El càntic dels càntics es un llibre que ha estat qüestionat a través de la història. Què fa un llibre de poesia entre dos enamorats als llibres sagrats de Déu?Cada cop que algú ha aixecat sospites sobre el llibre de Càntics, aquest ha estat defensat, i la seva autenticitat mostrada.Aquells que es troben dubtant si aquest llibre és digne de formar part al cànon, han de recordar que Déu és amor, i l'amor és un regal de Déu a la humanitat.El problema és que el concepte d'amor s'ha rebaixat a la societat i es parla d'amor per parlar d'emocions que semblen incontrolables i purament romàntiques. No és així com Déu presenta l’amor.Molts han interpretat el llibre com una al·legoria, però val més veure'l com una descripció poètica de la bellesa de l'amor humà en el context del matrimoni. Com que l'amor humà és un reflex de l'amor de Déu, els principis del llibre reflecteixen l'amor perfecte de Déu envers els seus.Podem resumir el tema del llibre amb dos versets al capítol 8:«Porta’m gravada sobre el teu cor, com un segell en el teu braç; perquè l’amor és tan fort com la mort, la gelosia, inflexible com el sepulcre, les seves sagetes, com sagetes de foc, una autèntica flama divina.La immensitat de les aigües no pot apagar l’amor; ni les riuades no podrien ofegar-lo. Si algú volgués oferir tots els béns de casa seva a canvi de l’amor, només rebria menyspreu.» EL CÀNTIC DELS CÀNTICS 8:6-7 BECAquesta part de Càntic dels càntics té la típica estructura paral·lela de la poesia hebrea. Ens mostra un paral·lelisme invers, ABCB'A', amb l'enfocament dirigit cap a la línia central, la C.La primera idea es troba a la línia A i la variació d'A a la darrera línia.“Porta’m gravada sobre el teu cor, com un segell en el teu braç”Aquesta línia mostra el valor de l'amor, que és com un segell de certificació.I la darrera línia d'aquesta estrofa n'és una variació, mostrant-nos que no es pot comprar l’amor. Si algú volgués oferir tots els béns de casa seva a canvi de l’amor, només rebria menyspreu.Les dues línies paral·leles que els segueix, B i la variació de B ens parlen de la força de l'amor:perquè l’amor és tan fort com la mort, I Cap al final, La immensitat de les aigües no pot apagar l’amor; ni les riuades no podrien ofegar-lo. L'amor és fort com la mort, i res no ho pot apagar. El veritable amor perdura. No depèn de les circumstàncies temporals.I saps perquè l'amor és valuós i fort? És per l'origen de l'amor. Si l'amor neix de la persona que estima, o del receptor de l'amor, és possible que fluctuï o que desaparegui. Però si l'amor prové d'un ésser etern i infinit que a més no canvia a través de les circumstàncies i el temps, aleshores l'amor és com Ell és.El valor i la força de l’amor provenen de l’origen de l’amor, Déu mateix.“les seves sagetes, com sagetes de foc, una autèntica flama divina.”Aquesta frase “flama divina” es refereix a l’Hebreu a la “flama de Jehovà”. Déu ens ha donat la flama de l'amor, i ens demana que estimem com Ell ens ha estimat.Joan 13:34 (BEC) «Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Igual com jo us he estimat, estimeu-vos també entre vosaltres.»I com ens ha estimat Ell?
Joan 3:16 (BEC) ens diu «Ja que Déu ha estimat tant el món, que ha donat el seu Fill únic perquè tot el qui creu en ell no es perdi, sinó que tingui vida eterna.»Quan Déu estima, dóna de si mateix. Aquesta és la clau del veritable amor. L'amor cerca donar, no rebre. Per això podem classificar l'egoisme com a antònim d'amor, tot i que l'egoista estima, però s'estima a si mateix. A qui s'estima a si mateix desmesuradament, li costa estimar els altres. L'altruisme, contràriament, estima els altres sense esperar res a canvi.Déu, que sap la nostra naturalesa i vol ensenyar-nos a estimar ens ho explica:Mateu 22:39 y Marc 12:31 «Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix.»Déu ens ha donat un amor propi natural saludable, però la nostra temptació és estimar-nos de manera incorrecta. Un amor correcte de nosaltres mateixos ens ha de portar a protegir-nos adequadament, a cuidar el nostre cos, a superar-nos. Aquestes activitats no venen sempre de manera natural. Solem donar-nos plaers que no són saludables, ens permetem excessos temporals que a la llarga ens ocasionen problemes i ens porta a veure'ns nosaltres mateixos com a enemics del nostre benestar.Moltes vegades allò que es diagnostica lleugerament com a baixa autoestima resulta ser, quan s'analitza més profundament, un amor permissiu i erroni a un mateix.No gosem fer alguna cosa per por de fracassar, i portat a l'extrem, quan una arriba a sospitar que altres no estan contents amb ella, pot caure en depressió fins al punt de desitjar no existir abans d’existir en circumstàncies que no li agraden. Sortir d'aquestes situacions és dificilíssim, i sol requerir ajut extern. No voldria semblar frívola davant d'aquesta greu situació, però el punt on vull arribar és que algunes accions perjudicials per al cos poden partir d'un amor propi equivocat i d'una atenció desmesurada a situacions desfavorables.Déu sap que podem estimar-nos nosaltres mateixos al punt de no poder deixar el nostre benestar per estimar correctament els altres. Així que Déu ens mana que estimem els altres de la mateixa manera que ens hem d'estimar a nosaltres mateixos.Podem veure els protagonistes a càntic dels càntics, Salomó i la Sunamita, com a persones que il·lustren l'amor de Déu al seu poble. Així com Salomó buscava la sunamita, i ella el buscava i s'entregava a Ell, Déu ens ha buscat i s’alegra que el busquem i gaudim una relació íntima amb Ell.Càntic dels càntics ens deixa una imatge d'amor que hem de portar a la nostra pròpia experiència. Com estimes? Has acceptat i gaudit de l'amor de Déu a la teva vida? Comparteixes aquest amor de manera altruista? Estimes com Déu t'ha estimat?T'invito a gaudir de l'amor de Déu i a estimar-te a tu i altres com Crist estima.
