Acab i Jezabel van ser reis malvats, i Déu els va dir que la seva família no prosperaria. Va ser a les mans de Jehú que Déu va establir que la casa d'Acab deixés d'existir. Però ens explica la Paraula de Déu que Jehú va ser molt cruel a l'hora de portar justícia sobre la casa d'aquests malvats, matant tothom que havia emparentat amb la casa d'Acab. Va ser així que Jehú, rei d'Israel, va matar Jehoram, perquè era fill d'Acab i també Ahazià, rei de Judà, el qual era el nét d'Acab, fill d'Atalia, filla d'Acab i Jezabel.Atalia, en veure que Jehú havia matat Ahazià, va decidir matar tota la descendència real per assegurar-se el tron per a ella. No entenem perquè Atalia no va patir l'obra justiciera de Jehú, perquè si la seva mare havia estat malvada, ella definitivament va seguir als seus passos.
A 2 Reis 11 I a 2 Cròniques 22 llegim que el sacerdot Jehoiadà i la seva esposa Josabet, la qual era germana d’Ahazià i filla del rei Jehoram d'Israel, van rescatar Joaix, el fill d'Ahazià, d'un any I el van amagar al temple durant sis anys. Quan tenia 7 anys, va organitzar Jehoiadà un exèrcit que protegís el rei contínuament, i el van proclamar rei sobre Judá. Atalia es va posar a cridar en veure's perdedora, i va ser perseguida mentre donava crits de traïció, fins que en sortir del temple va ser reduïda i morta.
Ens narra 2 Cròniques 24:2 que va fer Joaix el correcte davant els ulls de Jehovà cada dia de Jehoiadà el sacerdot.” Aquesta frase ens adverteix que un cop el rei va estar fora de la influència directa del sacerdot Jehoiadà, Joaix deixaria de fer allò que agradava a Déu. Joaix es va ocupar fidelment durant anys de restaurar el temple de Déu. Va recaptar diners per a la reparació anual del temple i va assignar a homes que s'encarreguessin de mantenir el temple. Però quan Jehoiadà va envellir i va morir, llegim que «Després de la mort de Jehoiadà, els prínceps de Judà van venir i van demanar audiència al rei, i el rei se’ls va escoltar. Van abandonar el temple del Senyor, el Déu dels seus avantpassats, i van donar culte als arbres sagrats i als ídols. Aquest pecat va provocar la ira de Déu contra Judà i Jerusalem. El Senyor els va enviar profetes per fer-los tornar a ell, que els van amonestar, però no els van escoltar.»«Llavors l’Esperit de Déu va inspirar Zacaries, fill del sacerdot Jehoiadà, i dret des d’un lloc elevat els digué: “Això diu Déu: Per què traspasseu el manament del Senyor? Així no podreu prosperar. Per haver abandonat el Senyor, ell també us abandonarà.” Però ells van conspirar contra Zacaries i, amb l’autorització del rei, el van apedregar al pati del temple del Senyor fins a deixar-lo mort.» 2 CRÒNIQUES 24:17-21 BEC
¡Havia estat el pare i la mare de Zacaries els que havien rescatat Joaix quan era un nen! I així és com Joaix va obrar amb ell! "El rei Joaix no es va recordar de la misericòrdia que Jehoiadà pare de Zacaries havia fet amb ell, i va fer matar el seu fill, que va dir en morir: Jehovà ho vegi i en demani comptes."
Però quan Joaix va caminar en el seu propi judici i contra els camins de Déu, les coses no li van anar bé. «Al cap d’un any, va pujar contra Joaix l’exèrcit de Síria, entraren a Judà i a Jerusalem i, d’entre la població, van exterminar tots els seus dirigents; i enviaren tot el botí al rei de Damasc.» 2 CRÒNIQUES 24:23 BECNo podria esperar bé quan ell havia pagat malament aquells que li havien fet bé.
Joaix havia rebut misericòrdia de part de la família de Jehoiadà, però no havia mostrat misericòrdia cap a la casa de Jehoiadà, i havia matat Zacaries, el qual hauria crescut a la mateixa casa que ell. I veiem que Déu va permetre que els sirians vinguessin contra Joaix, perquè ell i els que amb ell estaven «havien abandonat el Senyor, el Déu dels seus avantpassats. Així van executar la sentència contra Joaix.»
Llegim al verset 25 que «Quan els sirians s’hagueren retirat, deixant-lo malferit, els seus mateixos servidors van conspirar contra ell per venjar la sang del fill del sacerdot Jehoiadà, i el mataren en el seu llit. Així morí; i el van enterrar a la ciutat de David, però no en els sepulcres dels reis.» 2 CRÒNIQUES 24: 24-25 BEC
Trist final d'un rei que podria haver viscut als camins de Déu i gaudit de les seves bondats. Proverbis 17:13 adverteix que «El qui torna mal per bé té per sempre el mal a casa.» Proverbis 17:13 BCI
I així va passar amb aquests reis que en lloc de seguir els camins de Déu seguien els seus plans. Com se't dóna a tu mostrar misericòrdia als altres? Ets dels que recorda el bé que altres han fet per tu? Perquè és fàcil oblidar la misericòrdia i l'amor que altres ens han mostrat, i buscar el nostre propi benefici del moment.
Pare, ajuda'm a recordar aquelles persones que has posat a la meva vida per protegir-me i cuidar-me. I ajuda'm a fer el bé a ells i no actuar malament. Vull ser agraïda i seguir el camí que tu desitges.
