El llibre d'Ezequiel és un altre llibre de profecia al poble de Déu sobre el futur proper de Jerusalem en els temps de l'exili i la destrucció així com el futur llunyà de la nació d'Israel i la ciutat de Jerusalem.
Babilònia va atacar la ciutat de Jerusalem en un parell d'ocasions, portant captius a la terra dels caldeus. A la primera onada de captius es trobaven Daniel i els seus amics, dels quals podrem llegir al llibre de Daniel. Entre els captius de la segona onada va sortir Ezequiel. Ezequiel era de família de sacerdots, i havia de començar a exercir el seu treball com a sacerdot en complir els trenta anys, però quan aquest dia va arribar, era lluny de Jerusalem, al camp de refugiats a terra dels caldeus.
Ens narra el llibre que estava Ezequiel al costat del riu Quebar quan va veure una visió de la glòria de Déu a terra dels caldeus. El primer capítol del llibre ens descriu quatre éssers alats amb quatre cares cadascun, i aquests estaven sobre quatre rodes, i sobre aquests hi havia una plataforma, i sobre la plataforma un tron. Assegut sobre el tron hi havia una figura humana embolicada amb foc brillant, irradiant glòria, la semblança de la glòria del Senyor. En veure aquesta manifestació grandiosa Ezequiel va saber que era a la presència de Déu. Així com Moisès va poder veure la glòria de Déu a Sinaí i la glòria de Déu va estar sobre l'arca del pacte, ara estava la glòria de Déu, a Babilònia.
En aquesta visió Déu va demanar a Ezequiel que anunciés el que encara quedava per venir al poble si no se'n penedien. Israel havia mostrat completa rebel·lia, i no semblava que l'atac i l'exili haguessin fet recapacitar el poble.
Déu ja havia enviat missatge a través d'Isaïes, havia enviat Jeremies per advertir-los a Jerusalem del que els esperava, cosa que ja s'havia començat a complir, i ara, quan un gran nombre de jueus ja estaven en captivitat a la terra dels caldeus, Déu havia permès que Ezequiel fos portat amb ells per ser el missatger a aquells que ja no estaven. Potser ells escoltarien, pensaríem. Però no, Ezequiel 2:4-7 ens narra el moment en què Déu li va advertir que el poble rebel no l’escoltaria. Diu així: «És a aquesta gent de cara gruixuda i de cor obstinat que jo t’envio, i els diràs: Això diu Déu, el Senyor! I, tant si en fan cas com si no, perquè són una casa rebel, han de saber que hi ha hagut un profeta entre ells.»
Déu no es cansava d'advertir. Oh, que pacient i amorós és Déu! Parla al seu servent perquè sàpiga que no importa el que el poble faci amb el missatge, Déu ja estava amb ell. «Tu, doncs, fill d’home, no els tinguis por, ni t’espantin les seves paraules.… No temis el que et diguin; que no et facin por les seves cares, perquè són una casa rebel.»«Tu els diràs les meves paraules, tant si et fan cas com si no, perquè són molt rebels.» Déu l’havia preparat per a la dura tasca:«T’he fet la cara com el diamant, més dura que una roca; no els tinguis por ni et desanimis per les seves cares, perquè són una casa rebel.» EZEQUIEL 3:9 BEC
Si llegeixes el llibre d'Ezequiel, veuràs que la manera que Déu va demanar que transmetés el missatge és única i interessant. Vam veure Isaïes donar el missatge oralment, utilitzant paràboles i il·lustracions que després va posar en paper. Jeremies ho va fer a través de l'escriptura, portant el missatge en un llibre al rei a Jerusalem. A Ezequiel el veiem no només portant el missatge de forma oral i escrita, sinó que Déu li va encarregar que dramatitzés aquelles coses que haurien de passar. Li va demanar que fes servir moltes lliçons objectives perquè el poble veiés clarament i pogués entendre el missatge.Ezequiel havia de ser una talaia que avisés del perill, i ho faria de la manera que fos més eficaç. El veiem al capítol 3 creant una maqueta de la ciutat de Jerusalem, i actuant davant del poble per mostrar el que els venia a sobre. En una altra ocasió va haver de ficar-se al llit sobre el seu costat esquerre tres-cents noranta dies, portant la maldat de la casa d'Israel (4:4), i quaranta dies sobre el seu costat dret per portar la maldat de Judà (4:5), un dia per cada any. Al 4:10-16 llegim que va menjar aliments pèssimament