El llibre d'Ester, que segueix a Nehemies, està situat en el mateix període històric, durant el regnat de l'imperi Persa, als anys entre els esdeveniments del capítol 6 i 7 del llibre d'Esdres. El llibre porta el nom d'Ester, una noia jueva que va viure a l'imperi i que va tenir un paper molt important entre el poble jueu.
L'escena se situa a Susa, capital de l'imperi Persa. Molts jueus havien tornat a Jerusalem, però molts més encara romanien a l'exili. Hi havia jueus a diferents ciutats a través de l'imperi dels perses, i molts s'havien integrat a la cultura i tenien càrrecs rellevants. Tal era el cas de Mardoqueu, oncle d'Ester, el qual treballava a la residència reial a Susa.Assuer, el rei de Pèrsia, era un home a qui li agradava beure i que es deixava portar pels consellers de la cort. Tal era el cas, que després d'haver fet festa durant mig any seguit, durant una de les celebracions, després d'haver menjat i begut amb dignataris d'altres llocs, va trucar a la reina Vaixtí perquè es presentés davant dels seus convidats, tots homes, perquè el rei pogués mostrar-los la seva bellesa. Vaixtí, que estava fent un banquet a part amb les dones, va enviar a dir que no hi aniria. Imagino que, per una banda, estava acostumada a ser exhibida pel seu marit el rei, i de l'altra, s'havia acostumat també a una vida paral·lela a la del marit. Ambdues opcions són lletges, ja que el disseny de Déu per al matrimoni és de companyia i complementarietat, i aquestes dues opcions no mostraven res d'això.
Llegim que Memucan, un dels prínceps de Pèrsia i Mèdia, va aconsellar al rei que no permetés que Vaixtí vingués davant del rei mai més, i que busqués una altra reina al seu lloc. El seu argument era que si no destituïa Vaixtí, les dones del regne començarien a menysprear i odiar els seus marits. I lamentablement veiem que Assuer el rei va escoltar Memucan i va fer decret destituint la reina Vaixtí, i va enviar també cartes per tot el regne perquè els homes afirmessin la seva autoritat sobre les seves dones.
Veiem al capítol dos que aquest mateix Assuer va organitzar un concurs de bellesa a la capital, i van portar totes les donzelles més boniques del regne al palau a càrrec de l'eunuc Egai, perquè després de llargs dies de preparació, fossin presentades al rei. I aquí veiem que Ester va ser portada al palau. A petició del seu oncle Mardoqueu, Ester havia amagat la seva identitat jueva, de manera que quan va ser escollida per ser reina, ningú no sabia que ella era part del poble jueu.Ester seria utilitzada per Déu en un moment de la història per salvar el poble de Déu de la destrucció. Però havent llegit el principi del llibre, un només pot veure una filla de Déu vivint en un món pagà, i totalment integrada a la societat, de manera que ningú podria dir que ella era diferent de les altres. Si s'hagués mantingut així, Ester no hauria tingut cap paper en la història del poble de Déu. Si Ester s’hagués adaptat a la vida de palau i simplement hagués gaudit del privilegi de ser reina del imperi més gran dels seus temps, no tindríem el llibre d'Ester a les nostres Bíblies.Déu tenia plans per a Ester, però ella hauria d'arriscar la seva vida per poder-los dur a terme.
Quan el llibre ens presenta el que sembla una imminent massacre del poble de Déu, veiem que Ester va fer un pas de valentia i va revelar la seva veritable identitat. Deixant de banda tots els privilegis que havia aconseguit, va prendre la decisió d'identificar-se amb Déu i amb el seu poble malgrat arriscar-se a ser destruïda juntament amb tots els jueus. El seu oncle Mardoqueu li havia presentat així:«No et pensis que, perquè estàs al palau reial, te n’escaparàs més fàcilment que qualsevol altre jueu. Ja que si en aquesta ocasió calles i no dius res, l’auxili i la salvació vindrà als jueus per un altre cantó, però tu i la teva família paterna morireu. I qui sap si ha estat per a una ocasió com aquesta que tu has arribat a ser reina.”» ESTER 4:13-14 BEC
Mardoqueu, el qual al principi l'havia animat a amagar la seva identitat, recorda a Ester que si ella no s'aixecava declarant la seva identitat i intercedint pel poble, Déu n'aixecaria un altre en un futur per portar alliberament al poble, i adverteix a Ester que quedant-se callada a palau, ella i els seus acabarien morint.Qui sap si Déu no t'ha posat al lloc on ets per ser utilitzada per a l'alliberament del teu poble?, li va preguntar Mardoqueu.Déu havia permès que una filla seva arribés a ser a la cort reial. I Mardoqueu entenia que Déu tenia un pla per a ella.Ester va contestar a Mardoqueu demanant-li que dejunessin i preguessin per ella durant tres dies, i confiant en el Senyor, després d'aquest temps, es va presentar davant del rei, sabent que si aquest no la rebia o no acceptava la seva petició, podria perdre la vida. Ester estava disposada. Havia deixat de banda la seva por de ser diferent i estava declarant qui era el seu Déu.
On t'ha posat Déu per ser una peça clau en el seu pla perfecte? Ets filla del Déu del cel? Saben els qui estan al teu voltant que segueixes el Déu veritable? Potser no has compartit la teva identitat en Crist amb els del teu voltant, però, i si Déu t'ha col·locat on ets amb un propòsit específic? Tindràs la determinació d'Ester d'aixecar-te en nom de Déu i ser usada per al seu pla perfecte, o romandràs d'incògnit a la teva feina, institut, veïnat, o allà on Déu t'hagi posat?
Complim allò per la qual cosa hem estat creats per Déu, per portar glòria al seu nom.
