Has considerat mai que quan vens a Déu amb una petició estàs demostrant confiança?
No solem anar a demanar coses a aquells que sabem que no tenen l'obligació o el desig de donar-nos-les. Més aviat, demanarem ajuda a aquells que ens la poden brindar i que s'interessen pel nostre benestar.
La majoria dels salms del rei David són al primer llibre dels cinc llibres dels salms. Als primers capítols del llibre, començant amb el salm 3, trobem diversos salms de lament. Aquesta categoria inclou lament i súplica, en què el salmista prega a Déu que el guardi, defensi, protegeixi, o faci justícia, per a ell, defensant-lo, o per a l'enemic, alliberant-lo d'aquells que l’estaven oprimint.
Però si llegeixes aquests salms notaràs que també tenen versets en què el salmista lloa Déu mostrant confiança en les obres d'aquell cap a qui la súplica estava dirigida.
Al salm 3, David demana la protecció de Déu, i al verset 3 llegim com afirma que Déu és el seu escut, la seva glòria, i el qui aixeca el seu cap. David podia venir a pregar-li a Déu que el protegís perquè sabia que Déu era poderós per fer-ho, i era bondadós per voler defensar-lo. I és per això, al verset 5 pot dir que descansarà tranquil perquè Déu mateix el sustentava.
De la mateixa manera, al salm 4, un salm de lament, llegim més verset d'afirmació de confiança que de petició a Déu. David venia a pregar a Déu que l'escoltés i li respongués perquè ja havia experimentat la cura de Déu. El verset 1 diu “quan estava en angoixa, tu em vas donar sortida.” David ja havia experimentat l'auxili de Déu, i per això podia acabar aquest salm també amb l'afirmació «M’adormo en pau tan bon punt em fico al llit, perquè sols tu, Senyor, em fas viure confiat.» SALMS 4:8 BEC
Al 5:7 David afirma que el motiu pel qual prega Déu que el protegeixi d'aquells que desitgen el seu mal, és “per l'abundància de la seva misericòrdia” I per la seva justícia, perquè com diu el verset 12: «ja que tu, Senyor, beneeixes el just; el teu favor el cobreix com un escut.» SALMS 5:12 BEC
Al salm 6 David prega que Déu sigui misericordiós amb ell a la prova, i ho fa amb la certesa dels versets 8 i 9, que diuen: «El Senyor escolta la meva súplica, el Senyor accepta la meva pregària.»
Salm 7:9-12 «tu que examines la intenció i els pensaments, oh Déu de justícia. Déu és la meva defensa, el salvador dels rectes de cor. Déu és un jutge just, i un Déu amenaçant en tot temps. Si no hi ha penediment, esmola l’espasa, tiba l’arc i l’apunta,» SALMS 7:9-12 BEC
Aquests salms ens mostren un patró. Quan David prega a Déu que l’auxiliï, és perquè té plena confiança que ELL és poderós per fer-ho, i alhora ho farà bé.De la mateixa manera, quan tu o jo anem davant del tron de Déu en pregària personal, i li portem les nostres pors, les nostres lluites o els nostres desitjos, estem dient-li a Déu que ens fiem d'Ell.
A la carta als Hebreus, 4:16 diu: «Per tant, apropem-nos amb confiança al tron de la gràcia per rebre misericòrdia i poder trobar la gràcia que en el moment oportú ens ajudi.» HEBREUS 4:16 BECSi vull misericòrdia i gràcia aniré a aquell que me la pot donar i vol ajudar-me. Per aquest motiu Jesús deia que demanéssim amb absoluta confiança, sabent que ho rebríem, i ens seria donat (Mateu 7:7). Això ho va dir perquè a Ell li agrada que li demanem.Però Jaume 1:6 ens adverteix: «Però que demani amb fe, sense dubtar gens, perquè els qui dubten són semblants a l’onatge del mar embravit i sacsejat quan hi bufa el vent.».No dubtem de Déu, sinó portem les nostres súpliques a Ell.
Què tal si fem allò que li agrada al Pare? Anem més sovint davant Déu, portant-li allò que per a nosaltres és important. I comuniquem la nostra confiança en Ell, lloant la seva persona i recordant amb gratitud tot allò que Ell ja ha fet per nosaltres. Demana, però demana amb confiança.
