Sens dubte, el llibre d'Isaïes ens presenta al Messies de manera tan directa que molts l'han anomenat l'evangeli de l'Antic Testament.
A través del llibre hi trobem referències a aquell que hauria de venir al món per portar salvació al poble i dona claus de com vindria, qui seria i què faria.Isaïes ens presenta Emmanuel, Déu amb nosaltres.Isaïes 7:14 (BEC) diu «Doncs bé, el Senyor mateix us donarà un senyal: Heus aquí que la donzella concebrà i tindrà un fill, i li posarà el nom d’Emmanuel (que vol dir “Déu amb nosaltres”).» A Mt. 1:23 l'àngel cita aquest verset per anunciar a Maria el compliment de la profecia.
Ens presenta també Crist com la pedra angular, aquella que ha arribat a ser pedra d'ensopegada:Isaïes 8:13-15 (BEC): «Santifiqueu el Senyor Totpoderós, i sigui ell la vostra temença i el vostre pànic! Ell serà un santuari; però per a les dues cases d’Israel, pedra d’ensopec i roca d’escàndol, un filat i un parany per als habitants de Jerusalem. Molts d’entre ells hi ensopegaran, cauran i seran esclafats, s’enredaran i seran capturats.»A Isaïes 28:16 (BEC) el Senyor diu així: « jo poso una pedra a Sió com a fonament, una pedra provada, angular, preciosa, ben fonamentada: qui hi tingui fe no tindrà neguit.»
Aquests mateixos passatges se citen a 1 P. 3: 14-15 i 1 P. 2:8, explicant que la pedra angular que Déu va enviar ha arribat a ser pedra d'ensopegada per a aquells que no volen creure en Crist.
Isaïes parla del Messies com la llum del món.Isaïes 9:1 (BEC) ens diu d'on seria el Messies i com aquest seria una llum per als habitants de la terra. Diu així «Però ja no hi haurà més tenebres per al qui pateix l’angoixa. Així com en el passat va fer que fos menyspreada la terra de Zabuló i la terra de Neftalí, així en el futur farà que sigui gloriosa la ruta del mar, des de la terra de l’altra banda del Jordà fins a la Galilea dels gentils.»El poble que anava a les tenebres va veure gran llum; els qui habitaven en terra d'ombra de mort, llum va resplendir sobre ells. (Mt. 4.16; Lc. 1.79). Això ho trobem complert a Joan 8:12 (BEC): «Una altra vegada, Jesús els tornà a parlar i els digué: “Jo sóc la llum del món; el qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida.”»I per si no quedava clar qui era realment el Messies, Isaïes 9: 6-7 revela la seva identitat i el seu propòsit.«Perquè ens és nat un infant, ens és donat un fill i el principat reposarà sobre la seva espatlla; i serà anomenat “Admirable, Conseller, Déu Fort, Pare Eternal, Príncep de Pau.” La prosperitat del seu imperi i la pau no tindran fi sobre el tron de David i sobre el seu regnat, per a establir-lo i refermar-lo amb el dret i la justícia, des d’ara i per sempre més.» (Lc 1:32-33)Isaïes 11 parla del regnat de Messies. Naixeria del llinatge d'Isaí, pare del rei David, ens parla que el poble d'Israel tornaria a la seva terra i aixecarien bandera amb els que vindrien dels quatre confins de la terra (Isaïes 11:10-14), cosa que va començar a complir-se el segle passat, obrint el camí per al futur regne de Messies, i ens narra el text del regne futur del Messies, que serà caracteritzat per pau veritable.Hi ha una sèrie de cançons als capítols 40 al 57 que se centren en el personatge principal de les Sagrades Escriptures, Crist el Messies. En particular, el capítol més conegut sobre aquest és el 53, on ens narra la passió de Crist. Començant amb el verset 13 del capítol 52 llegim dels patiments del Servent de Jehovà, el Messies, l'Enviat de Déu.Isaïes 53:4-5 (BEC) «Tanmateix, ell ha suportat les nostres sofrences, s’ha carregat els nostres dolors i nosaltres el teníem per un castigat, un colpit de Déu i abatut. En canvi, ell fou traspassat per les nostres infidelitats, fou trinxat per les nostres culpes. El càstig que ens dóna la pau queia damunt d’ell, i és per les seves llagues que som curats.»
Al verset 12 ens diu que ell “va lliurar la seva vida a la mort i fou comptat entre els pecadors , ell, que portava els pecats de molts i pregava per als infidels”
Al qui desconeixia per complet el pecat, com ens diu 2 Corintis 5:21 Déu li carregà el pecat per nosaltres, per tal que nosaltres obtinguéssim la rehabilitació de Déu per mitjà d’ell. Per portar el nostre pecat, tot el que hi ha de dolent en nosaltres, el Pare Sant va haver de donar-li l'esquena quan penjava a la creu. Aquest va ser el sofriment més gran de Crist.
Però el seu patiment no va ser en va. No va quedar presoner al patiment, sinó que llegim que va vèncer la mort i va anar al Pare, per gaudir eterna comunió amb Ell. I el seu sacrifici, l'aflicció de la seva ànima va ser suficient per justificar tot aquell que vulgui dipositar-ne les iniquitats, els draps bruts, als peus de Crist.Isaïes 53: 10-11 (BEC) diu així: «Quan ofereixi la seva vida en expiació, veurà una nissaga, allargarà els dies, i el designi del Senyor reeixirà a les seves mans. Per les proves de la seva ànima veurà la llum i en serà saciat; amb el seu coneixement, el meu servent, que és just, en justificarà molts, i portarà les seves culpes.»
El Servent de Jehovà, Crist, va venir per portar les iniquitats de molts. Pot portar les de tots, però no tots portaran a Ell les seves iniquitats. Però ens diu Joan 1:12 que “a tots els qui el van rebre, als qui creuen en nom seu, els va donar potestat de ser fets fills de Déu.” Creus en Jesucrist? Acceptes el seu sacrifici a la creu al teu lloc? Has fet fora o estàs disposada a lliurar-li les teves iniquitats perquè Ell et doni a canvi La seva justícia?
Et convido a fer-ho, i gaudir d'una vida de plena satisfacció en Ell.
