El rei Acab és un personatge interessant. Ens diu la Paraula de Déu que era pitjor que tots els altres reis. Però veiem que Déu va ser molt compassiu amb ell. Déu li va donar moltes possibilitats d'humiliar-se davant Déu i seguir-lo, però veiem que Acab no les va aprofitar. La seva dona era la malvada Jezabel, la qual pensava només en si mateixa i no li importava el mal que passessin els altres. Era extremadament rebel contra Déu i va perseguir i va matar tots els profetes de Déu que va poder trobar.
I Acab el veiem que seguia la línia d'actuació de la seva dona i no es va sotmetre Déu a la seva vida. Va pensar que podia ignorar Déu i formar el seu propi grup de profetes. Curiosament, va tenir l'oportunitat de seguir Déu i els seus consells, ja que sempre va tenir persones al voltant que temien el nom de Déu. Ens diu el capítol 18 a 1 Reis que Acab tenia gent al seu voltant que eren seguidors del veritable Déu.
Alguna vegada has pensat que tenies una situació difícil a casa o a la feina? Et convido a llegir sobre Abdies, era el majordom del rei Acab. Atenia a casa seva i tots els seus assumptes, i llegim que “Abdies era en gran manera temorós de Jehovà. Perquè quan Jezabel destruïa els profetes de Jehovà, Abdies va prendre cent profetes i els va amagar de cinquanta en cinquanta a coves, i els va sustentar amb pa i aigua, per deslliurar-los de la mort , i els proveïa suport.
Va ser Abdies qui va conèixer Elies i va organitzar la trobada entre aquest i el rei en el relat dels holocausts, lloc on Déu va mostrar el seu poder enviant foc que consumís l'holocaust d'Elies tot i que hi havia aigua que corria per tot arreu.
Em pregunto si Abdies pregava pel seu rei, perquè Déu es va mostrar misericordiós amb Acab moltes vegades. Déu va donar la victòria a Acab sobre els sirians, però veiem que Acab va fer pacte amb el rei Benadad, desobeint el consell de Déu. Déu va enviar un profeta per amonestar-lo, i ell li va dir: Així ha dit Jehovà: Com que vas deixar anar de la mà l'home del meu anatema, la teva vida serà per la seva, i el teu poble pel seu. I el rei d'Israel se'n va anar a casa seva trist i enutjat, i va arribar a Samaria.” Acab no prenia bé l'amonestació, però veiem que Déu va continuar donant-li oportunitat de penedir-se'n.
Al capítol 21 de 1 de Reis podem llegir que Acab volia la vinya del seu veí Nabot, la qual havia passat de generació en generació, i no estava en venda. Acab es va entristir, “I la seva dona Jezabel li va dir: Ets tu ara rei sobre Israel? Aixeca't, i menja i alegra't; jo et donaré la vinya de Nabot de Jizreel.” Va escriure ella cartes a nom d'Acab perquè acusessin Nabot falsament i l'apedregessin a la plaça.
«Quan Jezabel va rebre la notícia que Nabot havia estat apedregat i era mort, digué a Acab: “Alça’t i pren possessió de la vinya que Nabot, el jizreelita, va refusar de donar-te per diners; Nabot ja no és viu, ha mort.”» 1 REIS 21:15 BECI Acab va anar i la va prendre. Déu ja li havia mostrat prou misericòrdia, però ell no canviava. Va enviar Déu a Elies, el qual el va reprendre per la maldat que havia fet:I li va dir « t’has prestat a obrar malament als ulls del Senyor. Ara faré caure damunt teu la desgràcia i consumiré la teva posteritat i exterminaré d’Acab tots els mascles, esclaus o lliures, a Israel.» 1 REIS 21:20-21 BEC«Quan Acab va sentir aquestes paraules, es va esquinçar els vestits, es va cobrir el cos amb un sac, va dejunar, dormia amb el sac i caminava compungit. Llavors Elies, el tixbita, tingué una revelació del Senyor, que li digué: “¿Has vist com s’ha humiliat Acab davant meu? Ja que s’ha humiliat davant meu, no faré venir aquesta desgràcia mentre visqui; serà en temps del seu fill que faré venir la desgràcia sobre la seva casa.”» 1 REIS 21:27-29 BEC. Un cop més, Déu es va mostrar misericordiós, no ignorant les mostres d'humiliació del rei Acab.
Ens diu 1 de Reis 22 i 2 de Cròniques que Josafat, el rei de Judà, el qual ho havia fet molt bé en el seu regnat, es va casar amb la filla d'Acab i Jezabel.Un dia que Josafat visitava el seu consogre Acab, aquest el va convidar a anar a la guerra contra Ramot-Galaad. Josafat semblava estar disposat, però “Josafat va dir al rei d'Israel: Et prego que consultis avui la paraula de Jehovà (4). Així que Acab va consultar amb els seus profetes, els quals van estar d'acord que serien victoriosos si lluitaven.
“Però llegim al verset 6 que després d'escoltar els profetes que va portar Acab Josafat va dir: Hi ha encara aquí algun profeta de Jehovà, perquè per mitjà d'ell preguntem?”Acab havia consultat profetes falsos, ja que semblava que els profetes de Jehovà no eren del seu gust. Acab li va dir a Josafat: Encara hi ha aquí un home pel qual podem preguntar a Jehovà; però jo l'avorreixo, perquè mai no em profetitza res de bo, sinó malaurances. Aquest és Micàiehu fill d'Imlà. I va respondre Josafat: No parli el rei així.”
Acab òbviament no volia escoltar la veu de Déu, però veiem que Déu continua posant persones a la seva vida que encara apunten al Salvador. Micàiehu, en arribar a la presència del rei, li dóna el missatge que volia escoltar, però Acab sap que aquest no és el missatge de Déu. Va insistir, fins que Micàiehu li va dir: Seràs derrotat i sortiràs fugint. Déu ja havia donat massa oportunitats a Acab, i aquest no volia saber res del Déu veritable.
Llegim que a la batalla contra Ramot-Galaad, Acab va convèncer a Josafat que portés la seva roba real, marcant-lo com a diana per a l'enemic sirià, i Acab es va vestir de soldat. Però quan els enemics van venir a atacar Josafat, aquest va alçar la veu i va dir que ell no era el rei Acab. I una de les fletxes a la batalla, que anava dirigida al rei, va ferir Acab de mort.
Déu havia mostrat la seva misericòrdia durant molt de temps, i ara estava fent justícia. Diu la Paraula que l'ànima que pequés morirà. L'única esperança per a l'ésser humà és l'obra redemptora de Crist a la creu. Crist va morir pel pecador, perquè els qui hem pecat contra Déu puguem penedir-nos i confiar en la seva salvació. Acab havia tingut moltes oportunitats, i les havia menyspreat. Fins quan es pot resistir l'amor de Déu? A Acab veiem les conseqüències de rebutjar la seva misericòrdia.
Busca Déu, perquè avui és el dia de salvació, i no tenim garantit un demà. Que el Senyor et beneeixi.
