«Si no és el Senyor qui edifica la casa, vanament treballen els qui la construeixen; si el Senyor no guarda la ciutat, vanament vetllarà el vigilant. És en va que us lleveu de matinada i us retireu tard a reposar, per menjar el pa de moltes fatigues, quan ell el dona als seus estimats tot i dormint.» SALMS 127:1-2 BEC.Aquest salm escrit pel savi Salomó expressa el fet que si Déu no forma part d'un projecte, tot esforç humà és en realitat en va.Això és difícil d'acceptar, ja que com a humans entenem que l'esforç personal ha de portar resultats. Aquells que s'aixequen d'hora i treballaran haurien de rebre més remuneració que els que es queden al llit. Aquells que estableixen un sistema de vigilància haurien d'estar més segurs; però no sempre és així.La veritat és que vivim en un món en què la injustícia regna, i no sempre sembla que a qui matina Déu l'ajudi. Hem de recordar que després de la caiguda pel pecat als primers capítols de la nostra història, vivim en un món caigut, on el mal té molta llibertat de moviment. Quan la gent veu un succés injust, encara que no pensen en Déu per a res, intenten donar la culpa al Déu en qui no creuen. No oblidem que aquest món ha triat viure sense Déu i portar aquest món a la seva manera.Però el Salm 127 ens recorda que Déu vol ser part de la nostra vida perquè el nostre esforç pugui valdre la pena. En aquest salm de saviesa veiem que tot l'esforç possible no garanteix l'èxit, i tota la cura amb què es pugui planejar no garanteix la seguretat i la pau. Si Déu no edifica i si Déu no guarda, tot esforç humà és en va.Diu el text “És en va que us lleveu de matinada i us retireu tard a reposar, per menjar el pa de moltes fatigues, quan ell el dóna als seus estimats tot i dormint” Està de més perdre son preocupant-se per coses; és en va el que un deixi de menjar per ocupar-se en situacions que un mateix no pot controlar. Déu és el que ens ajuda a agafar el son encara en moments d'estrès i ansietat. Déu és qui ens dóna el descans en moments bons i en moments no tan bons.Per això veiem rere vegada els salmistes demanant a Déu protecció (142), i prosperitat (144). Salm 144:2 «ell és per a mi amistat i baluard, el meu refugi i el meu llibertador, un escut amb el qual tinc protecció, el qui ha sotmès els pobles al meu domini.»El salmista assegura que Déu és el qui dóna la pau; és qui ens protegeix, ens dóna la victòria, i cuida de nosaltres. I el salm 127 continua recordant-nos que és Déu qui ens regala els nostres fills “herència de Jehovà són els fills” (3), i qui els cuidarà, perquè siguin de benedicció per a les nostres vides, i no siguem avergonyits (4-5) Això és el que Déu fa als seus estimats.Diu el mateix salmista Salomó, a Eclesiastès 3:13 «perquè, si tots els homes mengen, beuen i frueixen del bé, enmig dels seus afanys, és per bondat de Déu.»El salm 128 diu: «Feliç tu, fidel del Senyor, que segueixes els seus camins. Quan mengis del treball de les teves mans seràs feliç i tot t’anirà bé.» SALMS 128:1-2 BEC.Portem a Déu els nostres assumptes alhora que ens n'ocupem. Hem de dur a terme la nostra tasca, però amb la certesa que Déu és el que ens dóna l'habilitat de gaudir de la nostra feina i el fruit del nostre esforç; veurem això més endavant, al llibre d'Eclesiastès.Edifiquem, però amb la certesa que el nostre esforç no és suficient per a l’èxit; sabent que necessitem Déu a les nostres vides perquè ens doni la capacitat de gaudir. Vigilem i cuidem la nostra família, però amb la tranquil·litat de saber que nosaltres sols no podríem protegir els nostres éssers estimats en tot moment i en tot temps, però Déu sí que pot, i per tant podem descansar en Ell. I amb aquesta confiança, podem dormir, menjar i descansar amb goig, perquè sabem que qui ens cuida és Omnipotent, Omniscient, i vol tenir una relació personal amb nosaltres.
