Déu havia compartit a través dels profetes el pla de vivificar el poble d'Israel. Israel i Judà, les quals s'havien dividit feia molts anys tornarien a ser una, amb un esperit nou al cor de cadascú que confiés en Déu, amb un cor de carn desitjós d'agradar al Déu del cel i de la Terra. Això era una profecia que no es compliria en uns quants anys. Més aviat, entenem que això s'ha de complir. Però Déu va proclamar que Ell guardaria el seu pacte i enviaria un pastor que pasturaria el poble. Per què aquesta imatge de pastor? Recordem que el poble d'Israel havia cuidat ovelles durant segles. Eren pastors, i sabien la importància d'un pastor que amb cura i saviesa pasturés el ramat.
Al capítol 34 Déu denuncia els pastors d'Israel, perquè en comptes de cuidar el ramat, s'havien beneficiat a si mateixos. Aquests no eren pastors d'ovelles exactament. El retret anava dirigit als líders religiosos d’Israel. Recordem que el govern del poble d’Israel havia estat històricament vinculat al lideratge espiritual. Aquí Déu denuncia les injustícies dels qui havien de cuidar el poble s'havien aprofitat de la seva posició per avançar-se ells mateixos. Llegim als versets 2-4 (BEC): «Ai dels pastors d’Israel, que es pasturen ells mateixos! No han de pasturar les ovelles, els pastors? Us mengeu el que és gras i us vestiu amb la seva llana; mateu les més grasses, però no pastureu el meu ramat. No heu envigorit les febles ni heu guarit la malalta, no heu embenat la que té la cama trencada ni heu recollit les esgarriades, ni heu anat a buscar les perdudes, sinó que les heu dominades amb duresa i violència.»
Déu tenia paraules dures per a aquests pastors. Però Déu promet que Ell mateix seria el Bon Pastor per a les seves ovelles. Ho llegim als versets 11 i 12: «Déu, el Senyor, diu això: “Mireu, seré jo mateix que aniré a buscar les meves ovelles i vetllaré per elles. Igual que el pastor cerca el seu ramat el dia que es troba amb les ovelles disperses, així aplegaré jo les meves ovelles; les recolliré de tots els llocs on van ser dispersades en dia de nuvolada i foscúria. Les trauré d’enmig dels pobles, les aplegaré de tots els països, i les faré tornar a la seva pròpia terra. Les pasturaré a les serralades d’Israel, prop dels rierols i per tots els llocs habitats del país. Les conduiré per bons pasturatges, i tindran la pleta en les altes muntanyes d’Israel. Allí reposaran en una bona pleta i tindran un pasturatge abundós, dalt les serralades d’Israel.»
Et recorda aquest text a un salm conegut? El rei David havia escrit el salm 23 molts anys abans, i ara, quan tot Israel estava dispers i captiu a terra aliena, Déu dóna la promesa que Ell mateix, el Bon pastor, seria el que s'ocuparia d'ajuntar les seves ovelles i pasturar-les com només Ell ho pot fer.Al capítol 34:23 (BEC) Déu va prometre «Establiré damunt seu un sol pastor que les pasturi: el meu servent David; ell les pasturarà i serà el seu pastor.»I al 37:24 diu «el meu servent David serà el seu príncep. Jo, el Senyor, he parlat!» Déu ajuntaria les seves ovelles en una cleda en aquest nou pastor, un nou David.
El rei David també havia estat un pastor d'ovelles. Havia defensat el ramat de l'ós i del lleó, i després havia dirigit fidelment a la nació. Déu promet que vindria un nou David, un nou pastor que pasturaria el seu poble. Aquest nou David és Messies, el Crist, el que va dir a l'evangeli de Joan 10:11(BEC) «Jo sóc el bon pastor; el bon pastor dóna la seva vida per les ovelles.»
Aquest és el Bon pastor del Salm 23. Déu Pare i Déu fill, en una sola essència, és el Pastor estimat. Per si no ho hagués deixat clar, ens diu al 16: «Buscaré les perdudes i faré tornar les esgarriades, embenaré les ferides i guariré les malaltes, però eliminaré les grasses i fortes; les pasturaré amb justícia.»
El Senyor Jesús va explicar la paràbola de l'ovella perduda a Lluc 15, i com el pastor va deixar la cleda per anar a buscar-la. Ens diu Joan 10 que el pastor coneix les seves ovelles i aquestes el coneixen a ell. (10:14). Jesús es va presentar com el bon pastor, i per això va ser avorrit pels líders religiosos de la seva època. Aquests també eren pastors que com els d'Ezequiel 34, feien servir la llei de Déu per als seus propis interesses. Crist, en contrast, venia a buscar les ovelles que s'havien esgarriat. Venia a donar llibertat a aquells que estaven presos als seus pecats; venia a curar aquells que es reconeixien malalts.El bon pastor mostraria el seu gran amor en donar la vida en pagament pel pecat de les seves ovelles. Aquest era sens dubte el nou pastor!
M'encanta com la paraula de Déu està interconnectada des del principi fins al final. La lectura completa de les Escriptures ens permet veure aquesta cohesió i ens presenta el Déu Etern en totes les facetes de la seva persona.
Gràcies a Déu per ser per a nosaltres aquest pastor estimat. I gràcies a Déu que en un futur segur, el Pastor i el Rei Jesucrist regnarà perfectament per l'eternitat. El Crist ressuscitat habita amb el Pare en glòria, i un dia vindrà a establir el seu regne a la terra. Aleshores no hi haurà cap lloc per a pastors aprofitats.
Gràcies a Déu per ser el Bon Pastor, i per donar-nos l'exemple perfecte de com pasturar aquells que ens envolten. Que mai ens hagi de retreure el tracte que donem als qui posa sota la nostra influència.
