Hem vist que Déu va triar diferents persones per profetitzar el missatge al poble d'Israel. No tots els profetes tenien el mateix perfil, ni van viure vides semblants. Vam veure la vida del profeta Isaïes, i veurem que la personalitat i la vida de Jeremies van ser diferents de les d'Isaïes, però tots dos tenien una cosa en comú; volien obeir Déu i portar el missatge encara que això els costés.Jeremies, fill d'un sacerdot d'Anatot, a territori de Benjamí, va viure als anys del regnat de Josies, (2 Reis 22 i 23 i 2 Cròniques 34 i 35) i el dels seus descendents, Joahaz, Joiaquim, ( 23-24 i 2 C 36) Jeconies (fill de Joiaquim) i Sedecies, fill de Josies (24-25 i 36); va ser durant el regnat de Sedecies que els babilonis van prendre Jerusalem.
Jeremies havia estat escollit des del moment de la seva concepció. Ens volen fer creure que la concepció no és res, que un fetus no és persona i ara fins i tot quan neixen són éssers indefinits. No ens enganyem, la realitat és que per a Déu som i tenim propòsit des d'abans de la concepció. Jeremíes 1:5 (BEC) diu «Abans que et formés en el ventre de la teva mare et vaig escollir, i abans que naixessis et vaig consagrar; t’he posat per profeta de les nacions.»
Jeremies, en rebre la crida de Déu, va dubtar de si mateix i de la seva capacitat de dur a terme la tasca que Déu li assignava. Jeremies comparteix amb nosaltres la seva conversa amb Déu: «Jo vaig contestar: “Ai, Senyor, Déu meu; si jo no sé parlar! No sóc més que un noi.” I el Senyor em va dir: “No diguis que només ets un noi, perquè aniràs a tots els qui jo t’enviaré i diràs tot el que jo et manaré. No tinguis por davant d’ells, perquè jo sóc amb tu per protegir-te” –ha dit el Senyor.» (1:6-8 BEC)
Déu, com va fer al seu dia amb Moisès quan el va enviar a Egipte, recorda a Jeremies que aniria amb ell. Jeremies només havia de confiar en Déu i obeir-lo, i Déu donaria la victòria.
Déu tenia un propòsit per a Jeremies, i Ell s'encarregaria de complir-ho. Quin era aquest propòsit? Jeremies 1:10 (BEC) diu així: «Compte, perquè jo avui t’estableixo sobre les nacions i els reialmes per a arrencar i destruir, per a enderrocar i arrasar, i també per a edificar i plantar.»
Déu pensava edificar el poble d'Israel, però abans havia de fer caure allò que estava malament. Ell pensava plantar, però primer havia d'arrencar el que és dolent. I Déu havia de fer servir Jeremies per arrencar, enderrocar, i arruïnar, per després poder edificar i plantar i Déu estaria amb Jeremies i el mantindria ferm i protegit. Mira allò que Déu li diu:«Mira que avui et poso com una ciutadella inexpugnable, com una columna de ferro, com una muralla de bronze enfront de tota aquesta terra, enfront dels reis de Judà, dels seus prínceps, dels seus sacerdots i de tota la gent del poble. Ells lluitaran contra tu, però no et venceran, perquè jo sóc amb tu per guardar-te” –ha dit el Senyor.» JER 1:18-19 BEC
Jeremies mai no es va casar. Al capítol 16 llegim que Déu va demanar al profeta que no es casés ni tingués fills a Jerusalem, ja que un gran mal s'acostava. Recordem que Jeremies va viure a Jerusalem a l'època prèvia al captiveri i la destrucció de Jerusalem.
Quan Nabucodonosor va entrar a la ciutat i va portar captiu a una bona part del poble, el rei de Babilònia el va deixar quedar a Jerusalem sota protecció dels seus oficials, però aquells jueus que van romandre a Jerusalem, agitats per la commoció de l'exili i la destrucció de Jerusalem, van acabar portant a Jeremies apressat a Egipte on va acabar d’escriure el llibre.
Jeremies va patir per portar el missatge al poble de Déu, i el més trist és que va patir a mans d'aquells que Déu estava intentant ajudar.
El llibre ens narra com Jeremies abans de ser portat a Egipte havia estat a Jerusalem. El profeta va ser acusat de traïció, capturat, assotat, i posat a la presó.
El seu secretari, l'escrivà Baruc, el qual escrivia les paraules que el profeta li dictava va patir la persecució també. Al capítol 45 veiem com Déu ha de parlar a Baruc per cridar-li l'atenció per buscar el seu propi bé enmig de l'aflicció, però hem d'entendre que el pobre havia estat donant suport a Jeremies durant les acusacions i les persecucions. Déu li dona la confiança que estaria amb ell i preservaria la vida enmig del conflicte.
Jeremies no només va ser capturat i assotat, sinó que més tard tirat per principals del poble a la cisterna buida que era al pati de la presó, i tot perquè el profeta els advertia de la invasió que s'aproximava. El rei Sedequies, els va permetre fer-lo fora, en un pou ple de fang on el profeta estava enfonsat i ningú va sortir en defensa de Jeremies. Un etíop que treballava al palau, va armar-se de valor i va anar a parlar amb el rei Sedequies dient: «Rei i senyor meu, aquells homes han obrat molt malament amb tot el que acaben de fer amb el profeta Jeremies, tirant-lo a la cisterna, perquè allí es morirà de fam, ja que a la ciutat no hi queda pa.” Llavors el rei va manar a l’etíop Èbed-Mèlec: “Pren amb tu trenta homes i treu de la cisterna el profeta Jeremies abans no mori.” Èbed-Mèlec va prendre amb ell aquells homes, va anar al palau reial, al guarda-roba de la tresoreria, va agafar uns parracs de roba i vestits vells, i amb unes cordes els van fer arribar a Jeremies, a la cisterna. I l’etíop Èbed-Mèlec digué a Jeremies: “Posa’t aquests parracs i aquesta roba vella sota les aixelles i entre les cordes.” Jeremies ho va fer així, i estirant-lo amb les cordes el van treure de la cisterna. Però Jeremies va quedar encara retingut al pati de la guàrdia.» JEREMIES 38:9-13 BEC
El que és bonic és el que trobem al final del capítol 39, que Déu no es va oblidar de premiar Ebeb-Melec. Déu diu a Jeremies: «Vés a trobar Èbed-Mèlec, l’etíop, i digues-li: Això diu el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel: Mira, vaig a complir les meves paraules sobre aquesta ciutat, per al seu mal i no pas per al seu bé, i tu en seràs testimoni aquell dia. Però, a tu, jo et salvaré –diu el Senyor–, i no seràs posat en les mans dels homes que tu tems; perquè jo, sens falta, t’alliberaré, i no cauràs per l’espasa. Tindràs la teva vida com a recompensa, perquè has confiat en mi –diu el Senyor.”» JEREMIES 39:16-18 BEC
Sens dubte, treballar per al Senyor no és per a febles. Veiem que tant el profeta com els que amb ell estaven corrien perill. A la gent no els agrada el missatge de Déu i moltes vegades ho paguen amb el missatger. Però podem estar segures d'una cosa, i és que a Déu no se li passen els detalls, i ell s'ocupa de la vida dels seus servents.
Gràcies a Déu per tenir-ne cura i per les forces que dona quan més les necessitem.
