«És un doble pecat el que ha comès el meu poble: m’han deixat a mi, font d’aigua viva, i han excavat per a ells cisternes, unes cisternes esquerdades que no podran retenir l’aigua.» JEREMIES 2:13 BEC
Sol passar que quan la gent deixa Déu de banda, no troba res millor per substituir-lo. Jeremies ens presenta el poble de Déu que havia rebutjat el que és la font de la vida. Per substituir-lo, havien trobat altres coses en què posar la seva confiança, coses que mai no podrien suplir la necessitat de la font de la vida, Déu mateix. Potser al principi els semblés que sí. Potser al principi el poble d'Israel pensés que podrien deixar la font d'aigua viva perquè tenien cisternes plenes d'aigua fresca. No necessitarien més Déu. No obstant això, imagina com s'hagueren de sentir després d'un temps, quan la cisterna que sostenia aquesta aigua amb què estaven comptant no aconseguia mantenir l'aigua. Resulta que eren cisternes trencades, esquerdades. L'aigua s'anava perdent, i no hi hauria manera de mantenir-la plena, perquè la font d'aigua que la podria subministrar ja no estava disponible. No és una cosa que el poble n'era completament conscient. T'ha passat mai? T'has sentit que allò que fas no t'omple, no et satisfà, però no saps com arreglar-ho? El poble de Déu va passar per aquí. Abastats, embolicats en les seves pròpies vides, molt probablement no sentien satisfacció, però no s'adonaven que era per manca de la Font de Vida. No se n'havien adonat, i és per això que Déu va enviar els profetes a cridar-los l’atenció.
Les decisions que havien pres i les eleccions que havien escollit els estaven duent a una escassetat crònica. Els diu Déu al 2:19 «La teva mateixa maldat et reptarà i la teva pròpia infidelitat el condemnarà. Sàpigues, doncs, i convenç-te’n, que és dolent i amarg per a tu d’abandonar el Senyor, el teu Déu, i deixar de reverenciar-me. Ho diu el Senyor, el Déu Totpoderós.» «Ni que et rentis amb lleixiu i et cobreixis de sabó, la teva iniquitat és patent davant meu –diu el Senyor, Déu Totpoderós.» JEREMIES 2:19-22 BEC
«Igual com s’avergonyeix el lladre quan és descobert, així s’avergonyirà la casa d’Israel, amb els seus reis i prínceps, els seus sacerdots i profetes, que diuen a un tros de fusta: ‘Tu ets el meu pare’, i a una pedra: ‘Tu ens has infantat!’ M’han donat l’esquena i no la cara. Però quan arriben les desgràcies exclamen: ‘Alça’t i salva’ns!’ On són ara els déus que t’has fabricat? Que s’alcin ells, a veure si et podran salvar en moments de desgràcia; perquè són tan nombrosos els teus déus com les ciutats que tens, oh Judà!»JEREMIES 2:26-28 BEC
Havien arribat al punt que cada ciutat tenia el seu Déu, déus que havien fabricat ells amb les mans, déus que no podrien lliurar-los ni beneir-los, perquè no eren més que ídols fets de pedra o fusta. Havien substituït el Déu de l'Univers per ídols inerts, la font de vida per cisternes esquerdades. I Déu els reprèn: «Oh, generació, estigueu atents a la paraula del Senyor! ¿He estat jo un desert per a Israel o una terra tenebrosa? Per què ha dit el meu poble: ‘Ens retirem, no vindrem més amb tu?’» JEREMIES 2:31 BEC
En deixar Déu se sentien lliures. Ja no tenien un ésser superior a qui donar comptes! I Déu els pregunta: Què us he donat malament, desert o tenebres?Encara que el poble havia rebutjat Déu i l'havia substituït per altres coses i altres persones, Déu no els abandonaria. Volia oferir-los una sortida i donar-los una vida plena. El Déu fidel estava allargant la mà al poble infidel.El llibre de Jeremies és una advertència del que venia, i el desastre arribaria ben aviat. Però Déu, una vegada més, d'acord amb el seu caràcter, els ofereix la seva inesgotable misericòrdia.
Jeremíes 3:5 (BEC) «Estaràs sempre enfadat? Retindràs l’enuig per sempre?» I la resposta retòrica és “No, no ho farà” És així com parles, però encara fas tant de mal com pots.” els diu el Senyor.I Déu envia a Jeremíes dient «Ves, doncs, i proclama aquestes paraules de cara al nord: Torna, apòstata Israel –diu el Senyor. No us miraré amb cara d’enfadat, perquè sóc compassiu –ha dit el Senyor–, no guardo rancúnia permanent. Reconeix, almenys, la teva culpa, perquè t’has rebel·lat contra el Senyor, el teu Déu, i has prodigat les teves trobades amb els estrangers sota tot arbre frondós i no has escoltat la meva veu.” Ho diu el Senyor.» JEREMIES 3:12-13 BEC
A Jeremies 42:10-12 (BEC) llegim que el profeta els va donar instruccions per tranquil·litzar-los davant la invasió del rei de Babilònia:«Si us quedeu a viure en aquesta terra, jo us edificaré i no us destruiré; us plantaré i no us desarrelaré, perquè em sap greu tot el mal que us he hagut de fer. No tingueu por del rei de Babilònia, que tant us espanta; no li tingueu por –diu el Senyor–, perquè jo estic al vostre costat per salvar-vos i deslliurar-vos de la seva mà. Us atorgaré misericòrdia, i ell es compadirà de vosaltres i us deixarà tornar a la vostra terra.»Però el poble no ho va creure, es va desesperar i van sortir fugint a Egipte (recordeu que segles abans havien sortit d'Egipte fugint- doncs ara tornaven, fugint d'un altre invasor i buscant refugi al lloc on havien estat esclavitzats durant generacions, i un cop allà , van trobar molts déus nous, déus inerts als quals adorar.
tristament, llegim al capítol 44, com Déu lamenta «Tot i que jo us he enviat constantment tots els meus servents, els profetes, per dir-vos: No cometeu aquesta acció abominable que jo detesto. Però ells no van escoltar ni en van voler fer cas per a penedir-se de la seva maldat ni per a deixar d’oferir encens als déus estrangers.»
Egipte, una altra cisterna trencada en què van confiar, seria envaït per Babilònia, i Déu tindria misericòrdia del seu poble encara una altra vegada.
Com Déu els va profetitzar al capítol 50, 70 anys més tard el poble tornaria a la seva terra. «En aquells dies i en aquell temps –diu el Senyor–, vindran els fills d’Israel i els de Judà plegats; faran el camí plorant i buscaran el Senyor, el seu Déu. Preguntaran pel camí de Sió, i s’hi dirigiran tot dient: Veniu i unim-nos al Senyor amb un pacte etern, que mai no pugui ser oblidat.» JEREMIES 50:4-5 BEC.
M'agradaria explicar que al llibre de Jeremies hi va haver un bon desenllaç, que hi va haver reconciliació, i que van viure feliços i van menjar anissos, però això no passaria encara. Però sí, com hem vist anteriorment i ja pots imaginar, Déu mantenia un pla per a la reconciliació, en Crist que havia de venir.
Estàs confiant en cisternes esquerdades? O t'has adonat que no hi ha substitut per al qui és la Font d'aigua viva? Vine i pren de la font que et pot satisfer plenament i per sempre.
