Els esdeveniments al llibre d'Ester mostren la sobirania d'un Déu a qui, tot i que en cap moment se'l menciona per nom, es pot apreciar en la manera com es desenvolupa la trama.
Mardoqueu, home jueu que habitava a Susa, era un home d'influència a palau, i tenia la tutela de la seva cosina Ester, la qual va arribar a ser reina.
Mardoqueu era fidel al rei de Pèrsia, i això ho podem veure a Ester 2:19-23:«En aquells dies, mentre Mardoqueu ocupava el seu lloc al portal del rei, Bigtan i Tèreix, dos oficials de la guàrdia reial que guardaven l’entrada del palau, estaven molt descontents i planejaven apoderar-se del rei Assuer. El fet va arribar a coneixement de Mardoqueu, i ell ho va dir a la reina Ester, i Ester ho va comunicar al rei en nom de Mardoqueu. El cas fou investigat, i, en descobrir que era cert, els dos oficials van ser penjats a la forca. Aquest fet va ser escrit al llibre de les cròniques del rei.» No obstant això, res no es va fer per agrair a Mardoqueu la seva fidelitat.
Durant aquest temps, Aman va arribar a ser un alt càrrec a la casa del rei de Pèrsia. Aquest home era orgullós i havia aconseguit del rei una ordre perquè tots els qui estaven al servei del rei s'agenollessin i s'inclinessin davant seu. Però Mardoqueu ni s'agenollava ni s'inclinava davant Aman. En preguntar-li els de palau perquè no s'agenollava, Mardoqueu va revelar que ell era jueu. Aman es va omplir d'ira, i no només ho va pagar amb Mardoqueu, sinó que va determinar destruir tots els jueus al regne.
«Llavors Aman digué al rei Assuer: “Hi ha un poble, separat i escampat per totes les províncies del teu regne, que té unes lleis diferents de les de tots els altres pobles i no compleix les lleis del rei, i al rei no li convé de consentir-los. Si, doncs, al rei li sembla bé, que es faci públic un decret perquè siguin exterminats, i jo faré a mans dels administradors un donatiu de deu mil talents de plata perquè sigui ingressat al tresor reial.”» ESTER 3:8-9 BEC
Assuer, que sembla que no es preocupava d'analitzar les situacions, sinó que accedia al que li presentessin en el moment, va accedir a la petició d'Aman i li va donar el seu anell perquè fes el que li semblés bé amb el poble jueu i amb els béns que confisqués.
Va ser així que el poble jueu de l'imperi persa va arribar a estar en perill de mort, a causa de l'orgull d'Aman i la neciesa del rei Assuer.
Curiosament, Déu tenia altres plans. Mentre Aman es preparava per executar Mardoqueu i matar els jueus del regne, Déu va fer que el rei Assuer no dormís bé una nit, de manera que va demanar que li llegissin les cròniques del regne. Potser pensava que amb aquesta lectura seria fàcil poder-se adormir. I, tanmateix, li van llegir sobre aquella conspiració que els dos eunucs havien tramat contra ell i com Mardoqueu havia denunciat el pla que havia sentit a la porta de palau, salvant-li la vida al rei. El rei va preguntar què s'havia fet per agrair a aquest home Mardoqueu, i va descobrir que de cap manera se li havia premiat. Així que, l’endemà, quan Aman va arribar a la presència del rei, aquest li va preguntar:«Què se li ha de concedir a l’home que el rei vol honorar?” Llavors Aman va pensar: “A qui voldrà honorar el rei, sinó a mi?” I va contestar: “Per a l’home que el rei es digna honorar, haurien de portar un vestit reial que el rei hagi portat i un cavall que el rei hagi muntat, amb una corona reial al cap. I el vestit i el cavall haurien de ser posats a disposició d’un dels dignataris principals del rei perquè vesteixi l’home que el rei es digna honorar i el dugui a passejar pels carrers de la ciutat, pregonant davant seu: Així es tracta l’home que el rei es digna honorar!» ESTER 6:6-9 BECAixí és com Aman va acabar sent l'escollit per passejar a Mardoqueu, pregonant honra per a aquell que ell més odiava.
La reina Ester, havent decidit revelar la seva identitat i intercedir pel seu poble, va organitzar banquet i va convidar el rei i Aman, i després del segon banquet, la reina va denunciar l'odiós pla d'Aman de destruir els jueus, revelant que ella mateixa i Mardoqueu , el que el rei venia d'honrar, eren també jueus.
El llibre conclou amb Aman patint la fi que aquest havia planejat per a Mardoqueu. I el rei va signar un edicte perquè els jueus a tot arreu poguessin defensar-se si eren atacats.
Déu, en la seva providència, va cuidar el seu poble, una vegada més, no perquè el seu poble fos perfecte, sinó perquè Déu és fidel a les seves promeses. Déu havia promès a Abraham que Ell cuidaria el seu poble i prepararia el camí perquè el Messies vingués a aquest món. I encara que molts han volgut exterminar el poble jueu, veiem que Déu els ha tingut cura. Les seves promeses són sempre fidels.El llibre d'Ester ens mostra l'amor i la cura de Déu pels qui són seus. Moltes vegades ens avergonyim de proclamar el seu nom, i no compartim qui és Déu per a nosaltres, però veiem que Déu mai no s'oblida dels qui són seus, i està atent a les nostres pregàries. Gràcies a Déu per la seva cura i la providència amb què ens protegeix. A Ell sigui tota la glòria.
