els profetes.» Però ells no escoltaven, sinó que s’endurien encara més, tal com s’havien endurit els seus pares, que no havien cregut en el Senyor, el seu Déu.» 2 Reis 17:13-14 BCI
Així veiem que els profetes fidelment van advertir reis i plebeus, mirant pel bé del poble. Però aquells que no van voler escoltar, no van ser obligats a fer-ho. Aquests van haver de patir les conseqüències dels seus pecats.
Nosaltres també tenim la tasca de proclamar la salvació de Déu als qui ens envolten. Com els profetes, no tenim poder en nosaltres mateixos, però el poder de la Paraula pot salvar aquell que reconeix el seu camí erroni i es torna a Déu. Siguem fidels a guiar els altres a la Paraula de Déu, la Bíblia. Déu ha parlat, i la nostra meta ha de ser que altres coneguin el que Déu ha dit a la Seva Paraula. Llegim la Bíblia i compartim el missatge amb fidelitat.