cuinats amb fems durant molts dies per mostrar-los que patirien a terra aliena i passarien escassetat com mai es podrien imaginar. Ezequiel va dramatitzar escenes que representaven el que el poble patiria i va parlar per paràboles descrivint el poble clarament, comparant-los a persones promíscues i infidels.Ezequiel va haver de fer fins i tot coses per portar el missatge que eren vistes com a vergonyoses. Sent home hebreu es va haver d'afaitar el cap i la barba, dividint els seus cabells per simbolitzar aquells jueus que moririen: Li va demanar Déu: «Un terç, el cremaràs al mig de la ciutat quan s’hagin acomplert els dies del setge; en prendràs un altre terç i l’aniràs colpejant amb l’espasa tot voltant la ciutat; l’altre terç l’escamparàs al vent. D’aquests, n’agafaràs uns quants i els lligaràs a les vores del teu mantell.»(5:2-3) El verset 12 ens explica el que això representava; diu: «Un terç dels teus habitants morirà de pesta o el matarà la fam dintre teu; un altre terç caurà per l’espasa als teus voltants; i l’altre terç l’escamparé als quatre vents, i desembeinaré l’espasa darrere d’ells.» Però al capítol 6:8-10 Déu va explicar el que representava el grapat de pèl que el profeta va lligar a la falda del seu mantell. «Però en deixaré una resta, i així tindreu enmig de les nacions alguns que hauran escapat de l’espasa, quan sereu escampats per molts països. Llavors sabran que jo sóc el Senyor, que no va ser en va que els vaig anunciar que els faria aquest mal.»Quan la dona d'Ezequiel va morir, Déu li va demanar que no plorés la seva pèrdua ni fes dol. Aquí el poble li va preguntar: “No ens ensenyaràs què signifiquen per a nosaltres aquestes coses que fas?”Déu li va dir: «Digues a la casa d’Israel: Això diu Déu, el Senyor: Mireu, jo profanaré el meu santuari, l’orgull de la vostra potència, la delícia dels vostres ulls, l’afecció de les vostres ànimes; i els vostres fills i les vostres filles, que heu abandonat, cauran víctimes de l’espasa. Llavors fareu com jo he fet: no us tapareu fins a la boca ni menjareu el pa dels afligits» Déu va dir al poble al mateix capítol 24 «Ezequiel serà per a vosaltres un presagi, i vosaltres fareu el mateix que ell ha fet. Quan això s’esdevindrà, llavors sabreu que jo sóc el Senyor Déu.» (Ezequiel 24:19, 21-22, 24)
El ministeri d'Ezequiel no va ser fructífer en el sentit que el poble no va respondre als seus advertiments. Com Déu l'havia avisat, ells no van atendre el missatge. Tot i això, Ezequiel va arribar a veure la glòria de Déu des de la terra de l'exili.Déu li va mostrar en visió el temple a Jerusalem en aquell moment, el qual seria destruït pels caldeus. Déu li va permetre a Ezequiel veure visions de les abominacions que el poble estava fent al temple; de manera que la glòria de Déu va sortir del temple sense que el poble se n'adonés, i li va mostrar com els culpables havien de ser jutjats, perquè el Déu just havia de jutjar el seu poble pecador. Ezequiel, com a sacerdot del poble que hauria estat si el captiveri no hagués passat, va intercedir pel seu poble preguntant a Déu si de debò havien de patir de tal manera. A Ezequiel 9:8 llegim: «Ai, Senyor, Déu sobirà! ¿És que vols exterminar tot el romanent d’Israel, abocant tota la teva còlera ardent sobre Jerusalem?”» EZEQUIEL 9:8 BEC
Però veiem que Déu no abandonaria el seu poble. La glòria de Déu, com Ezequiel havia vist vora el riu, no estava limitada a habitar exclusivament al temple com veiem al salm 139, la seva presència està a tot arreu, i podria fins i tot anar a la terra de Babilònia, acompanyant el seu poble. (12-24)
Déu jutjaria Israel pel seu pecat, jutjaria aquells que tractessin malament Israel, i jutjaria Jerusalem. Faria això perquè Déu és just i estima la justícia.Però la darrera secció del llibre, del 34-38, ens mostra l'esperança futura per a Israel, per a les nacions, i per a tota la creació. El poble de Déu un dia es tornarà a Ell, la maldat de les nacions serà derrotada, i hi haurà un nou temple en què aquell carruatge que Ezequiel va veure al costat del riu, la mateixa presència de Déu, habitarà al temple que Déu construirà. Ezequiel veu que d'aquest temple fl
