El llibre d'Esdres ens narra el retorn de 42.000 jueus a Jerusalem per edificar temple a Jehovà. Déu va preparar Esdres per ser l'escriba i el sacerdot que guiaria el poble que havia tornat de la captivitat.
Esdres 7:6 ens diu que «Esdres va venir de Babilònia i era un escriba expert en la Llei de Moisès que el Senyor, Déu d’Israel, havia proveït. El rei li va concedir tot el que va demanar, perquè la mà del Senyor el protegia.» ESDRES 7:6 BECAquest va pujar a Jerusalem de Babilònia durant el regnat d'Artaxerxes, rei de Pèrsia. Ens diu també el verset 11 que era escriba versat en els manaments de Jehovà i en els seus estatuts a Israel:, i Artaxenxes, a la seva carta l'anomena “escriba erudit en la llei del Déu del cel”.
Artaxerxes, amb els seus consellers, van enviar a Esdres perquè ensenyes la llei de Déu al poble que era a Judea, i li va donar permís a ell i als levites al temple per utilitzar els recursos per al servei i sacrificis al temple.
Artaxerxes va escriure a Esdres: I tu, Esdres, conforme a la saviesa que tens del teu Déu, posa jutges i governadors que governin tot el poble que està a l'altra banda del riu, a tots els que coneixen les lleis del teu Déu; i a qui no les coneix, li ensenyaràs.”
El rei de Babilònia va enviar a Esdres perquè ensenyes la llei de Déu als que allí habitaven, cosa que ens hauria de sorprendre gratament, ja que un rei pagà veia la importància que el poble de Déu conegués l'obra i la voluntat del Déu dels cels. Un cop més, veiem que Déu pot moure el cor del rei per fer allò que Déu ha planejat. I veiem també que Esdres estava preparat per ensenyar perquè ell estudiava les escriptures.
Esdres coneixia Déu, estudiava Sa Paraula i la compartia amb aquells que ja coneixien Déu i amb els que encara no el coneixien.
És curiós que Esdres, quan pujaria a Jerusalem amb els qui l'acompanyaven, no va voler demanar tropes al rei de Babilònia perquè els protegissin pel camí. I la raó que dóna es troba al capítol 8 verset 22 «Perquè m’hauria fet vergonya de demanar al rei una escorta de soldats i cavalleria que ens protegís dels possibles enemics durant el viatge, ja que havia dit al rei: “La mà del nostre Déu s’estén per protegir tots aquells qui el busquen, però la seva força i el seu enuig estan contra aquells qui l’abandonen.”» ESDRES 8:22 BEC
Esdres havia donat testimoni al rei que Déu estava amb aquells que el buscaven i afligia els qui l'abandonaven. Així que li semblava lleig demanar protecció del rei. Déu seria qui els protegiria, i en arribar bé a Jerusalem, donarien testimoni que estaven bé amb Déu i que Déu els havia tingut cura. Així que diu Esdres:«Llavors, allí, vora el canal d’Ahavà, vaig proclamar un dejuni per tal d’humiliar-nos davant del nostre Déu i demanar-li un feliç viatge per a nosaltres i les nostres famílies, amb tots els nostres béns. Vam fer el dejuni, doncs, i vam pregar al nostre Déu sobre això, i ell ens va escoltar.» ESDRES 8:21, 23 BECI uns versets més tard, Esdres dóna testimoni de com “la mà de Déu va estar sobre ells, i els va lliurar de mà de l'enemic i de l'aguaitador en el camí.”
Quan Esdres va arribar a Jerusalem, va lliurar tots els tresors, i va utilitzar part dels diners per oferir holocaustos a Déu, com li havia dit el rei. I després de fer tot això, els prínceps del poble van venir a ell per dir-li que el poble i els sacerdots i levites no s'havien separat dels pobles de les terres que habitaven a Judea. Quan no van poder continuar edificant el temple, s'havien acomodat a la terra. S'havien casat amb els habitants de la terra, els quals no servien a Déu, s'havien fet cases per a ells mateixos, i els prínceps i governadors havien estat els primers a barrejar-se amb els enemics de Déu. Potser havien oblidat per què se n'havien anat en captivitat en primer lloc?Diu Esdres que en sentir això va esquinçar els seus vestits, va arrencar els pèls del cap i la barba en humiliació i pena, i va estar assegut, angoixat en extrem, fins a l'hora del sacrifici de la tarda. Què podia fer ell pel poble? Esdres va fer el millor que podia fer, es va aixecar i va estendre les mans a Déu en pregària, dient: «Em sento avergonyit i ple de confusió d’alçar la cara vers tu, Déu meu, perquè les nostres iniquitats s’han multiplicat sobre el nostre cap, i els nostres delictes han crescut fins al cel. Des dels dies dels nostres avantpassats fins avui, hem estat pecant greument, i per culpa de les nostres iniquitats, nosaltres, els nostres reis i els nostres sacerdots, hem estat abandonats a l’albir dels reis de les nacions, a l’espasa, al captiveri, al saqueig i a la vergonya que cobreix avui la nostra cara. I ara, per un breu moment, el Senyor, el nostre Déu, ens ha concedit la gràcia de deixar-nos una resta supervivent i donar-nos estatge en el seu lloc sant. El nostre Déu ho ha fet per il·luminar-nos i reanimar-nos enmig de la nostra esclavitud. Perquè nosaltres som esclaus, però, en plena servitud, no ens ha desemparat, el nostre Déu, sinó que ens ha decantat al favor dels reis de Pèrsia a fi de reanimar-nos i poder aixecar el temple del nostre Déu, per a reconstruir les seves ruïnes i per a assegurar-nos un clos a Judà i a Jerusalem. Però, ara, Déu nostre, què podem dir, després d’això? Hem abandonat els teus manaments,» ESDRES 9:6-10 BEC
Esdres es lamentava pel que havia fet el poble. Quan van parar de construir, es van acomodar, es van ajuntar amb els qui eren enemics de Déu, i van proveir per al seu propi benestar. Havien desobeït allò que els profetes havien ensenyat de part de Déu, i una altra vegada s'havien embolicat amb el pecat del poble que habitava a la terra. Després d'haver rebut la misericòrdia de Déu, com el podien tornar a temptar?
Veiem Esdres pregant per ells, anant Déu en lloc del poble per demanar perdó. Estava disposat a fer allò que fos necessari per arreglar la relació amb Déu. I Déu el va escoltar, i el poble se'n va penedir. Els homes que havien pecat es van comprometre a arreglar la situació, i veiem que Déu va restaurar la seva comunió amb ells. Gràcies a un home fidel com Esdres, el poble va ser deslliurat del càstig que podria haver vingut sobre ells.
Preguem a Déu que ens ajudi a ser fidels com ho va ser Esdres. Que estiguem disposats i preparats per compartir la Paraula de Déu i llestos per penedir-nos i canviar quan Déu ens mostri algun detall que necessita canvi. Siguem diligents i obedients a la seva veu per poder ser una llum als qui volen conèixer Déu i els qui el segueixen.
