Sabies que Proverbis parla de la dona ideal? A totes les societats hi ha ideals. La gent té una idea de què és ser un home o una dona ideal. Hem vist a Proverbis les característiques de la persona sàvia així com de la persona nècia. I al capítol 31 Lemuel comparteix l’ensenyança que li va transferir la seva mare exhortant-lo a ser un bon líder i descrivint la dona ideal.Aquest poema acròstic té 22 versos, cadascun començant amb una de les lletres de l'alfabet hebreu. Descriuen una dona de valor que no és fàcil de trobar. Nosaltres, milers d'anys més tard, podem llegir-lo, no per intentar copiar-ne les activitats i l'estil de vida, perquè cadascuna tenim diferents dons i habilitats, sinó perquè ens inspiri i ens motivi a desenvolupar les nostres habilitats personals i que aquestes serveixin per viure una vida plena al servei del qui ens ha creat i ens ha salvat.Moltes traduccions fan servir la paraula “virtuosa”, però la paraula utilitzada implica no només virtut moral, sinó que també inclou habilitats que la fan una dona de moltes facultats.Vegem el poema de la dona virtuosa, el valor de la qual supera totes les pedres precioses; però comencem pel final, ja que l'escriptor del poema ens diu que aquesta dona no és lloada per la bellesa natural, ni per la simpatia, ni per totes les facultats.El verset 30 diu: «La gràcia és enganyosa, i la bellesa, una il·lusió; la dona que tem el Senyor mereix de ser lloada.» (BEC)La virtut principal d'aquesta dona és que tem Déu. Com hem vist anteriorment, no és un temor de terror, sinó un temor de respecte. Aquesta dona respecta els desitjos de Déu, evita fer allò que l'ofèn, i tot allò que fa, no ho fa per buscar la seva pròpia glòria. La que és lloada no és la que s'esforça per ser millor dona, sinó aquella que allò que fa, ho fa perquè Déu sigui lloat.Ens diu el text que és una dona en què es pot confiar. Diu el verset 11 que el seu marit està confiada en ella i en el 12 que ella li proporcionarà bé i no cap mal tots els dies de la seva vida. Sens dubte això ha de ser una característica que volem tenir. Desitgem ser persones en què es pugui confiar, d'aquestes que tenen influència positiva a la vida dels que ens envolten.Aquesta dona és diligent. Treballa amb voluntat, com llegim al verset 13. El 14 ens diu que “porta provisions de lluny”, sense importar-li l'esforç, i s'aixeca d'hora si és necessari per atendre allò que li correspon. És una dona esforçada.Ens diu que sap atendre els negocis. Proverbis 31:16-18 «Examina un camp i el compra, i amb els seus guanys planta una vinya. Es cenyeix els lloms amb força, i vigoritza els seus braços. Comprova que el seu negoci va bé, la seva llàntia no s’apaga de nit.» (BEC)Sovint pensem que la dona de negocis és una idea moderna, però recordem que això que estem llegint és la saviesa del poble de Déu de fa milers d'anys. La dona ideal descrita aquí no és una que es queda asseguda a casa esperant que arribin el seu marit i els seus fills. I tampoc és una que surt a dedicar-se als negocis dels altres per deixar de banda casa seva. És una dona que s'esforça perquè casa seva sigui l'oasi que la família necessita, i si cal, s'ocupa dels seus negocis eficaçment.A ella no li fa res esforçar-se. El text ens diu que «Posa les mans a la filosa i els palmells aguanten el fus.» (19) Aquests utensilis de què parla servien per teixir. Aquesta dona fa servir les seves mans de forma creativa per proveir per a la seva família.És generosa amb el necessitat: «Té la mà oberta per al desvalgut, i estén el braç al necessitat.» (20)Està preparada pel que pugui venir: “No té por de la neu per la seva família, perquè tota la seva família està vestida de roba gruixuda.” I a més de ser eficaç, s'ocupa de l'estètica i la qualitat. Ens diu que “Ella es fa tapissos; De lli fi i porpra és el seu vestit.” És a dir, s'ocupa de vestir casa seva i ella vesteix bé.El mal temps no l'agafa per sorpresa, perquè ha estat diligent i està preparada, però la seva confiança no està en allò que posseeix o allò que vesteix, sinó en la força i l'honor, característiques internes més dignes de lloança que les possessions materials. Aquesta dona treballa amb teles i es prepara per al que ve al davant; no obstant, no s'afanya per això. No és el lli, la porpra o els tapissos el que li dona la confiança. Jo afirmaria que la seva confiança està posada en Déu.Ens diu el verset 27 que «Vigila el tràfec de la casa i no menja el pa de l’ociositat.»Aquesta dona de la qual ens parla el poema és una dona adinerada, per la qual cosa té servents que l'ajuden a les feines de la casa. S'encarrega que tot vagi bé a casa seva i que els negocis familiars funcionin adequadament, però alguna cosa que nosaltres podem imitar, encara que no siguem dones de negocis o no tinguem qui ens ajudi, és a estar atentes a l'economia de la nostra llar i no gastar més del que ens podem permetre. Potser la idea de menjar el pa de franc no només inclou el que mengem, sinó també aquelles despeses innecessàries que fan que l'economia familiar pateixi.Veiem també que quan aquesta dona tracta amb els altres, ho fa de manera que honra Déu. Ens diu el text que aquesta dona admirable «Obre la boca amb saviesa, i la seva llengua té lliçons bondadoses.»(26) Entén la importància d'una llengua prudent i una actitud compassiva.Potser estàs pensant que aquesta dona és una “superheroïna”. Tens raó, però no ens convé pensar en aquesta direcció, perquè ens desanimaríem, i el seu exemple no ens ajudarà. El verset 29 ens recorda que aquesta dona aquí elogiada és una entre milers. Diu: “Moltes dones van fer el bé; Però tu sobrepasses totes.” El que llegim a Proverbis 31 és una meta cap a la qual podem apuntar. Ens ha de motivar, no desanimar.El nostre objectiu no és destacar entre milers. No estem en un concurs de virtuoses. Però el que sí que volem és agradar a Déu i crear un ambient saludable a casa nostra. Hauríem d'estar felices amb el reconeixement dels que ens han d'importar més.El verset 28 diu: «Els seus fills es lleven i la feliciten; també el seu marit li fa elogis:» «Concediu-li el que amb el seu esforç s’ha guanyat, i que les seves obres li donin pública lloança.» (31). (BEC)Els seus propis fets li portaran lloança. I és possible que els seus negocis siguin coneguts lluny de casa seva, però el que més valora el poema és que el seu marit reconegui el seu valor i virtut i que els seus fills estiguin agraïts per ella. Quin millor nom que el que et puguin donar a casa teva! De vegades la nostra societat ens fa pensar diferent, i acabem buscant la lloança dels de fora, però benaurada és la persona que és apreciada a casa seva. Que Déu ens ajudi a sentir-nos apreciades i a apreciar als nostres.Per acabar la reflexió sobre aquest poema, ens quedem amb un pensament que ens animi a donar el millor de nosaltres mateixes, però amb l'enfocament correcte. Recorda,«La gràcia és enganyosa, i la bellesa, una il·lusió; la dona que tem el Senyor mereix de ser lloada.» PROVERBIS 31:30 BECVols lloança? Tem Déu. La que serà lloada és aquella que s'esforça, però ho fa per al Seu Déu, perquè el seu Déu s'encarregarà dels resultats. I no hi ha dubte, la glòria de Déu s'hi reflectirà de manera que altres se n’adonaran compte i serà lloada
