En les converses que Jeremies tenia amb Déu trobem el profeta pregant i en alguns moments descarregant tota la seva ansietat sobre el Senyor (1 Pere 5:7), però com si fos una queixa, i moments de confiança en el poderós gegant que és el seu Déu. Al capítol 20 del llibre veiem una pregària de queixa del profeta Jeremies. La veritat és que és xocant que el profeta de Déu parli Déu de manera tan directa expressant la seva frustració.
Jeremies 20:7 (BEC) llegim «M’has seduït, Senyor, i m’he deixat seduir; has estat més fort que jo i has guanyat. M’he convertit en la riota de cada dia, tothom es burla de mi.» Jeremies se sentia cansat, i fins i tot podem dir que utilitzat. Al verset 14 clamava «Maleït sigui el dia que vaig néixer; que no sigui beneït el dia que la meva mare em va infantar!»
Què estava passant a la vida de Jeremies? Parlava sempre a Déu d'aquesta manera?
Anterior a la queixa del capítol 20:7-18, trobem 6 passatges en què el profeta va pregar Déu amb una petició o de vegades una queixa. Aquesta és una part summament personal del llibre que ens permet entendre més sobre el cor de Jeremies.
Examinem aquestes pregàries i veiem què demana i com el Senyor li contesta (o no) per veure què podem aprendre de la vida de pregària de Jeremies.
Al capítol 11:20-23, Els homes d'Anatot havien planejat un complot contra Jeremies. Aquest va exposar la seva causa davant de Déu, demanant-li veure venjança de Déu sobre aquests homes malvats. Déu li va contestar en el moment, assegurant-li al profeta que quan arribés el moment, castigaria els d'Anatot per la seva maldat. Els temps de Déu i les seves formes no són a les nostres mans.
Al capítol 12:1-6 (BEC) veiem una altra queixa de Jeremies i la contestació de Déu. Aquest comença la seva pregària així «Ets molt just, Senyor, perquè jo discuteixi amb tu. Tanmateix, et vull exposar les meves qüestions: Per què prospera el camí dels descreguts i viuen en pau tots els qui actuen traïdorament?»
Jeremies havia començat la seva pregària bé, dient bàsicament: “no hauria de discutir amb tu, Déu, però no obstant continua dient, ho faré.” I Jeremies exposa la seva queixa davant Déu, fent ressò del sentiment del salmista al salm 73 Per què prospera el dolent i el bo pateix?El profeta semblava haver oblidat que Déu ja li havia confirmat que Ell s'encarregaria d'aquells que actuaven malament. I en aquesta ocasió Déu li va contestar de manera una mica forta al verset 5: Jeremies, «Si has corregut amb els qui van a peu i t’han fet cansar, com podràs competir amb els qui van a cavall? Si en una terra de pau no et sents segur, què faràs en la frondositat del Jordà?»
Déu li va dir bàsicament: “Jeremies, si a la prova més fàcil defalleixes, corda't el cinturó, perquè vénen proves pitjors. Patiràs maltractament, patiràs a la presó, patiràs al pou, patiràs l'exili: no ha arribat el moment de veure el que li passarà als que actuen malament. Segueix ferm i endavant fins que arribi el moment de la justícia.” (parafrasejat). Com el salmista, Jeremies també havia de recordar que el Déu just i sobirà té un pla perfecte i el temps adequat per executar-lo.A Jeremies 14:13-14 veiem de nou el profeta parlant amb Déu. Comparant el seu missatge amb els altres profetes, aquest sent que potser Déu podria haver-li donat un missatge de pau, una cosa molt més popular entre els seus receptors. Bàsicament Jeremies diu: “Déu, els altres profetes estan profetitzant pau i coses bones.” Segur que el que m'has donat per profetitzar és correcte? (parafrasejat) Aquí podem veure que Jeremies va arribar a dubtar del missatge que Déu li ha donat. Però Déu no el va reprendre, sinó que li va respondre afirmant-li que la pau que els altres profetitzen era falsa i que allò que Jeremies estava profetitzant era veritable i segur. Aquells que anunciaven falsa pau no feien el bé a ningú, però el missatge de veritat de Jeremies, encara que dur, els advertia perquè poguessin actuar.
En una altra pregària de Jeremies, al capítol 15:15-21 trobem el profeta desanimat, plorant davant Déu, expressant que ell havia estat fidel predicant la paraula, i per això havia patit menyspreu i solitud de part del poble, per obeir la missió que Déu li havia donat. En aquesta ocasió, Jehovà li va contestar amb una afirmació que si romania fidel, Déu el restauraria i estaria sempre amb ell. Déu el va animar a romandre fidel, dient-li: “són ells que s’han de girar cap a tu i no pas tu cap a ells” (Jeremies 15:19b)
Aleshores veiem Jeremies al 17:13-18 parlant amb Déu, confirmant-li la seva obediència, amb una clara entesa de qui era Déu, però volent saber els temps de Déu. Els de Jerusalem preguntaven que quan passaria tot el que Jeremies profetitzava, dubtant del seu missatge, i Jeremies estava pregant a Déu una vegada més que fossin ells els avergonyits i no ell. Bàsicament, Jeremies estava demanant a Déu (una vegada més) que fes justícia.Al capítol 18:19-23 Jeremies, que en una altra ocasió havia pregat a Déu que tingués pena del poble, s'ha adonat de la maldat del poble i que volen matar-lo a ell per portar el missatge de Déu. Ara li està demanant a Déu que porti judici sobre ells, com hem vist als textos anteriors.Però a aquestes dues pregàries, Déu ja no contesta. Ja havien parlat del tema amb anterioritat i Déu ja li havia contestat. No hi havia necessitat que li tornés a reafirmar la resposta. Jeremies ja tenia la contestació de Déu, que havia de recordar i acceptar, li agradés o no.De vegades som molt semblants al profeta. Quantes vegades encara preguntem a Déu sobre coses que ja ens ha confirmat i contestat? Ens costa esperar o acceptar la Seva voluntat. No som les úniques. Jeremies, el profeta de Déu, es desesperava veient que el dolent continuava amb la seva maldat i que allò que Déu havia promès semblava que no es feia realitat. I és que els temps de nostre Senyor no són els nostres temps. Part de la nostra fe i submissió a la seva voluntat és acceptar la seva Paraula i esperar que allò que Ell ja ha confirmat sigui realitzat. En el Seu temps; no al nostre! A la seva manera; no a la nostra!
Demanem a Déu que ens doni fe, la confiança per acceptar-ne els termes i les condicions. A Ell sigui la glòria!
