«no desperteu ni desvetlleu l’amor fins que ella ho vulgui.» Càntics 2:7; 3:5; 8:4 (BEC)
L'autor de Càntics dels càntics repeteix aquest vers diverses vegades en aquest llibre de poesia. Què ens diu?
«Us conjuro, filles de Jerusalem, per les gaseles i les cérvoles del camp, que no desperteu ni desvetlleu l’amor fins que ella ho vulgui.»
Sempre ho he entès com un consell fervent que no despertem el sentiment de l'amor romàntic abans d'hora, ja que com descriu el llibre, l'amor és fort com la mort. Així com l'amor és bonic, les emocions són fortes. L'amor adolescent, encara que promogut en múltiples direccions, no sempre porta els efectes positius que promet. Sovint porta emocions oposades, causant gelosia i altres actituds que porten a conflictes innecessaris. També es promou l'amor lliure, intentant fer creure que les relacions físiques porten només plaer de forma gratuïta, però la realitat és que després de compartir el cos de forma promíscua un es troba amb sentiments de no poder recuperar allò que ja s'ha donat, patint la sensació de pèrdua o robatori.
Déu proposa que l'amor íntim no és per despertar al nostre gust, sinó que s'ha de reservar per a un company de vida al voltant del matrimoni.
Càntic dels càntics ens narra el festeig del nuvi i la núvia i com s'endinsen en el matrimoni, donant de si el que han reservat l'un per a l'altre.
Càntics 7:13 (BEC) «Les mandràgores exhalen la seva fragància, i a la porta tenim tota mena de fruits exquisits; fruita fresca i fruita seca que tinc guardada per a tu, estimat meu!»
Quina imatge bella representant aquell moment en què tant l'estimat com l'estimada arriben a poder compartir els fruits guardats per gaudir junts.
Potser tu ja estàs casada, o potser encara no has arribat a aquest moment.
Si estàs casada, comparteixes amb gust de la teva fruita amb el teu company de vida?
Si encara no t'has endinsat en el matrimoni, estàs guardant fruites dolces per a qui serà el teu estimat un dia?
A Càntic dels càntics 2:16 y 6:3 (BEC) llegim «Jo sóc del meu estimat, i el meu estimat és meu»
I amb aquest consentiment mutu de compartir l'un amb l'altre, l'amor matrimonial ha de ser una manera de compartir amb aquell que estimem i amb qui hem pactat fidelitat i amor. Per això abans i durant el matrimoni hem de cuidar el nostre hort, parlant de forma metafòrica.
Càntic dels càntics 2:15 (BEC) ens exhorta a cuidar el nostre hort perquè res ni ningú pugui perjudicar el fruit que pertany al teu estimat.
Diu així el text: «Caceu-nos les guineus, les petites guineus que destrossen les vinyes, les nostres vinyes que ja han florit.»
Les vinyes estaven en flor, els fruits, promeses que haurien de venir, més les petites guineus, aquelles coses que semblen insignificants però que poden destruir la vinya de manera que no porti el fruit que desitgem que tingui estaven aguaitant.
Aquest fruit és per guardar-lo per al teu marit; potser per a aquell que encara no ha arribat a la teva vida, o aquell que és a la teva vida, però amb qui encara no has entrat en el pacte diví del matrimoni.
Per què sacrificar els dolços menjars, deixant les petites guineus entrar al jardí i destruir una preciosa collita?
Per què despertar l'amor i la intimitat abans d'hora, causant danys irreparables que poden marcar la teva vida?
Per què repartir el fruit amb altres quan pots esperar el teu estimat i gaudir-ne al màxim?
Sé que no és popular reservar-se per a algú especial. Sé que el món on vivim ens anima a gaudir el moment. Però no puc acceptar la filosofia actual sacrificant la saviesa perpètua de Déu. Perquè com diu Proverbis «L’esperança que s’allarga afligeix el cor; el desig satisfet és un arbre de vida.»
No és fàcil esperar, fer allò que se'ns ha dit que cal fer sense veure el fruit de l'espera; però al final, quan arriba el final de la demora, el desig complert és arbre de vida.
Se'ns diu que el fruit robat és dolç, però Déu ens insta pel nostre propi bé a guardar el nostre jardí, la nostra vinya, perquè quan sigui el temps correcte, i amb la persona adequada, puguem gaudir sense retret ni remordiments els fruits que tots dos hem reservat per al matrimoni.
Aquest és el bell pla de Déu, i El seu pla mai no defrauda.
