Tot i que seguiré l'estudi de la Paraula amb els llibres d'Esdres i Nehemies, cal recordar que els llibres dels profetes ens narren el que va passar durant l'època dels reis, la qual podrem repassar quan arribem a la secció profètica de la nostra Bíblia. El pla de lectura que estic seguint és un de tradicional, seguint l'ordre en què trobem els llibres a la Bíblia, però hem de recordar que aquests llibres van ser escrits en pergamins, i guardats, recopilats i preservats durant centenars d'anys, de manera que nosaltres podem llegir amb confiança, sabent que el que llegim és la Paraula de Déu.Els llibres d'Esdres i Nehemies narren el retorn del poble de Déu a Jerusalem, la construcció del temple sota el lideratge de Zorobabel, l'ensenyament del sacerdot Esdres, i la reconstrucció de Jerusalem sota el lideratge de Nehemies. Tot això va passar, com Jeremies havia predit, setanta anys després que fossin portats captius a Babilònia.El profeta Jeremies havia parlat a Sedequies en els anys que van precedir el captiveri, però ens diu 2 Cròniques 36:12-16 que Sedequies «i va fer allò que és dolent als ulls del Senyor, el seu Déu; no es va humiliar quan el profeta Jeremies li va parlar de part del Senyor. També es va rebel·lar contra el rei Nabucodonosor, tot i que aquest li havia pres jurament de fidelitat per Déu. Es va obstinar i endurí el seu cor en comptes de convertir-se al Senyor, el Déu d’Israel.» I vam acabar el llibre de Cròniques llegint com «Per això el Senyor, el Déu dels seus avantpassats, els va enviar advertiments, des del principi i tot sovint, per mitjà dels seus missatgers, perquè es compadia del seu poble i del seu santuari. Però ells es burlaven dels missatgers de Déu, menyspreaven les seves paraules i escarnien els seus profetes, fins que la indignació del Senyor contra el seu poble es va enardir tant que ja no hi hagué remei.»
Diversos van ser els profetes que havien avisat el poble sobre la destrucció que se'ls acostava si no se’n penedien. Isaïes, Miquees, Nahum, Sofonies, Habacuc, Daniel, Ezequiel, quan arribem a la secció dels profetes revisitarem els anys en què aquests homes de Déu van donar els seus dies per recordar al poble la justícia de Déu.
Jerusalem va ser destruïda i els habitants de Judà van ser portats a Babilònia. Ens explica 2 Cròniques 36, i ho podem trobar també als capítols 39 i 52 de Jeremies que els caldeus van venir i van matar tots els que s'havien amagat al santuari.
«Tots els objectes del temple de Déu, grans i petits, els tresors del temple del Senyor, els tresors del rei i dels seus prínceps, tot s’ho va endur a Babilònia. Van incendiar el temple de Déu, enderrocaren les muralles de Jerusalem, incendiaren tots els seus palaus i destruïren tot el mobiliari més valuós. I als qui van escapar de l’espasa, els deportà a Babilònia, on esdevingueren esclaus d’ell i dels seus fills, fins que es va establir l’imperi persa, a fi que s’acomplís el que havia anunciat el Senyor per boca de Jeremies: “Fins que la terra hagi pagat els seus dissabtes, descansarà tots els dies de la seva desolació, per tal de complir els setanta anys.”» 2 CRÒNIQUES 36:18-21 BEC
Quan els perses van arribar a Babilònia, i Cir va arribar a ser rei, ens narra el primer verset d'Esdres que “en el primer any de Cir rei de Pèrsia, perquè es complís la paraula de Jehovà per boca de Jeremies, va despertar Jehovà l'esperit de Cir rei de Pèrsia”«Això diu Cir, rei de Pèrsia: Tots els regnes de la terra me’ls ha donat el Senyor, Déu del cel, i ell m’ha encomanat que li edifiqui un temple a Jerusalem, que és al país de Judà. Tothom d’entre vosaltres que pertanyi al seu poble, que el seu Déu l’ajudi, i que pugi a Jerusalem, que és al país de Judà, per edificar el temple del Senyor, el Déu d’Israel, que és el Déu que habita a Jerusalem. I tots els qui hagin quedat en els llocs on han habitat, que la gent de la contrada els ajudi amb plata, or, provisions i bestiar, a més d’ofrenes voluntàries per al temple de Déu que habita a Jerusalem.”» ESDRES 1:2-4 BECDurant aquests anys, havia passat molt a la terra dels caldeus i a la de Judà. Alguns fins i tot havien perdut prova del seu llinatge i s'havien acomodat al poble calder. Però havia arribat el moment de tornar a la terra d’Israel.«Llavors es van alçar els caps de família de Judà i de Benjamí, amb els sacerdots i els levites, tots aquells als quals Déu havia mogut l’esperit perquè pugessin a edificar el temple del Senyor a Jerusalem. I tots els seus veïns els van ajudar amb objectes de plata, or, provisions, bestiar i coses valuoses, a més de tot el que ja era ofert voluntàriament. També el rei Cir va fer treure els objectes del temple del Senyor que Nabucodonosor havia pres de Jerusalem i que havia dipositat al santuari dels seus déus.» ESDRES 1:5-7 BEC
Ens diu el libre d’Esdres que Xeixbassar, princep de Judà, probablement descendent de Jeconies tot això s’ho va endur quan els deportats van retornar de Babilònia a Jerusalem.» ESDRES 1:11 BEC
Al segon capítol, Esdres ens dona la llista dels que van tornar a Judà de les diferents famílies, un total de quaranta-dos mil tres-cents seixanta, mes molts servents, cantors i cantores. “I van habitar els sacerdots, els levites, els del poble, els cantaires, els porters i els servents del temple a les seves ciutats; i tot Israel a les seves ciutats.”
S'estava complint així la promesa que Déu havia donat al seu poble per mitjà dels profetes anys abans.
Et convido a estudiar amb mi els llibres d'Esdres i Nehemies per veure com el Senyor va actuar amb el seu poble a la tornada de la captivitat.
