Una de les comparacions que Ezequiel fa del poble d'Israel és la d'una dona infidel. El capítol 16 ens narra una paràbola de com Déu va mostrar el seu amor cap a aquest poble, i com el poble, ingrat i infidel havia rebutjat aquest amor fidel i se n'havia anat darrere d'altres pobles que al contrari d'estimar-los, els maltractaven. És una imatge clara i trista que mostra una crua realitat.
Ezequiel 16:3-7 (BEC): «Digues, doncs: Això diu Déu, el Senyor, a Jerusalem: El teu origen i la teva naixença és del país de Canaan. El teu pare era un amorreu, i la teva mare, una hitita. Pel que fa al teu naixement, quan et van infantar no et van tallar el cordó, no et van rentar amb aigua per purificar-te, no et van fregar amb sal ni et van faixar amb bolquers. No hi hagué cap mirada de pietat per a tu, per fer-te una sola d’aquestes coses per compassió, sinó que vas ser llençada al mig del camp, de fàstic que feies, el mateix dia que vas venir al món. Però jo passava prop teu i et vaig veure espeternegant tota empastifada de sang, i et vaig dir: Viu! Sí, quan encara eres plena de sang et vaig dir “Viu!” Et vaig fer créixer com l’herba del camp; et vas desenvolupar i et vas fer gran i arribares a una gran bellesa.»
Déu va rescatar Israel de la mort segura, i el va fer Seu poble, cuidant-lo i fent-lo preciós.
El 16:14 (BEC) ens diu: «Llavors, la fama de la teva bellesa es va escampar per les nacions, perquè eres perfecta gràcies a l’esplendor que jo havia posat en tu, diu el Senyor Déu.» Però a la bellesa i prosperitat el poble va tornar la seva mirada a si mateix.
Llegim al 16:15 i 17 «Però tu, refiada de la teva bellesa i valent-te del teu renom, et vas prostituir, i vas prodigar les teves fornicacions a tothom qui passava; t’hi donaves! A més, de les teves boniques teles, en vas agafar per fer vistoses tendes als llocs alts, i allà et vas prostituir.»Déu la compara amb una dona infidel i continua denunciant el que Israel havia fet amb els seus fills i filles: «Vas agafar els teus fills i les teves filles, que tu havies infantat per a mi, i els vas oferir en sacrifici a aquelles imatges perquè se n’alimentessin. És que et semblava poca cosa la teva fornicació, perquè, a sobre, degollessis els meus fills i els sacrifiquessis a aquelles imatges, fent-los passar pel foc? I enmig de totes les teves abominacions i fornicacions, no t’has recordat dels dies de la teva joventut, quan anaves destapada i tota nua, espeternegant, tota empastifada de sang.» EZEQUIEL 16:20-22 BECNo se'n recorden d'on havien sortit—i menysprearen l'amor que Déu els havia mostrat! Rescatada, cuidada, triada per a glòria, i ara es donava a qualsevol que passés, gratuïtament i sense objecció, sacrificant fins i tot els seus fills davant déus falsos.Les descripcions del capítol 16 són extremament clares, de manera que no les llegiré en veu alta per no ferir la sensibilitat de ningú, però Déu clarament compara el seu poble rescatat amb una jove que després d'haver estat rescatada d'una mort segura en néixer, és criada amb tot l'amor del món, cuidada, preparada per ser l'hereva de la casa, i per voluntat pròpia deixa a qui tant l'estima per anar rere de molts altres de forma promíscua i vergonyosa. Ezequiel aquí la compara a una prostituta, però a diferència d'aquesta, Israel fa tot això gratuïtament, i si això fos poc, Déu li diu: 16: 31-34 (BEC): «Quan establies un prostíbul sagrat a cada cruïlla de camins, i erigies un altar en tots els teus carrers, no actuaves com una bagassa: tu rebutjaves la paga! Ets com l’adúltera, que en comptes del seu marit prefereix els estranys. A totes les prostitutes els fan regals; en canvi, tu has fet regals a tots els teus amants, els has donat presents perquè de tot arreu acudissin a les teves orgies.»Se'ls acostava un judici en què tots aquests pobles amb què Israel havia flirtejat i com diu el text “fornicat i adulterat”, vindrien contra ells per destruir-los. I Déu els diu al 16:43: «Perquè no t’has recordat dels dies de la teva joventut i m’has fet indignar amb tot això que has fet, veuràs com també jo faré recaure sobre el teu cap el teu mal comportament, diu el Senyor Déu; o, és que no has comès infàmies, a més de totes les teves abominacions?»
