«Les dites dels savis són com agullons; i com estaques ben clavades les dels mestres de la comunitat, posades per un sol pastor.» L’ECLESIASTÈS 12:11 BECSi aquí en aquest món hem de viure amb els tres agullons que presenta l'orador d'Eclesiastès, Déu ens presenta tres estaques que ens donen estabilitat. Quan els agullons ens limiten, les estaques ens permeten mantenir-nos afirmats en veritats que no varien.El primer agulló ens presentava la incapacitat de controlar el món material en què vivim. En adonar-nos que hi ha molt en aquest món que s'escapa del nostre control, podem desanimar-nos i desistir, o podem afartar-nos i intentar prendre control exercint més esforç. Ambdues reaccions són contraproduents, ja que no per intentar-ho més aconseguim controlar millor, i quan desistim de l'intent tendim a desanimar-nos.En lloc d'afanyar-nos o desanimar-nos, podem cercar Déu. Déu ens presenta una estaca que ens permet romandre ferms i equilibrats. Aquesta estaca és la realitat que Déu controla tot l´univers tot el temps. Generació va i generació ve, i Déu, a diferència de nosaltres, sempre hi ha estat present. Déu va crear aquest món i controla tot allò que existeix a l'univers.Vam veure al llibre de Job com Déu té control sobre els astres del cel, les estacions, els cicles de la Terra, i fins i tot els cicles de la vida. Fets 2:23 (BEC) ens diu que Crist va ser entregat « dins la voluntat preestablerta i la previsió de Déu,»Efesis 1 diu que aquells que creiem en Crist vam ser escollits per Déu des d'abans de la fundació del món. Romans 8:28 (BEC) diu «que Déu tot ho encamina per al bé d’aquells qui l’estimen, d’aquells qui són cridats segons el seu propòsit.»No hi ha res que pugui passar a aquells que en Déu confien que agafi per sorpresa el Déu de l'univers. I no hi ha res que ens pugui passar que Déu no pugui fer servir per a la nostra edificació i creixement.Aquells que en Ell confiem podem romandre ferms davant de les circumstàncies incertes de la vida. Tots tindrem moments d'aflicció en aquest món. Això ens afirma Joan 16:33 (BEC) quan diu «Us he dit això a fi que tingueu pau en mi. En el món trobareu tribulacions, però tingueu coratge, jo he vençut el món.”»Si titubeges a l'hora de posar la teva confiança en Déu, segurament serà perquè no el coneixes suficient. Quan més el coneguis a través de Sa Paraula, més confiadament descansaràs en la seva bona sobirania.El segon agulló tracta de la nostra incapacitat de trobar plena satisfacció en aquest univers material. Al capítol 6 d'Eclesiastès llegim: «Hi ha un mal que he pogut comprovar en aquest món i que plana damunt l’home: el d’aquell a qui Déu ha donat riquesa, possessions i honor, de manera que no li falti res del que pugui desitjar; però Déu no li concedeix la facultat de gaudir-ne, sinó que és un estrany qui en gaudeix. Això sí que és vanitat i una penosa desgràcia!» L’ECLESIASTÈS 6:1-2 BECConeixes algú amb moltes possessions que no és capaç de gaudir-ne? Això és el que descriu aquest text. Com aconseguim gaudir allò que posseïm? Com ho fem perquè les nostres possessions no ens posseeixin a nosaltres?Eclesiastès 3:11 (BEC) diu «Tot ho ha fet apropiat al seu moment; però també ha posat en el seu cor la idea de l’infinit, tot i que l’home no arriba a copsar l’obra que Déu ha fet, de principi a fi.» Déu ha posat eternitat al nostre cor. Quan parem a veure com és de curta la vida, les limitacions de temps amb què ens trobem diàriament I a llarg termini, podem descansar en la realitat que som éssers eterns. No arribem a entendre l'obra que Déu ha fet des del principi fins al final, però podem confiar que Ell ha planejat bé. La