Al salm 1 vèiem un contrast entre qui camina pel camí de Déu i qui va pel seu propi camí. Vam veure que no tots els camins arriben a Déu. A Joan 14:6 Jesús diu: Jo sóc EL camí, LA veritat i LA vida. No diu “jo sóc UN camí, UNA veritat, UNA vida. I per si el lector no ho ha entès bé, ho reafirma dient: NINGÚ no arriba al Pare si no és a través de mi.”Aquest no és pas l'únic salm que ens presenta aquest contrast. Al Salm 11:5-7 «El Senyor prova el just; i avorreix el malvat i el qui es complau en la violència. Farà ploure sobre els malvats brases de foc i sofre: un vent abrusador és el que els pertoca. El Senyor és just i estima la justícia: l’home honrat el veurà cara a cara.»Al Salm 18:25-27 David canta de com Déu, en la seva justícia, protegeix el recte de cor, però tractarà amb severitat el pervers.«Amb el fidel et mostres fidel, amb l’home íntegre et mostres íntegre, amb el sincer et portes sincerament, però amb el falsari et tornes rigorós. Que tu defenses el poble humiliat, i fas abaixar els ulls als superbs.»Però no sempre sembla que això sigui així. El salm 73:5-9 mostra que l'impiu prospera:«No participen dels sofriments humans, ni són atribolats com la resta dels mortals. Per això duen l’orgull com un collar, i la violència com un mantell que els cobreix; els salten els ulls de la greixor, el mal desig desborda del seu cor. Escarneixen i parlen malignament, amb altivesa fan amenaces de violència; alcen la seva boca contra el cel, i la seva llengua recorre la terra.»El Salm 73 va ser escrit per Assaf, el cantant principal dels levites. Assaf va ser present quan l'arca va ser traslladada des de la casa d'Obed-edom a la “Ciutat de David”. Això ho podem veure a 1 Cr 15:17, 19, 25-29. com va lluitar amb les emocions quan va mirar al seu voltant i va veure que els injustos no eren castigats i semblaven viure una vida sense problemes.Al salm 73:2-4 llegim «Però jo he estat a punt d’ensopegar, ha faltat ben poc que no rellisqués, perquè sentia enveja dels insensats, veient la prosperitat dels descreguts. No passen cap angúnia fins a la seva mort, i la seva vigoria és ben forta.»Igual que vam veure al llibre de Job, la calamitat no és sempre per a l'impiu; també arriba al recte i just. I en aquest salm, Assaf pateix en veure que els dolents, arrogants i violents prosperen en aquesta vida mentre hi ha justos que estan patint. Això li causava sentiments depressius. Diu el verset dos que això gairebé el va fer ensopegar, i per poc van relliscar els seus peus, en sentit emocional i espiritual. Era temptat a pensar les paraules del verset 13: «De manera que en va he conservat el meu cor íntegre i m’he rentat les mans net de culpa,» SALMS 73:13 BECSegurament va arribar a preguntar-se: De què em serveix viure una vida recta si al dolent tot sembla anar-li bé i a mi les coses no em van millor?Pensava: “És en va que visqui justament, que netegi el meu cor de perversitat, que visqui una vida recta.” Potser hauria d'actuar com ells, pensava, i així la meva vida seria més fàcil. Però, com diu al verset 16, «Quan meditava com podria entendre això, ho veia com una empresa difícil,» Aquest pensament no li portava consol ni esperança. Aquests pensaments no li feien bé. L'únic que li produïen era amargor i ansietat. Al verset 21 declara: «Quan tenia el cor amargat, i em torturava la consciència,»Però tot va canviar de sobte. La seva perspectiva davant de les injustícies de la vida va canviar. I saps quan?El verset 17 ens ho diu: «fins que, penetrant els misteris de Déu, he comprès el seu resultat.» SALMS 73:17 BECQuan Assaf va entrar al santuari de Déu, quan va anar a la presència de Déu en pregària i va repassar els seus pensaments, portant-los captius davant la presència del qui és el camí, la veritat i la vida, tot va tenir sentit. Assaf es va adonar que el Déu just farà justícia, i que la fi dels que rebutgen Déu és la mort eterna, ja no en tenia enveja. Aleshores podia sentir llàstima pel pecador. Podia estar agraït pel destí gloriós dels qui han posat la seva confiança en Crist. Els verset 23-26 diuen «Tanmateix, jo he estat sempre al teu costat, em tens agafada la mà dreta; amb el teu consell em fas de guia, i després m’acolliràs en glòria. Quin altre hi ha per a mi al cel? Fora de tu no tinc altra satisfacció a la terra. El meu cos i el meu cor defalleixen, però la fortalesa del meu cor i la meva porció serà Déu per sempre!» SALMS 73:23-26 BECI el salm s'acaba amb una afirmació de l'esperança del cristià:«Per a mi, acostar-me a Déu és el benestar; poso en el Senyor, Déu, la meva confiança, a fi de pregonar totes les seves obres.» SALMS 73:28 BECAssaf havia vist el món amb els seus propis ulls i s'havia frustrat, però quan va veure el món des de la perspectiva de Déu va poder descansar a les promeses del seu Senyor.Com estàs veient el món? L'elecció és teva, però confiar en el Senyor i acostar-s'hi és, sens dubte, el bé. Posa en Déu la teva confiança, i et trobaràs explicant totes les seves obres grandioses.