Déu va comparar el seu poble amb Samaria, gent que Jerusalem menyspreava. Mira com els va comparar també amb Sodoma, poble que tots reconeixien com a pecador: «No és que hagis fet el mateix que elles han fet, ni que hagis comès les mateixes abominacions que elles han comès, sinó que, en poc temps, t’has corromput més que elles en totes les teves accions. Per vida meva –diu Déu, el Senyor–, que Sodoma i les seves filles no s’han comportat com t’has comportat tu i les teves filles. Fixa’t en quina fou la iniquitat de la teva germana Sodoma: la supèrbia, l’abundor d’aliments i la indolència que tenien ella i les seves filles; en canvi, no allargaven la mà al pobre i a l’indigent. A més, es van ensuperbir i van cometre abominacions davant meu, per això les vaig fer desaparèixer, com has vist. Pel que fa a Samaria, no ha comès ni la meitat dels teus pecats. Tu has acumulat moltes més abominacions que elles, fins al punt que, de tantes iniquitats que has comès, has fet que les teves germanes semblin innocents. Tu, doncs, carrega amb la teva ignomínia per haver exonerat les teves germanes amb els pecats que has comès, més abominables que els d’elles, de manera que les has convertit en més justes que tu. Avergonyeix-te, doncs, tu també, i suporta el vituperi.
Israel podia veure el pecat dels altres, però no reconeixia el seu propi mal. I una vegada més arriba la misericòrdia incondicional i immerescuda; Déu promet ser fidel al seu poble:
Déu els diu al 16:59-60 (BEC): «Això és el que ha dit Déu, el Senyor: “Jo faré amb tu el mateix que tu has fet: tu has menyspreat el jurament quan has trencat el pacte. Però jo em recordaré del pacte que vaig fer amb tu en els dies de la teva joventut, i establiré amb tu un pacte etern.» Déu havia deixat clar que Israel havia trencat i invalidat el pacte amb Déu, menyspreant el jurament. Però Déu no era com ells. Ell sí que recordava el pacte que havia fet amb Israel i amb el seu servent David, i ho mantindria. Ara establiria un pacte renovat, sempitern.
Acaba el capítol amb el Senyor reafirmant el pacte que Ell, Déu mateix mantindria amb aquest poble infidel. Ell sí que seria fidel al seu pacte.Al capítol 20:5-7 (BEC) Déu li diu a Ezequiel què ha de parlar als líders d’Israel: «Això diu Déu, el Senyor: El dia que jo vaig escollir Israel vaig fer un jurament a mà alçada a la casa de Jacob, quan em vaig fer conèixer d’ells en el país d’Egipte; vaig alçar la mà dient-los: Jo sóc el Senyor, el vostre Déu. Aquell dia vaig alçar la mà jurant que els faria sortir del país d’Egipte cap a una terra que jo havia seleccionat per a ells, una terra que regalima llet i mel, la més encisadora de totes les terres. I els vaig dir: Que cadascun llenci lluny les abominacions que els fascinen els ulls, i no us contamineu amb els ídols d’Egipte. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.»
El poble pecava en rebel·lió Déu, i tot i això li oferien sacrificis. I Déu diu que les ofrenes que oferien l'irritaven (20:28) pel que els va retreure: «Pel que fa a vosaltres, casa d’Israel, això diu Déu, el Senyor: Aneu a complir cadascun amb els vostres ídols, però després ningú no em desobeirà més, i no profanareu més el meu sant nom amb les vostres ofrenes i amb els vostres ídols.» Més Déu esperaria pacientment el poble, i diu el 20:43-44 «Allà us recordareu del vostre comportament i de totes les vostres males accions, amb les quals us heu contaminat, i sentireu fàstic de vosaltres mateixos per totes les maldats que heu comès. I reconeixereu que jo sóc el Senyor quan actuï amb vosaltres per consideració al meu nom, i no com mereix el vostre mal comportament ni com mereixen les vostres obres perverses. Paraula de Déu, el Senyor!”»
El poble de Déu veuria que allò que havia fet estava malament, i quan aquest moment arribés, Déu no els donaria tot el mal que mereixien, sinó que mostraria paciència i misericòrdia, fins i tot enmig del càstig, perquè veiessin que Déu és Únic a la terra, i no n'hi ha cap altre com Ell.
Que bonic i interessant veure que el poble respondria a la misericòrdia i l'amor després d'haver rebut el càstig merescut!
Em fa pensar en l'educació i la criança. Alguns pares s&a
