El llibre de Nehemies comença explicant-nos com va arribar paraula a Nehemies que els que havien tornat a Jerusalem vivien a ciutats amb els murs destruïts i patien oposició dels habitants del lloc.
Veiem que Nehemies es lamenta i va a Déu en pregaria. Diu així Nehemies 1:4«Quan vaig sentir aquestes paraules, em vaig asseure plorant; i vaig fer dol uns quants dies, dejunant i pregant davant el Déu del cel.» NEHEMIES 1:4 BEC
Nehemies era part dels hebreus que vivien a l'exili a Babilònia. Treballava com a coper del rei Artaxerxes. El seu treball era provar la beguda a la copa del rei abans que aquest se la emportés a la boca. El rei confiava en Nehemies, i a més veiem que el tenia en alta estima, ja que quan va veure que el rostre de Nehemies mostrava tristesa, li va preguntar:«Per què fas aquest posat tan trist? Ja que no estàs malalt, la teva tristesa no pot ser altra cosa que una pena del cor.» NEHEMIES 2:2 BECNehemies va ser sincer amb el rei i la reina, que també era present. Li va explicar que el seu poble patia a Jerusalem, i que sentia el desig d'anar i reedificar els murs de la ciutat.
El rei va respondre positivament, inquirint sobre el viatge que Nehemies volia emprendre i el temps que estaria fora. Nehemies li va demanar al rei que l'enviés amb cartes escrites que li facilitessin el pas a l'altra banda del riu i que li concedís per escrit poder rebre fusta del bosc per construir les portes de la ciutat, els murs i la casa on es quedaria Nehemies.I diu Nehemies al verset 8: «I el rei m’ho va concedir, perquè la mà del meu Déu em protegia.» NEHEMIES 2:8 BEC
Nehemies havia anat a Déu en pregària. Ara entenia que Déu estava en control de la situació, i podia veure la mà de Déu als esdeveniments. Havent rebut permís i suport del rei persa, Nehemies va anar fins a Jerusalem, i després de descansar del viatge, va sortir per la ciutat per avaluar la situació. Ens narra el capítol 2 que havent inspeccionat les condicions de les muralles, es va reunir Nehemies amb els oficials hebreus i els va animar a edificar-hi el mur. I diu Nehemies al verset 18:«Després els vaig explicar com la mà del meu Déu m’havia protegit, i també les paraules que el rei m’havia dit. I van dir: “Alcem-nos i posem-nos a reconstruir!” Així es van encoratjar noblement.» NEHEMIES 2:18 BEC.
Nehemies estava motivat pel que Déu havia fet ja per mostrar les seves bondats, i volia que els oficials entenguessin que la mà del Senyor els ajudaria en allò que emprendrien.Però ens explica el llibre que hi havia uns senyors que no estaven contents que Nehemies hi fos per ajudar el poble jueu. Diu així al capítol 2, versets 19-20:«Però quan ho van saber Sanbal·lat, l’horonita, Tobià, el servent ammonita i Guèixem, l’àrab, es burlaven de nosaltres i deien amb menyspreu: “Què feu? ¿És que us heu rebel·lat contra el rei?” Però jo els vaig replicar: “El Déu del cel ens farà reeixir; per això nosaltres, servents seus, hem començat la reconstrucció. I vosaltres no teniu part, ni dret, ni tradició a Jerusalem.”» NEHEMIES 2:19-20 BEC
Curiosament, al capítol 4 llegim que aquests homes havien estat insultant els que edificaven. Els volien desanimar de fer l'obra, ja que sabien que Nehemies tenia la benedicció del rei. Quan no van poder fer res legalment i oficialment per aturar l'obra, van provar de fer-ho insultant-los i descoratjant-los. Diu així el text:«Però quan Sanbal·lat, l’horonita, i Tobià, el servent ammonita, ho van saber, els va disgustar molt que algú vingués a procurar el benestar dels fills d’Israel.» NEHEMIES 2:10 BEC. I va parlar davant dels seus germans i de l'exèrcit de Samaria, i va dir: Què fan aquests febles jueus? Se'ls permetrà tornar a oferir els seus sacrificis? Acabaran en un dia? Ressuscitaran de les piles de la pols les pedres que van ser cremades?I estava al seu costat Tobià amonita, el qual va dir: El que ells edifiquen del mur de pedra, si puja una guineu ho enderrocarà.”
