Proverbis 21:23 (BEC) «Qui guarda la boca i la llengua guarda l’ànima de disgustos.»El llibre de Proverbis dona advertiments i consells sobre el nostre parlar. I és que, com diu Proverbis 18:21 (BEC) «En poder de la llengua hi ha la mort i la vida, i qui en sàpiga tenir cura menjarà del seu fruit.»Si tinguéssim aquesta realitat al cap cada vegada que obrim la boca, tindríem molta més cura i pensaríem més abans de parlar.La Paraula de Déu ens instrueix sobre el contingut, la forma i el propòsit del nostre discurs.Podem fer mal amb allò que diem. Això és especialment cert quan diem coses que no són veritat. Hi ha diversos textos a Proverbis que adverteixen sobre la curta vida d'una llengua mentidera. Refranys populars fan ressò d'aquesta realitat, i ens recorden que s'agafa abans un mentider que un coix, i que les mentides tenen les potetes molt curtes.Però pitjor encara és el fet que, com diu Proverbis 26:28 (BEC) «La llengua mentidera odia els qui en són víctimes, i la boca aduladora provoca la ruïna.»Quan algú menteix per al seu propi benefici, està perjudicant un altre. Per no esmentar que un dels deu manaments parla de no mentir.Fem bé de seguir la llei de Déu, perquè com diu Proverbis 12:19 (BEC) «El llavi verídic es manté per sempre; la llengua mentidera, només un instant.»Tanmateix, no n'hi ha prou de deixar de banda les mentides i parlar només la veritat, perquè hi ha moltes vegades que la veritat no és dita com convé. A Déu li interessa la forma del nostre discurs.Proverbis 12:18 (BEC) diu que «Hi ha qui llença paraules com cops d’espasa; en canvi, la llengua del savi és medecina.»Hi ha maneres de parlar que fan malbé tant com una punyalada. Tot i això, en contrast, el savi pot curar ferides amb les seves paraules.Proverbis 15:4 (BEC) ens recorda que «Una llengua afable és arbre de vida; la que és perversa, destrossa l’ànima.»Quan parlem plàcidament, amb tranquil·litat, promovem vida, i tanmateix, com costa controlar el to quan la situació ens afecta. Que Déu ens ajudi a parlar de manera que no trenquem l'esperit dels qui reben les nostres paraules; que les nostres paraules no siguin com a cops d'espasa, sinó que siguin com un arbre de vida en ells, com a medicina que guareix.Déu no ens demana que no diguem res negatiu, o que no confrontem ningú. Ens diu Proverbis 28:23 (BEC) que «Qui reprèn un home a la fi troba més agraïment que el qui empra llengua aduladora.»Aquest verset tracta sobre la importància de fer servir la llengua per amonestar quan sigui necessari. Una llengua aduladora és aquella que afalaga per afalagar, quan en realitat hi ha motiu de reprendre. Ens recorda que una reprensió feta amb l'actitud adequada és molt més apreciada que els afalacs immerescuts. Hem de dir el que convé, però també ho hem de dir com convé, perquè tan important és el contingut com la forma del nostre discurs.Colossencs 4:6 (BEC) diu «Que la vostra conversa sigui sempre amb gràcia, assaonada amb sal, i sapigueu respondre com convé a cadascú.»Proverbis parla del contingut, de la forma del nostre discurs, i també de la fi o propòsit de les nostres paraules.Proverbis 17:20 (BEC) compara el que regira temes amb la seva llengua al pervers de cor. I Efesis 4:29 exhorta: «Que no surtin mai de la vostra boca paraules ofensives; si de cas, aquelles que tinguin una utilitat edificadora davant d’una necessitat i facin bé als qui les escolten.»
El propòsit del nostre discurs hauria de ser l'edificació dels altres, i mai la destrucció. Això és molt difícil de controlar, perquè és possible que fins i tot quan vulguem edificar, diguem coses de manera que ferim, i és per això que Proverbis 15:28 (BEC) adverteix que «El cor del just medita abans de respondre; la boca dels malvats deixa anar infàmies.»Quan parlem sense pensar, correm el risc de vessar coses dolentes que seran molt difícils de recollir. S'explica l'anècdota d'un que va trencar un coixí de plomes i el va llançar per la finestra. Les plomes van sortir per totes direccions. Aquest es va tornar al que tenia al costat i el va desafiar que baixés i recollís totes les plomes que havien sortit volant per tornar a posar-les al coixí. Per descomptat, això era una tasca impossible. Així va il·lustrar que el que diem per la boca és impossible de recollir per la qual cosa hem d'obrir la boca amb saviesa.Els proverbis següents ens recorden que el just, savi i prudent té una determinada manera de parlar.Proverbis 10:31-32 (BEC) «De la boca del just brota la saviesa, però la llengua perversa serà segada. Els llavis del just destil·len complaença, la boca dels malvats només allò que fa mal.»Proverbis 17:27 (BEC): «Qui sap estalviar paraules té enteniment, i el d’esperit reposat té talent.»Proverbis 16:23-24 (BEC) «El cor del savi fa prudent la seva boca i augmenta la persuasió dels seus llavis. Les paraules amables són una bresca de mel, dolcesa per a l’ànima i refrigeri per als ossos.»Que el nostre discurs sigui com a Déu li agrada en contingut, forma i propòsit. Que obrim la nostra boca amb prudència i saviesa, que parlem de forma agradable, i que edifiquem als altres amb les nostres paraules.
