El llibre de Jeremies va ser escrit entre els anys 630 i el 580 aC i Lamentacions a la caiguda de Jerusalem.
Jeremies, profeta de Déu, va ser enviat a advertir el poble de Judà de la imminent destrucció de Jerusalem per part de Babilònia.Déu volia donar-los una última oportunitat de penedir-se i seguir Déu, però el poble no ho va fer i va patir la conquesta de part dels babilonis i l'exili a terres llunyanes.Però Déu no els va deixar sense esperança. Jeremies els va anunciar que després de 70 anys tornarien a la seva terra. Jeremies 29:10-11 (BEC) diu «Ja que el Senyor ha dit: Quan a Babilònia s’hagin complert setanta anys, jo us visitaré i confirmaré sobre vosaltres la promesa d’afavorir-vos i fer-vos tornar en aquest lloc. Jo tinc present els meus designis a favor vostre –diu el Senyor–, designis de pau i no pas de dissort, per donar-vos un futur ple d’esperança.» Aquest text tan conegut ens mostra l'amor i la misericòrdia del Senyor fins i tot al judici.Jeremies va començar el seu ministeri durant el regnat del rei Josies, l'últim rei bo de Judà, qui havia trobat el llibre de la llei i estava intentant dur a terme una reforma religiosa.A la seva mort, els seus tres fills van anar regnant un darrere l'altre per curts períodes de temps. El primer a regnar va ser Joahaz, el segon dels tres fills, però Faraó Necó el va prendre captiu i va posar al seu lloc el seu germà gran, Joiaquim, un rei que va fer el dolent a Judà. A la seva mort, després de deu anys de regnat va prendre el tron Jeconies el seu fill, el qual només va regnar un any, ja que Nabucodonosor el va portar captiu a Babilònia.Nabucodonosor va declarar rei a Jerusalem Sedequies, el fill menor de Josies. A Jeremies 34 Déu envia Jeremies a parlar amb Sedequies: “Així ha dit Jehovà: Heus aquí jo lliuraré aquesta ciutat al rei de Babilònia, i la cremarà amb foc; i no escaparàs tu de la seva mà, sinó que certament seràs capturat, i a la seva mà seràs entregat”
Déu, compassivament, va declarar el que passaria, va donar oportunitat de poder canviar el rumb, però el poble va fer cas omís al missatge del Senyor.
Ja al verset 16 del primer capítol, Déu, durant la crida del profeta li va advertir sobre la idolatria del seu poble amb aquestes paraules: «I per causa de tota la seva maldat pronunciaré la meva sentència contra ells, perquè m’han deixat a mi i cremen encens a uns déus estranys i adoren l’obra que han fet les seves pròpies mans.»Aquest poble idòlatra adorava ídols fets amb les seves mans i s'havien oblidat de Déu. Des de la mort de Josies fins als seus dies, el poble havia deixat Déu de banda. Déu compara el seu poble amb una dona infidel que deixant el seu marit va a buscar altres (Jeremies 2:20). El poble no va reaccionar deixant els seus pecats, però va insistir en la seva infidelitat i idolatria, per la qual cosa arribat el moment, Nabucodonosor, rei de Babilònia va prendre Jerusalem, més tard va incendiar el temple que tant estimava el poble i va acabar destruint la ciutat. Déu havia donat instruccions al poble de rendir-se i deixar a Babilònia entrar a Jerusalem, prometent-los protecció divina malgrat les circumstàncies, però el poble, en no confiar en Déu, va resistir, i molts van ser portats captius a Babilònia.Durant onze anys, Sedequies va estar regnant sota el domini de Babilònia, però quan Sedequies va deixar de pagar tribut a Nabucodonosor, va provocar l'atac final de Babilònia i la destrucció de Jerusalem.
El capítol 52 narra l'atac de Nabucodonosor:Als versets 12-13 (BEC) diu «El dia deu del mes cinquè de l’any dinou del regnat de Nabucodonosor, rei de Babilònia, Nebuzaradan, comandant de la guàrdia al servei del rei de Babilònia, va arribar a Jerusalem i va incendiar el temple del Senyor i el palau reial. També va calar foc a totes les cases i palaus de Jerusalem.»El llibre que segueix el de Jeremies, anomenat Lamentacions, és un conjunt de cinc poemes de lament pel que ha passat a Judà i penediment per la rebel·lió del poble de Déu. Enmig de la tristesa i l'aflicció hi ha esperança d'alliberament.
Veiem en aquests llibres com Déu, encara en temps de judici, brilla per la seva compassió inesgotable. El capítol 3 de Lamentacions mostra aquesta gran veritat.Els versets 22-23 declaren: «Que la misericòrdia del Senyor no s’ha acabat, ni s’ha esgotat la seva bondat. Les renoves cada matí: És gran la teva fidelitat!»I el 31-32 diu «Perquè el Senyor no rebutjarà perpètuament. Encara que afligeixi, tindrà compassió per la immensitat del seu amor;»
Jeremies havia profetitzat del que hauria de venir i portar l'alliberament espiritual, el que Crist oferiria segles més tard. Jeremies 23:5-6 «Mira, ve un temps –diu el Senyor–, que suscitaré a David un rebrot just que regnarà com a rei, serà assenyat i practicarà el dret i la justícia sobre el país. En els seus dies, Judà serà salvat i Israel viurà confiat; i aquest és el nom que li donaran: «El Senyor és la nostra justícia.» I el capítol 31 ens presenta el nou pacte a què Jesús es referiria en el seu darrer sopar amb els seus deixebles: “Heus aquí que vénen dies, diu Jehovà, en els quals faré nou pacte amb la casa d'Israel i amb la casa de Judà. ”
Gràcies a Déu per la llibertat física, però moltes més gràcies per la llibertat espiritual, aquella que existeix encara quan tota la resta es pugui estar enfonsant. Crist ofereix la pau que sobrepassa tota entesa. Diguem amb Jeremies com diu a Lamentacions 3:40-41(BEC) «Repassem els nostres camins, revisem-los i tornem al Senyor. Elevem els nostres cors i les nostres mans al Déu que és al cel.»
