Proverbis tracta diferents defectes de caràcter que fan que una persona actuï nèciament i insensatament, i comparteix els resultats negatius que aquests defectes tenen a la vida d'un mateix i a la dels que l'envolten. Específicament parla de la ira, i com la persona que tendeix a enutjar-se amb facilitat provoca conflictes personals i socials.L'enuig continuat o desproporcionat fa que el nostre cos es tensi, causant alts nivells d'estrès i tensió muscular i cardiovascular, causant danys al nostre propi ésser. Així mateix, això afecta aquells que ens envolten, ja que la ira acostuma a anar acompanyada de converses dures i accions agressives.Els Proverbis ens recorden en múltiples textos el mal que la ira ocasiona.Proverbis 15:18 (BEC) «L’home agressiu provoca renyines, el sofert atura les disputes.»I Proverbis 29:22 diu «L’home violent provoca baralles, i el furibund s’omple de pecats.» (BEC)Proverbis 21:19 «Més val viure en ple desert que amb una dona busca-raons i rondinaire.»( BEC)Cap no es lliura, home o dona; els iracunds són persones infelices i perilloses. Per això Proverbis 22:24-25 adverteix: «No facis conxorxa amb l’home geniüt ni vagis amb l’home violent, no sigui que t’acostumis al seu tarannà i paris una trampa a la teva vida.» (BEC)Compte amb els iracunds. Proverbis 21:9 ens diu que «Més val viure en un racó del terrat que en una gran mansió amb una dona busca-raons.» (BEC) i el 19:13 diu: «El fill insensat és un turment per al pare; les querelles de la dona, gotera que no para mai.» (BEC)Aquests dos proverbis parlen d'un fill i una dona, però sabem que qualsevol persona que es passa el dia discutin amb altres i provocant o sent provocada fàcilment fa difícil la convivència.I si a aquesta actitud iracunda s'hi afegeix violència, aleshores els resultats són horribles.Proverbis 19:19: «L’home massa iracund rebrà la pena que calgui; altrament, si el perdones, el fas més violent.» (BEC)Ens angoixem en veure tants incidents de violència entre persones que conviuen o han conviscut junts. En algun moment van dir que s'estimaven, i ara s'odien i es maltracten en molts sentits. La ira, quan es deixa anar i se l'anima amb actituds, paraules i accions, pot arribar molt lluny, causant mals irreparables. I és que com diu Jaume 1:20 «perquè la ira de l’home no s’ajusta a l’equitat que Déu vol».(BEC)Déu denuncia la ira i la violència, relacionant-les amb la neciesa:Proverbis 29:11 «El neci desfoga tot el seu despit, però el savi el reté i l’assossega.» (BEC)Proverbis 12:16 «El neci manifesta a l’instant el seu disgust, el prudent sap dissimular un ultratge.» (BEC)Proverbis 29:8 diu que «Els homes descreguts porten l’agitació a la ciutat, però els savis calmen la còlera.» (BEC)El savi no deixa que la seva ira surti perquè tothom la vegi, sinó que és capaç de controlar-se, assossegant-la i no donant-li curs. El savi està disposat a no fer cas a la injúria, i a apagar les flames de la ira. Això és difícil, perquè a ningú no li resulta senzill passar per alt ofenses. I siguem sinceres; hi ha ofenses que passen el límit de la legalitat i han de ser portades a la justícia. Hem de saber quines ofenses es poden passar per alt i quines ofenses s'han de tractar per les vies adequades, i ho hem de fer sempre amb prudència i sensatesa.Proverbis contrasta a l’iracund amb l’assenyat:«La sensatesa fa que l’home domini la còlera i dona l’honor de passar per alt les ofenses.»PROVERBIS 19:11 BEC. El que té seny, és capaç d'aturar el seu enuig i la seva ira. Proverbis 19:11 dona valor a la persona que és capaç de passar per alt una ofensa sense respondre amb ira.I és que hi haurà moltes situacions en què serem temptats a respondre amb ira. I potser altres vegades som nosaltres els que provoquem a ira els que ens envolten. Proverbis també parla a aquells que amb les seves accions provoquen altres persones a tenir ira.Proverbis 30:33 adverteix que el que provoca algú a ira també causa conflicte:«perquè prement la llet se’n treu mantega, prement el nas se’n treu sang, i prement la ira se’n treuen baralles.» (BEC)Veiem que podem pecar de tenir ira nosaltres, o de causar ira en altres. Per això hem de tenir molta cura amb les nostres actituds, paraules i accions. A la carta als Colossencs Pau exhorta: «Pares, no exaspereu els vostres fills, perquè no es desanimin.» (BEC)Literalment està dient: “Pares, no provoqueu a ira els vostres fills.” i així ho diu a la carta als Efesis (6:4) Que Déu ens ajudi a no ser dels que provoquen la ira amb les seves accions.Que bonic seria si a nosaltres ens coneguessin com a dones que podem apartar la ira. Si en lloc de treure ira poguéssim treure en nosaltres i en altres pau i concòrdia. Fem-ne un repte personal.Proverbis 15:1 ens diu que «Una resposta amable aplaca el furor, una paraula ofensiva augmenta la ira.» ( BEC)David, el pare de Salomó, l'escriptor dels Proverbis, ja deia a Salm 37:8 «Calma la teva ira, deixa la indignació, no t’enutgis, que només et faràs mal.» (BEC)I el Salm 86:15 ens recorda «Però tu, Senyor, ets Déu compassiu i clement, tardívol per a la còlera i abundós de benignitat i fidelitat.» (BEC)I si jo pogués ser més com Ell cada dia? tardívol per a la còlera i abundós de benignitat. Aleshores la meva relació personal amb altres i el meu propi benestar millorarien. T'animo a acompanyar-me en aquest repte.
