Quan el poble d'Israel va ser portat captiu a Assíria, regnava al sud a Judà el rei Ezequies, fill d'Acaz, el qual va fer el recte davant els ulls de Jehovà igual que David el seu pare.Una cosa interessant que llegim d'Ezequies és que va destruir la serp que Déu havia manat a Moisès fer al desert, i que amb els anys s'havia convertit en un ídol per al poble que li oferien encens. Ens diu 2 Reis 18 i 2 Cròniques 29 que «Va posar la seva confiança en el Senyor, Déu d’Israel. Entre tots els reis de Judà, anteriors o posteriors, no n’hi hagué cap altre que fos com ell. Es va mantenir unit al Senyor i no se’n va apartar, guardant els manaments que el Senyor havia prescrit a Moisès. I el Senyor l’afavoria, de manera que en tot el que emprenia tenia èxit. Es va rebel·lar contra el rei d’Assíria i va deixar d’estar-li sotmès.» 2 REIS 18:5-7 BECNo obstant això, després que els assiris s'haguessin endut captius als d'Israel, va pujar Sennaquerib rei d'Assíria i va prendre les ciutats fortificades, i Ezequies es va rendir als peus oferint-li el que fos perquè els deixés en pau. Sennaquerib va demanar gran tribut, de manera que Ezequies li va haver de donar tota la plata i l'or dels tresors reials i del temple. Però el rei d'Assíria no els va deixar en pau, sinó que va enviar qui amenacés el poble, atemorint-los dient:«Això ha dit el rei: Que Ezequies no us enganyi, perquè ell no podrà lliurar-vos de les meves mans. D’entre tots els déus d’aquests països, quin hi ha que hagi salvat el seu país de les meves mans, perquè ara el Senyor pugui salvar Jerusalem?» 2 REIS 18:29, 35 BECEns diu el capítol 19 que quan Ezequies va sentir les paraules de Sennaquerib rei d'Assíria, va esquinçar els seus vestits, es va cobrir de cilici en senyal de dolor, i va anar a casa de Jehovà a consultar Déu. Va enviar Ezequies missatgers a consultar el profeta Isaïes, el qual els va contestar:«Això diu el Senyor: Que no et facin por les paraules que has sentit, perquè els servents del rei d’Assíria han blasfemat contra mi. Mira, li infondré temor, fent que senti un rumor que el farà tornar al seu país, i faré que caigui a tall d’espasa a la seva pròpia terra.»Tota aquesta història la podem trobar també al llibre d'Isaïes, capítol 37.Ezequies va anar a Déu en pregària, i Déu va atendre el seu prec i el va deslliurar de Sennaquerib. Després d'això, Ezequies va emmalaltir, i va anar a consultar Jehovà, per si el deslliuraria de la seva malaltia. Déu va contestar a través del profeta Isaïes, concedint-li quinze anys més de vida. Ezequies va prendre algunes decisions poc sàvies. Van venir uns missatgers de Babilònia, i Ezequies els va ensenyar tot el que tenia. Déu va parlar de nou a Ezequies a través del profeta Isaïes, per avisar-lo que els babilonis vindrien anys després i s'emportarien tot el que havien vist, i s'emportarien també els seus descendents per servir a la casa del rei de Babilònia. I Ezequies no va donar gran importància a les paraules del profeta, mentre no passés durant els seus dies. Aquesta va ser la reacció egoista del rei.
