Els Salms Messiànics són aquells que tracten de la persona i l'obra del Senyor Jesucrist. Perquè un salm es consideri messiànic ha de contenir almenys una referència directa a Crist, i estar explicat al Nou Testament en connexió a Crist.” Podem trobar 16 salms messiànics al llibre dels salms.Hi ha tres salms que no s'expliquen al nou Testament, però que considerem messiànics perquè fan referència clara al Messies. El salm 24, parla del rei de glòria, el 72 ens presenta el regne mil·lenari de Crist i el 89 ens parla del pacte que Déu va fer amb el rei David i que es compliria amb el Messies, el fill de David.Alguns d'aquests salms parlen del Messies en tot el salm, i altres vegades, només un verset o un paràgraf es refereix al Rei Messies. Per a més informació sobre aquests salms, deixo un enllaç al text adjunt. (https://tesorodigital.com/los-salmos-mesianicos-por-t-e-wilson-66-paginas/)
El salm 22 és un dels salms que tracta tot del Messies. És un dels quatre que tracten la mort de Crist, i el 22 és específicament sobre el sacrifici que Crist va fer per pagar el deute del pecat. Parla de la passió del Crist, de com va patir perquè nosaltres poguéssim ser lliures de la paga del pecat, que segons ens recorda Romans 6:23 és la mort eterna. Tanmateix, com aquest mateix verset ens diu, «Perquè la paga del pecat és la mort, mentre que el do gratuït de Déu és la vida eterna en Crist Jesús, Senyor nostre.» ROMANS 6:23 BEC
El Salm 22 comença amb les paraules que Crist va dir estant a la creu quan va exclamar: Eli, Elí, lama Sabactani, que en català és: “Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?”Aquesta primera part del salm ens presenta un Déu Sant. Tan Sant que no podia mirar Jesús a la creu, carregant en si el pecat de tota la humanitat. Per això el Pare va haver de girar el cap per no mirar, i Jesús, molt més enllà de patir el dolor físic de la creu, va haver de patir el dolor emocional de l'absència del seu Pare, una absència que encara que fos curta, era l'únic instant en tota l'eternitat en què Déu Pare i Déu Fill estarien separats i la causa era el nostre pecat.
El poble jueu havia estat esperant el Messies durant segles. El Salm 22 no era desconegut als jueus de l'època dels romans. Havia estat escrit més de mil anys abans que Crist patís la creu.El salmista proclamava un mil·lenni abans «En tu confiaven els nostres pares, tingueren confiança i els vas alliberar. Et cridaven i es veien alliberats, en tu confiaven, i no quedaren defraudats.» SALMS 22:4-5 BECNo obstant això, quan el Messies va arribar, no el van reconèixer. El van tenir entre ells, però no el van acceptar, sinó que el van enviar a morir a la creu, vessant sang innocent.
Al Salm 22:16-18 el salmista va escriure segles abans, narrant exactament el tracte que va rebre Jesús en la seva crucifixió:«M’envolta una colla de gossos, un escamot de malfactors m’assetja; m’han foradat les mans i els peus, podria comptar tots els meus ossos. Em miren, em contemplen, es reparteixen entre ells els meus vestits, es juguen a sorts la meva túnica.» SALMS 22:16-18 BECJust com narren la mort de Jesús a la creu els evangelis, el salm 22 ja ho anunciava com un fet. Mentre Jesús penjava a la creu, patint el nostre càstig, els qui l'observaven cridaven:«“S’ha confiat al Senyor, que el salvi; que l’alliberi, ja que es complau en ell!”»SALMS 22:8 BEC
Al nou testament, a Mateu 27:43 llegim el ressò d'aquest salm: «Ha confiat en Déu. Que l’alliberi ara, si l’estima, ja que deia: Sóc Fill de Déu.”» MATEU 27:43 BEC
I recordem que en el baptisme de Jesús al Jordà, la veu del Pare des del cel va exclamar: «Aquest és el meu Fill, l’Estimat, en qui m’he complagut.» MATEU 3:17 BEC
Crist va haver de patir, va haver de morir, i va ser enterrat durant tres dies, però sabem que la mort no el va vèncer, sinó que Ell va sortir triomfant sobre la mort i el pecat per a l'eternitat. Els versets 23-25 proclamen: «Els qui venereu el Senyor, doneu-li lloança; posteritat de Jacob, glorifiqueu-lo i reverencieu-lo, nissaga tota d’Israel! Perquè no ha menyspreat ni rebutjat el sofriment del desvalgut, ni li ha amagat la seva cara, ans l’ha escoltat quan l’invocava. A tu anirà la meva lloança en la gran congregació» SALMS 22:23-25 BEC
Hebreus 5:7 Crist, «durant la seva vida mortal, va oferir, amb grans clams i llàgrimes, pregàries i súpliques a aquell qui podia alliberar-lo de la mort, i fou escoltat a causa de la seva reverència.» HEBREUS 5:7 BEC
Déu no va amagar la cara. Per això podem nosaltres ara lloar Déu, donant gràcies per la Seva obra redemptora a la creu. Aquest salm preciós ens recorda la meravellosa obra d'amor del nostre Salvador, que des del principi va planejar el rescat d'aquells que posen la seva confiança en Ell. Gràcies a Déu per la salvació en Crist.
