Avui comencem el llibre dels salms. Aquest llibre és un conjunt de 150 cançons i pregàries en poesia hebrea, escrites a través de la història del poble jueu. Setanta-tres salms són atribuïts al rei David, i la resta pertanyen a diversos autors, entre ells Asaf, els fills de Corè, Moisès I Salomó.
El llibre té dos salms introductoris que presenten dos temes recurrents al llibre i acaba amb cinc salms de lloança a Déu.
El llibre dels Salms està dividit en cinc llibres, i cadascun acaba amb una afirmació similar: «Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel, des de sempre i per sempre. Amén, amén!.» (41:13; 72:18-19; 89:51; 106:18)
Els Salms 1 i 2 presenten dos temes que són presents a cadascun dels cinc llibres.El Salm 1 parla de com és beneïda la persona que medita en la llei de Déu (la Torà) i segueix el que Déu ha establert. Curiosament, esmenta el vídeo del Projecte Bíblia com els cinc llibres dels Salms són com els cinc llibres de Moisès, i donen la idea d'una Torà sobre la pregària.
El salm 2 presenta una reflexió sobre la promesa que Déu va donar sobre el Messies que havia de venir a redimir i salvar el seu poble de la maldat.
Avui voldria tractar el salm 1: La benaurança de la persona que segueix el Senyor contrastat amb el destí d'aquells que segueixen el seu propi camí.Aquesta reflexió avui la vull dedicar a la meva àvia Mercedes. Aquest és el dia que ella ha vist Déu cara a cara. 1 Corintis 13:12 diu «Ara hi veiem confusament, com per mitjà d’un mirall, però llavors hi veurem cara a cara. Ara conec parcialment, però llavors arribaré a conèixer d’igual manera com sóc conegut.» 1 CORINTIS 13:12 BEC
Puc afirmar que ella sí coneix Déu ara. El coneixia abans a través de Sa Paraula. Des del moment en què va tenir la seva primera trobada personal amb Déu, ja fa més de quaranta anys, la meva àvia ha posat la seva fe en Crist, ha llegit la Paraula de Déu diàriament, ha seguit Crist, ha memoritzat la seva Paraula, i ha compartit amb cada persona amb qui ha tingut contacte, perquè estimava el seu Senyor sobre totes les coses. La seva vida no ha estat fàcil. Ha hagut de treballar molts. Va perdre el seu pare per culpa de la guerra a una edat molt primerenca, va deixar de banda el seu somni de ser mestra per criar vuit fills i treballar amb el seu marit a la botiga que tenien. Ha patit penes, pèrdues i dificultats. Però es pot dir de la meva àvia que ella ha estat fidel a Déu. La Paraula de Déu ha estat un llum als seus peus, com diu el Salm 119:105. I crec que ella també afirmaria que ha estat benaurada. Vegem-ne el secret a través d'uns dels salms que ella solia repetir; Salm 1.«Feliç l’home que no es deixa portar pel consell dels dolents, ni posa el peu en el camí dels pecadors, ni s’asseu en companyia dels burletes; més es complau en la llei del Senyor i la medita de nit i de dia. Serà com un arbre arrelat entre recs d’aigua, que dóna fruit quan n’és el temps i el seu fullatge mai no s’emmusteeix: tot el que emprengui anirà per bé. No pas així els dolents, no pas així; seran com la palla que el vent dispersa. Els dolents no podran reeixir en el judici, ni els pecadors en la congregació dels justos, perquè el Senyor vetlla el camí dels justos, però el dels impius duu a la perdició.» SALMS 1:1-6 BEC
Ella és ara a la congregació dels justos; és a la presència del seu Senyor. El Senyor ha conegut el camí de la meva àvia, no perquè ella fos perfecta, sinó perquè ella va rebre la justícia de Crist en rebre el regal de salvació de Crist a la creu.Com a arbre plantat al costat de les aigües, tenia les arrels ben arrelades, de manera que els corrents no podien arrencar aquelles veritats de la Paraula.
I, per tant, Déu ha donat fruit i ho continuarà donant, en el seu temps. Per això encara que ja ha mort, la seva fulla no cau; per això ha prosperat, no en què tot li ha sortit a la perfecció, sinó que la seva fi ha estat la casa eterna amb el seu Salvador, el Messies.Els dolents vénen i van, però els qui estimen Jehovà perduren a l'eternitat.
Per això estic confiada; per això estic tranquil·la, perquè conec aquell en qui la meva àvia ha confiat la seva ànima; i sé que les seves promeses són fidels i són eternes.
Amb goig m'endinso al llibre dels salms, perquè en llegir-los recordaré les vegades que els llegíem per a la meva àvia i ella els recitava amb nosaltres.
A la llei de Jehovà hi havia la seva delícia, i a la seva llei ha meditat, de dia i de nit. Benaurada sigui, benaurada és. Beneït sigui el nom del Senyor, des de sempre i per sempre.