En morir, el seu fill Manassès va rebre el tron, i va fer el dolent als ulls de Déu en un regnat que duraria cinquanta-cinc anys. Ens narra el capítol 21 de 2 Reis i el 33 de 2 de Cròniques que Manassès va edificar llocs alts per a culte a déus estranys, que va adorar tot l'exèrcit del cel, i que fins i tot va passar al seu propi fill pel foc. «Observava els presagis, es va dedicar a la màgia, practicava encanteris, va instituir nigromants i endevinadors; va prodigar la maldat als ulls del Senyor, provocant-li l’enuig. A més, Manassès va vessar la sang innocent en tanta abundància que en va omplir Jerusalem de l’un cap a l’altre, sense comptar el pecat d’haver induït Judà a fer el mal als ulls del Senyor.» 2 REIS 21:6,16 BEC
Per tota aquesta maldat, Déu havia determinat netejar Jerusalem de tota la maldat que el poble havia permès que entrés i s'hi quedés. Però hi ha una sorpresa molt gran a la història de Manassès. Llegim el següent a Cròniques: «Per això el Senyor va fer venir contra ells els generals de l’exèrcit del rei d’Assíria, que van aferrar Manassès amb garfis, el van subjectar amb cadenes de bronze i se l’endugueren a Babilònia. Quan estava enmig de l’aflicció, va provar de clamar el Senyor, el seu Déu, i s’humilià profundament davant el Déu dels seus avantpassats. El va implorar, i ell el va atendre; escoltà la seva oració i va fer que tornés a Jerusalem per continuar el seu regnat. Aleshores comprengué Manassès que el Senyor és Déu. llavors va penedir-se, reconeixent el Déu dels seus pares, i li va demanar a Déu que el perdonés. La misericòrdia de Déu és veritablement una mostra de la seva gràcia.
Malauradament, el fill de Manassès que va regnar al seu lloc no va seguir el penediment del seu pare. Amon va regnar només dos anys, i va continuar fent el mal que el seu pare havia fet, per la qual cosa els seus propis servents van conspirar contra ell i el van matar. El poble es va aixecar contra aquests servents, i van posar Josies, fill d'Amon per rei a la primerenca edat de vuit anys. I gràcies a Déu, Josies sí que va obeir Déu, durant els trenta-un anys del seu regnat. Amb només setze anys, Josies va començar a buscar Déu i amb vint, va decidir que es restaurés el temple de Jehovà, i durant les obres, es va trobar un llibre de la llei, el qual van portar al rei Josies. Aquest, en llegir el llibre, va dir als sacerdots i escribes:«Aneu, consulteu el Senyor per mi, pel poble i per tot Judà, referent al que diu aquest llibre que s’ha trobat. Perquè la còlera del Senyor que s’ha encès contra nosaltres és molt forta, ja que els nostres avantpassats no van escoltar les paraules d’aquest llibre per posar en pràctica tot el que ens era prescrit.» 2 REIS 22:13 BECI llegim que Josies «va pujar al temple del Senyor; i tots els homes de Judà i tots els habitants de Jerusalem es van reunir amb ell, amb els sacerdots, els profetes i tot el poble, petits i grans, i va llegir davant d’ells totes les paraules del Llibre del Pacte que havien trobat al temple del Senyor. El rei, dret dalt l’estrada, es va comprometre davant del Senyor a seguir-lo i guardar els seus manaments, els seus testimonis i els seus estatuts amb tot el cor i amb tota l’ànima, i a mantenir les paraules del pacte escrites en aquest Llibre; i tot el poble va confirmar el pacte.» 2 REIS 23:2-3 BEC
Josies va realitzar les reformes a Judà que ens narren 2 Reis 23 i 2 Cròniques 34. Va treure la idolatria del poble de Déu, enderrocant els altars a déus falsos, va netejar el lloc de pràctiques que profanaven el nom de Déu, i va treure aquells que incitaven al poble a practicar-les. Després Josies va instaurar la celebració de la pasqua. Però el Senyor ja havia determinat el que vindria al seu poble:«I el Senyor va sentenciar: “També allunyaré Judà de la meva presència, com vaig allunyar Israel, i rebutjaré aquesta ciutat que havia escollit, Jerusalem, i el temple, del qual havia dit: Allà estarà el meu nom!”» 2 REIS 23:27 BEC
Anys més tard, després de la mort de Josies, Joahaz i Joiaquim, descendents de Josies, els babilonis arribarien a Jerusalem durant el regnat de Sedecies, després d'anys de domini sobre Judà, per acabar-se portant el poble en captivitat.
Déu havia estat compassiu amb el seu poble moltes vegades, però el judici de Déu havia caigut sobre ells, i ara havien de patir les conseqüències de les seves accions. Potser el poble s'havia confós a vegades, creient que podien pecar i no passaria res. Pensaven que una disculpa els donaria oportunitat rere oportunitat, però no havien tingut en compte que les conseqüències del pecat són reals. Déu faria servir els pobles del voltant per portar judici contra el seu poble, deixant un raig d'esperança. Del llinatge de David vindria el que salvaria al poble del seu pecat. Encara hi havia esperança.
