Hem estat veient la història dels reis d'Israel i de Judà. Les diferents narratives apareixen als llibres dels Reis i a les Cròniques, per la qual cosa a cada història hem llegit textos de tots dos llibres. Reis i Cròniques apareixen a les nostres Bíblies dividits en dos llibres, 1 i 2 de Reis i 1 i 2 de Cròniques, però són en realitat un llibre cadascun. Vegem com es complementen aquests llibres, donant cadascun aspectes importants del mateix període de la història d'Israel.
El llibre de Reis ens mostra la vida dels reis del poble d’Israel. El regne d'Israel no es va mantenir unit durant gaire temps. La primera part de Reis comença amb David ja ancià, i ens narra el començament del regnat de Salomó. Després del regnat de Salomó, va haver-hi una crisi política que va resultar en la divisió del regne, i Roboam va seguir sent rei de Judá mentre Jeroboam va prendre el tron de les tribus del nord. A partir d'aquí, vam veure que Israel al nord va tenir vint reis, i cap d'ells va seguir realment Déu, sinó que van seguir el camí de Jeroboam, i no es van mantenir als camins de David el seu pare.De Judà, vam poder llegir que hi va haver vint reis, vuit dels quals ens narra la Bíblia que van procurar seguir el camí que Déu havia establert: Aquests van ser Asà, Josafat, Joaix, Amasies, Azarià (Uzià), Jotam, Ezequies i Josies.
El propòsit principal de compartir la vida dels monarques és per mostrar-nos que encara els reis que considerem bons, ens deixen amb la sensació que no hi ha un rei que compleixi el pacte que Déu va fer amb David, que hi hauria un rei just de la seva descendència, un rei perfecte que governaria perfectament el seu poble. Cap dels reis d'Israel va poder reflectir el rei messiànic, el que compliria les promeses messiàniques donades a Abraham, i que, com hem vist anteriorment, arribaria en la persona de Crist.El llibre dels Reis comença i acaba parlant de Jerusalem. Als primers capítols del primer llibre veiem la construcció del temple de Salomó, i al final del segon llibre narra la destrucció de la ciutat i l'exili del poble d'Israel a Assíria.D'aquesta manera, quan els assiris van prendre Israel i Babilònia va portar captiva a Judà, el poble de Déu va ser dispersat, però Déu va deixar el poble amb l'expectació que el Messies, el Rei Ungit, encara havia de venir.
Molts dels relats a Reis també apareixen narrats al llibre de les Cròniques dels reis. A l'ordre tradicional dels llibres de la Bíblia per als jueus, Cròniques es troba al final, ja que és un resum de tota l'Escriptura fins aquell moment.El darrer llibre de les escriptures jueves ens fa un repàs de tota la història humana des de la creació. Comença amb el nom d'Adam, en una secció que comparteix les genealogies que ens mostren una línia que tracta del llinatge del qual seria el rei messiànic, i una altra sobre els sacerdots. Cròniques relata la història del poble de Déu des del principi fins al Rei David, i a través del llinatge de David, i fins a acabar amb l'anunci del retorn del poble de l'exili.
El llibre de Cròniques ens mostra David com un model de Messies. Emfatitza les bones coses de David, i a través del llibre, compara els bons reis de Judà amb David. Narra la vida de Salomó, i la dels altres reis de Judà després de la divisió del regne.
Com vam veure amb Asà, Josies i Ezequies, va haver-hi diversos reis que van intentar que la nació seguís el Senyor, però podem observar que Judà anava pas a pas corrompent-se, fins a arribar a passar el punt de retorn.
En els darrers capítols del llibre, veiem la conquesta de Jerusalem a mà dels babilonis. Aquests van envair la ciutat, van destruir el temple, i van portar a l’exili als de Judá, inclosa la descendència de David. Havia decidit Déu eliminar el seu poble i el llinatge de David?
Déu no deixa el seu poble desolat. A l'últim capítol llegim una història que deixa un raig d'esperança. Jeconies, un descendent de David que hauria estat rei si els babilonis no haguessin conquerit Judà, apareix menjant a la taula del rei de Babilònia.Hi ha encara llinatge de David. Déu preservaria la línia, de manera que quan llegim a Mateu la genealogia de Josep i Maria, Déu ens porta enrere fins a les genealogies que ens presenta Cròniques.El llibre de Reis i el llibre de Cròniques deixa el lector amb l'esperança del retorn del poble d'Israel a la terra, i en els propers llibres podrem llegir de la reconstrucció del temple de Déu.
Romans 15:13 presenta Déu com «el Déu d’esperança que ens omple completament de joia i pau en l’exercici de la nostra fe, per tal que amb la força de l’Esperit Sant desbordem d’esperança.»
És el meu desig romandre cada dia plens d'esperança en Déu, gaudint del goig que porta l'obediència a la Seva paraula, i la pau que dona estar en comunió amb Ell. Desitjo que el repàs històric del Seu poble t'hagi ajudat a tu també a descansar a les seves promeses, perquè són sempre fidels. Siguem fidels a Ell.