segona estaca presenta aquesta preciosa veritat: que Déu ha proveït plena satisfacció per a nosaltres en la seva persona.Quan donem prioritat a Déu, podem gaudir del que Ell ens dona.Com podem llegir al capítol 3 d'Eclesiastès, al pla de Déu tot té el seu temps. Déu és etern «Allò que ara existeix, ja existia abans; i allò que ha d’existir, ja existeix: Déu fa retornar el passat.» (3:15) i el que ens correspon en aquesta vida que Déu ens ha donat és, com diuen els versets 12 i 13 és gaudir amb saviesa la vida que Déu ens ha donat. Diuen així:«He comprès que per a ells no hi ha res de millor que alegrar-se i buscar el benestar durant la seva vida, perquè, si tots els homes mengen, beuen i frueixen del bé, enmig dels seus afanys, és per bondat de Déu.» L’ECLESIASTÈS 3:12-13 BECMateu 6:33 (BEC) ens recorda: «Busqueu primer el Regne de Déu i la seva justícia, i tot això altre us ho donarà de més a més.»Quines coses? Tenim la contestació a Mateu 6:25-26 (BEC)«Per això us dic: No us neguitegeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu; ni pel vostre cos, pensant amb què us vestireu. No val més la vida que l’aliment, i el cos més que el vestit? Mireu els ocells del cel: no sembren ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. No valeu molt més vosaltres que no pas ells?» Hauríem de gaudir les coses materials com regals de Déu, agraïdes i conscients del seu amor i salvació. Això portarà veritable satisfacció en aquesta vida i goig durant l'eternitat amb Crist.Si el tercer agulló ens recordava com és de curta aquesta vida, i la nostra incapacitat de prolongar-la, Déu ens ofereix una estaca que ens dona seguretat. Aquesta és la seguretat de gaudir allò que ara tenim amb la confiança que podem gaudir a Crist tota l'eternitat.El que fem en aquesta vida serà recordat per poc temps, com ens recordava Eclesiastès 2:14-15 (BEC): «“El savi té els ulls a la cara, i el neci camina a les fosques.” Tanmateix, he pogut adonar-me que a tots dos els espera la mateixa sort. Llavors, dintre meu vaig pensar: “La sort del neci m’espera també a mi. Què en trec, doncs, de fer-me més savi que ell?” I dintre meu vaig pensar: “També això és vanitat.”»Qui guanya riqueses, com qui aconsegueix fama o qui obté saviesa, tots passaran. Si no, pensa en famosos de fa trenta anys, i pregunta als més joves si saben qui són.En aquesta terra la memòria és efímera. I com diu el verset 16, «Perquè, tant del savi com del neci, no en resta un record permanent, ja que en el decurs del temps tot s’oblida, i el savi es mor igual que el neci.» L’ECLESIASTÈS 2:16 BEC.Tot i això, podem aferrar-nos a la tercera estaca:«També he comprès que tot allò que Déu fa és permanent. No hi ha res a afegir-hi ni res a treure’n; Déu ho ha fet així perquè li guardin reverència.» L’ECLESIASTÈS 3:14 BECDéu és etern. Salm 102:12 (BEC) diu: «Però tu, Senyor, perdures per sempre, i el teu record de generació a generació.» I Hebreus 13:8 (BEC) ens afirma: «Jesucrist és el mateix ahir, avui i pels segles.»Romans 1:20 ens dona una veritat que confronta a aquells que no creuen en Déu, però és una guia per a aquells que el cerquen.«De fet, allò que ell té d’invisible, com ara són el seu poder etern i la seva divinitat, d’ençà que el món és creat esdevé visible a la intel·ligència per mitjà de les seves obres, de manera que no tenen excusa,» ROMANS 1:20 BECVols viure aquesta vida trontollant-te segons les circumstàncies i sense satisfacció? O prefereixes viure una vida ferma i constant?Repassa aquestes tres estaques que Déu ha establert perquè puguis gaudir de l'estabilitat que desitges. Confia en Déu i gaudeix de la vida que Déu t'ha donat.
