Al llibre dels salms veiem reflectida la naturalesa humana. Déu inclou aquests càntics i pregàries a Sa Paraula perquè sap que som febles i propensos a desanimar-nos en els moments de dificultat. Ens podem sentir culpables de pensaments negatius i de desànim, i és molt probable que les paraules d'alguns salms hagin format part dels nostres pensaments en privat i de comentaris espontanis.Al salm 77, Assaf el cantor levita comparteix els pensaments i dubtes que va experimentar en temps d’angoixa: «En moments de tribulació busco el Senyor, a la nit no descansa la meva mà estesa, la meva ànima no vol ser consolada. Evoco Déu i m’estremeixo, medito i el meu esperit es desanima. No em deixes aclucar els ulls, estic consternat i no puc parlar; repasso els temps d’antany, els anys llunyans, recordo les meves cançons nocturnes, medito, i em pregunto interiorment: És que el Senyor ens rebutjarà perpètuament i ja no ens serà mai més favorable?S’ha esgotat totalment la seva clemència, ha caducat la promesa per a tots els temps? ¿És que s’ha oblidat Déu de compadir-se, o ha tancat d’indignació la seva misericòrdia?» SALMS 77:2-9 BEC.Els pensaments i les lluites d'Assaf, un cop més, es veuen reflectits en aquest salm. I és que Assaf, com qualsevol de nosaltres, tenia tendència a oblidar tot allò que Déu havia fet en el passat. Com va passar amb el poble d'Israel, com ho vam veure a la vida de Job, com el rei David va clamar al salm 10: “Per què ets lluny, oh Jehovà en el temps de la tribulació?” o el 13: “Fins quan, Jehovà? M’oblidaràs per sempre?”Assaf s’atura al mig de la seva reflexió, així com ho va fer al salm 73; para i recapacita. És el moment d'anar a la presència de l'Altíssim, i s'adona de la realitat i confessa el seu error: «Jo dic: “Això és el que em dol: que la dreta de l’Altíssim hagi canviat.”Rememoraré les gestes del Senyor; sí, vull recordar els teus prodigis antics i reflexionar sobre tots els teus fets, i ponderaré les teves gestes. Oh Déu, la teva conducta és santa! Quin déu és gran com el nostre Déu? Tu ets el Déu que fa prodigis, has fet palès a les nacions el teu poder; amb el teu braç vas rescatar el teu poble, els fills de Jacob i de Josep. » SALMS 77:10-15 BEC.Com va passar al salm 73, l'estat d'ànim d'Assaf va canviar quan va entrar a la presència del Senyor.El següent salm, el 78, és una recapitulació de la fidelitat de Déu al poble d'Israel. Tot i que el poble havia estat infidel, Déu havia estat fidel. L'últim verset ens diu «Els ha pasturat amb cor voluntariós, i els ha guiat amb la seva mà assenyada.»Déu ha permès que tinguem al nostre abast els pensaments dels homes fidels que van passar per moments de desesperació. Però fixem-nos de nou en el fet que quan van passar temps amb el Senyor, els seus pensaments van ser aclarits. El poble d'Israel, malgrat les moltes caigudes, va haver de reconèixer que Déu havia estat sempre fidel. Déu mai no va ser qui els havia oblidat o els havia abandonat. Ben al contrari, havien estat ells els qui rere vegada havien donat l'esquena a Déu. El llibre de Job, en les converses i pregàries d'un home que estimava Déu, ens mostra la transformació de la manera de veure la vida de Job en veure Déu com és realment, i veiem que Job declara la sobirania i la bondat de Déu . David, al salm 13, recapacita i declara: «Però jo confio en la teva amorositat, el meu cor s’alegrarà en la teva salvació. I cantaré al Senyor pel bé que m’ha fet!» SALMS 13:5-6 BEC.Assaf, de la mateixa manera, va arribar a la conclusió que aquests pensaments i sentiments de decepció no tenien una base real, ja que com David va expressar al salm 23, si Déu és el que ens cuida, no ens hem de preocupar.Quan sentis dubtes o experimentis decepció, ves el Senyor en pregària, i comparteix amb Ell les teves emocions. Déu no et retraurà res. Si vens disposada a ser transformada per Ell, experimentaràs el canvi d'actitud que van experimentar els salmistes. Quan vegis el que Déu ha fet per tu i el que encara vol fer, et sentiràs pasturada pel qui és el bon Pastor, i el teu cor s'alegrarà en Déu, perquè Ell t'ha fet bé.