El llibre de Job narra la història d'un home que va viure a Us en temps antics. Ens diu el primer verset del llibre que «Era un home íntegre i recte, reverent amb Déu i apartat del mal.» JOB 1:1 BEC
Llegim també als versets següents de com l'havia beneït Déu. «Li havien nascut set fills i tres filles. Tenia una hisenda de set mil ovelles, tres mil camells, cinc-centes parelles de bous, cinc-centes someres i una munió de servents. Aquell home era el més ric d’entre els orientals.» JOB 1:2-3 BEC
Però ens narra el text que un dia es van presentar davant Déu els fills de Déu, entre ells hi havia l'Acusador. I Déu li va mostrar la fe de Job, i com seguia Déu fidelment. Satanàs, l'Acusador per excel·lència, va acusar Job de servir Déu per conveniència, dient: «No és perquè sí, que Job reverencia Déu. ¿Que no l’has encerclat de protecció, a ell, la seva família i la seva hisenda? Has beneït tot el que ell fa, i els seus ramats s’escampen per tot el país. Però, si ara allargues la mà i toques tot el que té, veuràs com et blasmarà a la cara!» JOB 1:9-11 BEC
Déu, que sap totes les coses i coneix el més profund de l'ésser, li va assegurar que no era així. Per demostrar-ho, Déu va permetre que l'Acusador afligís Job tocant el que volgués de les seves possessions, però li va prohibir que el toqués a ell. I així ho va fer Satanàs; va destruir els béns de Job i va destruir la casa on els seus fills celebraven, matant tots els fills de Job en un mateix dia. Job estava destrossat, però va reconèixer que era Déu qui havia donat, i a ell li pertanyia el dret de treure: «i digué: “Vaig sortir nu del ventre de la mare, i nu hi tornaré. El Senyor donà, el Senyor ha pres; beneït sigui el nom del Senyor!” En tot això, Job no va pecar ni va dir res d’ofensiu a Déu.» JOB 1:21-22 BEC
En una altra ocasió, els àngels es van tornar a presentar davant Déu, i Déu va tornar a recordar a Satanàs que Job havia estat fidel a Déu. I Satanàs va tornar a qüestionar la fe de Job. Job 2:4-5 ens diu que «Satan va contestar al Senyor: “Pell per pell! Tot el que tingui l’home ho donarà a canvi de la vida. Ara, però, allarga la mà i toca-li els ossos i la carn, i veuràs com et blasmarà a la cara!”» JOB 2:4-5 BECI Déu li va permetre tocar la seva carn, però no li va donar permís de llevar-li la vida.
Ara, si penses com jo, t'hauràs preguntat en algun moment per què Déu parlaria amb Satanàs i li permetria que toqués un dels seus servents. Millor seria que no hi hagués temptació, que no hi hagués calamitat. Seria millor viure sense proves. Per què havia de patir Job, tan sols per demostrar a Satanàs que aquest era un home fidel a Déu? Déu, que tot ho sap i tot ho controla, li va concedir poder sobre la vida de Job, hem de recordar que Déu és poderós sobre totes les coses, i si continuem la història fins al final, podrem comprovar que Déu, en la seva fidelitat, va tornar tot el que Job havia perdut, i la salut de Job va ser restaurada.
Ens és fàcil creure quan venen les dificultats que Déu s'ha oblidat de nosaltres, que no ens estima, o que per algun motiu està en contra. L'exemple de la vida de Job ha de ser de consol i d'afirmació per a nosaltres.
