Hi ha diversos temes que es tracten tant al llibre d'Isaïes com al de Jeremies. Veiem el tema de la confiança en tots dos llibres. Podríem dir que un dels temes principals del llibre d'Isaïes és la confiança.
Els quatre capítols del centre del llibre tracten sobre el rei Ezequies. Aquests capítols són històrics, introduïts just al centre del llibre com el llom del missatge. Els tres esdeveniments a la vida del rei Ezequies mostren on aquest va dipositar la seva confiança i els resultats de les seves decisions.
En un primer esdeveniment, Senaquerib ve a atacar Jerusalem. Ezequies demana ajuda a Déu, i Déu li dona la victòria. Més endavant a la seva vida Ezequies es posa malalt. El rei demana a Déu que el guareixi, i Déu escolta la seva pregària, el guareix i li promet 15 anys més de vida. Però més tard, ja a l'últim dels quatre capítols veiem un altre esdeveniment, quan el rei de Babilònia ve a visitar Ezequies. Aquest confia en el rei i li obre les portes de casa seva, ensenyant-li totes les possessions en detall. Déu va a Ezequies i li pregunta: Què li has ensenyat? TOT, li contesta bàsicament. I Déu li dona la trista notícia: tot el que has ensenyat al rei de Babilònia t'ho traurà.
Quan el rei Ezequies havia posat la seva confiança en Déu, no havia estat defraudat. Déu va honrar la confiança i li va donar a canvi la seva bondat fidel. Però no va passar el mateix quan Ezequies va posar la seva confiança en les seves riqueses o en el rei de Babilònia. La confiança en les seves possessions va resultar en va i perible, i la confiança en el rei de Babilònia va portar la ruïna d'Ezequies i del poble.
Al llibre de Jeremies veiem que el poble continuava confiant en qualsevol cosa menys Déu. Ens narra el capítol 7 que estaven posant tota la seva confiança al temple, com si aquest fos indestructible. Al capítol 7:4 (BEC) Jeremies els ha de dir: «No confieu en proclames enganyoses que diuen: El santuari del Senyor, el santuari del Senyor! Aquest és el santuari del Senyor!» El temple era la seva “glòria”. I el profeta els va advertir que aquesta confiança era en va; els va dir «Mireu, vosaltres confieu en paraules enganyoses que no serveixen de res.» La confiança dipositada en un temple no els portaria benestar, sinó que els babilonis vindrien i el destruirien.
Fins i tot segles més tard, en temps de Jesús, els jueus seguien dipositant la seva confiança en vanitats. S'estaven gloriant en el fet que eren fills d'Abraham. La seva identitat nacional era el motiu del seu orgull, i en això tenien posada la confiança. Jesús els va dir a Lluc 3:8 (BEC) «Feu, doncs, els fruits que corresponen al penediment, i no comenceu a argüir entre vosaltres: ‘Tenim Abraham per pare’, perquè us dic que d’aquestes pedres Déu pot fer sortir fills a Abraham.»El cor humà sol dipositar la seva confiança en allò que l'enorgulleix, allò que és un motiu de “glòria”. Què penses que seria un bon motiu per estar orgullosa? Una bona família? Una bona feina? Bona fama? Res d'això no és dolent en si, però és alguna d'aquestes coses realment capaç de sostenir tota la nostra confiança?
Jeremies va revelar la veritable “glòria” de l'ànima humana al capítol 9:23-24 (BEC), allò en què sí que val la pena confiar. «Això diu el Senyor: “Que el savi no s’enorgulleixi de la seva saviesa, ni el valent de la seva valentia, ni el ric de la seva riquesa. Qui hagi d’enorgullir-se que ho faci d’això: d’entendre’m i de conèixe’m a mi, que sóc el Senyor, que faig misericòrdia, dret i justícia sobre la terra; perquè em complac en aquestes coses –diu el Senyor.»
Déu aquí ens mostra una cosa digna de la nostra confiança, Ell mateix. I aprofita per dir-nos que això és el que Ell vol, i allò que Ell mateix fa.
Es podria dir més fort, però no pas més clar. Alguna vegada t'has preguntat què Déu vol realment? Molts busquem discernir la voluntat de Déu per a les nostres vides en diferents etapes. Doncs Déu ja ha dit quina és la seva voluntat, què és allò que ELL vol.Déu vol que l'entenguem, que el coneguem. Vol que en aquesta vida el nostre desafiament més gran sigui conèixer millor el Déu que ens ha proveït del perdó a través de Jesús, el CAMÍ a la vida eterna. Vol que experimentem la misericòrdia de Déu, vol que vegem i entenguem els seus judicis, vol que respectem la seva justícia.Pau sembla fer referència a Jeremies 9:24 a 1 Corintis 1:31(BEC) «Si algú s’enorgulleix, que s’enorgulleixi en el Senyor.» I a 2 Corintis 10:17-18 (BEC) llegim «A més, qui es gloria, que es gloriï en el Senyor. Perquè no és aprovat el qui s’alaba a si mateix, sinó el qui el Senyor alaba.»Vols saber en què basar la teva confiança? Saps qui és el que mai no et defraudarà? Les coses en aquesta vida són temporals, la nostra identitat és sovint fràgil, i les persones ens poden fallar, però Déu és fidel i etern; mai falla ni defrauda.Vols una base sòlida on donar suport a tota la teva confiança? Proposa't conèixer Déu més íntimament. Com fer això? No requereix simplement estar pensant en Déu tot el dia, fent la nostra pròpia imatge de Déu. Més aviat el coneixerem quan anem a Sa Paraula, per veure el que Déu ha dit de si mateix. I llavors podrem meditar en aquestes coses quan no estem davant de Sa Paraula. La lectura i la meditació a Sa Paraula són imprescindibles perquè el puguem conèixer millor— caminar amb Ell en el nostre dia a dia.Aquest és un repte per a tots. Treballem avui per conèixer Déu millor. Deixem que l'Esperit Sant ens transformi diàriament per entendre millor Déu. Fem avui La seva voluntat i gloriem-nos en allò que compta, en conèixer i en entendre'l. I dipositem tota la nostra confiança en el Déu del cel.
