Els llibres d'Esdres i Nehemies narren el retorn del poble de Déu a Jerusalem. Veiem tres etapes del retorn. En primer lloc vam veure que Zorobabel va tornar sota el rei Cir de Pèrsia amb més de 42000 persones amb la intenció de reconstruir el temple. Vam veure que hi va haver un període d'uns anys en què el poble va parar de construir, i els profetes Ageu i Zacaries van venir a despertar el poble perquè acabés l'obra, i Déu els va permetre acabar el temple l'any 516 abans de Crist. Entre els capítols 6 i 7 d'Esdres hi ha uns anys en què els esdeveniments del llibre d'Ester, que estarem llegint pròximament van tenir lloc, a la ciutat de Susa, sota el rei de Pèrsia.
Esdres 7-10 ens narra la segona etapa del retorn del poble, quan el sacerdot i escriba Esdres va anar a ensenyar la llei de Déu al poble I a encoratjar-los a buscar Déu. Els va amonestar especialment sobre el pecat de barrejar-se amb els pagans de la zona que no seguien la llei de Déu. Com hem vist en altres ocasions anteriorment, el poble de Déu solia caure en la temptació d'emparentar amb els enemics de Déu i eren atrets a les pràctiques que aquests seguien en contra de la voluntat de Déu. Esdres intercedeix pel poble a Déu i ensenya la llei de Déu al poble. El llibre de Nehemies ens presenta una tercera etapa del retorn del poble, quan els murs són edificats. En aquest llibre, Esdres ja és a Jerusalem, i Déu ens presenta que igual que hi va haver una construcció del temple i un ensenyament al poble sobre Déu, en aquesta última etapa del retorn de la captivitat, hi ha una repoblació de la ciutat santa, però més important encara, hi ha una dedicació del poble de Déu a seguir i obeir la llei de Déu.
Ens narra Nehemies 8 que el poble es van unir a escoltar la Paraula de Déu que va compartir Esdres. Diu així: «Llavors es va reunir tot el poble com un sol home a la plaça, davant la porta de les Aigües, i van demanar a l’escriba Esdres que portés el Llibre de la Llei de Moisès que el Senyor havia prescrit a Israel. El dia primer del mes setè, el sacerdot Esdres va portar la Llei davant l’assemblea que formaven els homes, les dones i tots els qui tenien ús de raó, i la va llegir davant de la plaça d’enfront de la porta de les Aigües, des de l’alba fins al migdia, davant dels homes, les dones, i tots els qui tenien ús de raó; i el poble va escoltar atentament el Llibre de la Llei. Llavors Esdres va pronunciar la lloança al Senyor, el Déu gran, i tot el poble, amb les mans alçades, va contestar: “Amén, amén!” i es van prosternar fins a terra i van adorar el Senyor. I els levites Jeixua, Binnui, Xerebià, Jamín, Acub, Xabetai, Odavià, Maas-seià, Quelità, Azarià, Jozabad, Hanan i Pelaià van explicar la Llei al poble, i el poble estava atent al seu lloc. Llegien el llibre de la Llei de Déu clarament, i n’explicaven el sentit, de manera que s’entengués bé el que es llegia.»NEHEMIES 8:1-3, 6-8 BEC
Esdres llegia en hebreu, però el poble es comunicava en arameu, per això els levites s'asseguraven que tots entenguessin les paraules que es compartien.«Esdres també els digué: “Aneu, mengeu bona vianda i beveu vi dolç i feu-ne participar els qui no tenen res preparat, perquè avui és un dia consagrat al nostre Senyor. No us afligiu, perquè el goig del nostre Senyor us dóna forces.”» NEHEMIES 8:10 BEC
Després de l'ensenyament, van menjar junts, i l'escriba els va manar que gaudissin, perquè Déu seria el que els donaria forces amb goig i esperança.