I no només van insultar, sinó que “van conspirar tots a una per venir a atacar Jerusalem i fer-li mal.” Però Nehemies va tornar a pregar Déu. Aquesta era la pràctica. Quan venien males notícies, pregava. Quan enfrontava oposició, pregava. Quan altres l’insultaven i l’amenaçaven, pregava. Ell entenia que la seva defensa i la seva fortalesa venia del Déu del cel. Ningú podia anar en contra si Déu estava amb ell. Ell creia el que també va expressar l'apòstol Pau a Romans 8:31: «Si Déu és a favor nostre, qui se’ns posarà en contra?» ROMANS 8:31 BEC
Per empitjorar la situació, ens explica Nehemies que hi havia alguns del seu poble que estaven amb aquells que els amenaçaven i els menyspreaven. Diu el text: “Però va passar que quan venien els jueus que habitaven entre ells, ens deien fins a deu vegades: De tots els llocs d'on tornareu, ells cauran sobre vosaltres.” Els desanimaven recordant-los que els vencerien malgrat qualsevol esforç que fessin. Però Nehemies i el poble que amb ell edificava no es van rendir davant d'aquests. Ens narra Nehemies en primera persona el següent:“Llavors per les parts baixes del lloc, darrere del mur, i als llocs oberts, vaig posar el poble per famílies, amb les seves espases, amb les seves llances i amb els seus arcs. Després vaig mirar, i em vaig aixecar i vaig dir als nobles i als oficials, i a la resta del poble: No tingueu por davant seu; recordeu-vos del Senyor, gran i temible, i baralleu pels vostres germans, pels vostres fills i per les vostres filles, per les vostres dones i per les vostres cases. I quan van sentir els nostres enemics que ho havíem entès, i que Déu n'havia desbaratat el consell, ens vam tornar tots al mur, cadascun a la seva tasca.”
Es van plantar i van continuar l'obra amb el poder de Déu. Nehemies ens narra que van edificar el mur, i mentre la meitat dels servents treballava al mur, l'altra meitat estaven armats per a la defensa. I fins i tot aquells que edificaven tenien l’espasa a mà mentre edificaven. Van treballar diligentment per fer l'obra, i van mantenir defensa militar davant dels que els amenaçaven. Però ells sabien en qui confiaven. Nehemies dona seguretat al poble amb aquesta frase: ”el nostre Déu lluitarà per nosaltres.”
Van acabar el mur malgrat l'oposició. Aquests tres personatges van intentar fer-li la vida impossible a Nehemies i fer-lo desistir del que Déu havia posat al seu cor. Nehemies va acabar l'obra sense deixar que els insults, suborns i amenaces el frenessin. I diu Nehemies que els enemics “es van sentir humiliats, i van conèixer que pel nostre Déu havia estat feta aquesta obra” Nehemies va pregar així al capítol 6:14«Recorda’t, Déu meu, de Tobià i Sanbal·lat pel que han fet, i també de la profetessa Noadià i dels altres profetes que intentaven atemorir-me!» NEHEMIES 6:14 BECNehemies podia oblidar-se dels seus adversaris perquè Déu se'n recordaria.
Torno a fer la pregunta del principi: Què fas davant de les males notícies? Què fas davant de l'oposició? Hauria estat normal que Nehemies es deprimís per les males notícies. Hauria estat comprensible que davant l'oposició de Sambal.lat, Tobià i Guèixem, el poble desistís de construir el mur. Però veiem que Nehemies va portar la seva causa a Déu i va treballar amb tots els seus recursos, sabent que el seu Déu, Jehovà dels exèrcits, lluitava per ells i els donaria la victòria.
T'animo a fer front a les dificultats de la teva vida d'aquesta manera. Confia en Déu, deixa la teva causa a les seves mans, i fes tot el que estigui a les teves mans per superar la prova. Déu lluitarà per tu si ho fas, i sortiràs enfortida i edificada.