El repàs de la història del poble portava llàgrimes als ulls dels hebreus, ja que podien veure que Déu havia estat misericordiós amb ells, i de retruc, ells havien estat infidels a Déu. I a Nehemies 10:28-29 ens narra que el poble, els sacerdots, levites, porters i cantaires, els servents del temple, i tots els que s'havien apartat dels pobles de les terres a la llei de Déu, amb les seves dones, els seus fills i filles, tot el que tenia comprensió i discerniment, «es van unir als seus germans, els magistrats, per un jurament solemne: que caminarien sota la llei de Déu, que fou donada per mitjà del seu servent Moisès, i que guardarien tots els manaments del nostre Déu i Senyor, les seves lleis i estatuts;»NEHEMIES 10:29 BECLa decisió de seguir i servir Déu de cor portaria molts canvis a la ciutat. Un canvi de cor havia de resultar en una reforma de la vida que vivien.Hi havia corrupció al poble, Nehemies 13:4 explica que «Eliaixib, el sacerdot, que era el responsable dels magatzems del temple de Déu, com que era parent de prop de Tobià,» aquest havia proveït una cambra per a Tobià al temple. Recorda, aquest era l'home que s'havia interposat varies vegades per fer malbé els plans dels hebreus en la reconstrucció de la ciutat. Tobià era un enemic de Déu, però era un familiar del sacerdot.Nehemies va haver d'actuar en la situació per netejar el temple de Déu. Diu així als versets 7 i 8: «Això em va disgustar molt i vaig fer treure tots els mobles de l’estatge de Tobià. Vaig manar que purifiquessin les cambres i que hi tornessin els utensilis del temple de Déu, amb les ofrenes vegetals i l’encens.» NEHEMIES 13:8-9 BECAquest mateix Eliaixib, sacerdot del poble, havia emparentat amb Sambal.lat, l'altre individu que conspirava contra Nehemies i els seus homes perquè no edifiquessin. El fill d'Eliaxib s'havia casat amb la filla de Sambal.lat l’horonita, estrangers a la terra. Quan Déu va denunciar els matrimonis amb els estrangers que habitaven a la terra era amb el propòsit de mantenir la puresa del poble. En cap moment no es tracta de racisme o xenofòbia, ja que veiem en altres textos que els estrangers que acceptaven Déu eren benvinguts al poble. Més aviat es tractava de no comprometre la fidelitat a Déu per barrejar-se amb altres que no creien en Déu. Nehemies fins i tot va explicar com el cor del mateix rei Salomó va anar rere altres déus a causa del seu matrimoni amb dones que no coneixien Déu.
Nehemies va haver de fer reformes en la manera com el poble estava organitzat. Havien donat diners prestats als més pobres, i els obligaven a pagar interessos, de manera que aquests que havien rebut préstecs se sentien esclaus a causa dels deutes. Nehemies va amonestar els que havien permès aquesta situació i els va instar a no oprimir aquells que en tenien necessitat.Hi havia també alguns que treballaven i feien negoci del dia de repòs. Després de ser amonestats, el poble va pactar guardar el dia de repòs per al Senyor i respectar les lleis i els temps de Déu pel seu poble.
I veiem que el llibre de Nehemies acaba amb el poble de Déu de tornada a la seva terra, i havent pactat una vegada més seguir Déu i obeir-lo.
Per concloure la reflexió sobre aquests dos llibres, voldria emfatitzar la importància de mantenir les nostres prioritats amb el nostre enfocament posat en Déu. El poble va tornar a la seva terra, va tenir l'oportunitat de començar de nou, i veiem com és de fàcil desviar-se rere les distraccions de la vida. Hem vist que és fàcil desanimar-se per l'oposició i deixar Déu de banda. I també hem vist que quan hi ha penediment genuí, ha de manifestar-se en una reforma de la nostra vida. Si seguim Déu, es notarà en els nostres hàbits de vida. Voldria que la meva vida fos un reflex de qui el meu cor anhela. Que el meu caminar diari mostri aquell que regna sobre el meu cor.
