El llibre de Daniel és fascinant. Narra històries sorprenents que s'han explicat al llarg dels segles, i a més conté profecia que transcendeix més enllà dels nostres dies.
Daniel va arribar a ser conegut pel poble jueu per la seva fidelitat al Senyor. El llibre d'Ezequiel, encara que posicionat abans del llibre de Daniel a les nostres Bíblies, parla ja del personatge de Daniel. Això ho veiem en una de les advertències d'Ezequiel al poble. Quan el profeta va parlar sobre la destrucció que vindria a Jerusalem, els va dir a Ezequiel 14:14: «i enmig d’ell s’hi trobaven aquests tres homes: Noè, Daniel i Job, només ells salvarien la vida, gràcies a la seva justícia, diu Déu, el Senyor.» I al 16, 18 i 20 insisteix: «i aquests tres homes es trobessin allà, per vida meva, diu el Senyor Déu, que no podrien salvar ni fills ni filles; només ells es salvarien, mentre que el país seria devastat.» La intercessió d'aquests grans homes de Déu no els podria salvar.
Amb aquests textos Déu deixava clar que el just viu per la seva pròpia fe i confiança en Déu, i cadascú és responsable de la seva pròpia vida i com la viu. Encara que altres poden pregar pel nostre benestar espiritual, cadascú és responsable de la seva condició davant de Déu.
La saviesa i integritat de Daniel era coneguda per tothom. Això ho veiem també reflectit en el missatge que Déu va donar al príncep de Tir. Déu castigaria aquest rei per enaltir-se en la seva saviesa i considerar-se a si mateix un déu; a Ezequiel 28:3 (BEC) li diu: «Et creus més savi que Daniel i que cap secret no t’és desconegut!» Tots sabien que Daniel rebia paraula de Déu mateix, però Daniel mai no s'havia enaltit a si mateix, sinó que sabia d'on venia la seva saviesa i donava l'honra a Déu.
Al principi del llibre se'ns presenta Daniel com un jove d'uns disset anys que va ser portat de Jerusalem a Babilònia durant la primera onada de captius exiliats. Nabucodonosor, rei de Babilònia, havia demanat a l'eunuc Aixpenaz que portés joves nobles de Jerusalem que serien ensenyats i entrenats per servir el rei. Com veurem al llibre, Déu va portar Daniel al capdamunt de l'administració a Babilònia, i quan Ezequiel va començar el seu ministeri a Babilònia, Daniel ja era conegut i respectat pels jueus; per això el profeta l’inclou entre els tres justos intercessors.
La primera part del llibre de Daniel ens narra històries del caràcter íntegre de Daniel i tres altres joves jueus a la cort reial a Babilònia. La segona part del llibre ens presenta profecia valuosa sobre la fi del captiveri, la tornada del poble a Jerusalem, la construcció del temple de Nehemies, i els 453 anys que seguirien fins a l'arribada del Messies. I per si això no fos totalment fascinant, també inclou els esdeveniments que ocorreran els últims dies, els set anys de tribulació que precediran la segona vinguda de Crist i el regne mil·lenial.
Hi ha crítics que han intentat explicar la quantitat d'informació històrica detallada al llibre de Daniel dient que hi ha diversos autors del llibre en diferents períodes de la història, però la veritat és que els jueus durant el pas dels segles i historiadors seriosos no poden donar explicacions alternatives a l'evidència que Daniel és, sens dubte, un llibre inspirat per Déu amb detalls profètics que fins ara s'han complert fidelment. És per això que la profecia que està per complir-se pot ser creguda, amb confiança que el Déu Sobirà ha determinat el que ha de passar en els darrers temps.
En llegir el llibre de Daniel, trobaràs evidència de la providència de Déu. En el seu poder i la seva saviesa, Déu coneix l'ésser humà, controla el cor de reis, i té un pla perfecte per fer justícia i proveir esperança per als justos.Veiem a les històries de Daniel i els seus amics la protecció de Déu en les seves vides i la direcció divina. Això ens serveix de base per entendre que la profecia dels darrers capítols és el bon pla de Déu que es durà a terme fidelment. Déu mou les peces de l'univers amb mestria i bondat, i podem estar confiades que als qui estimem Déu, res ni ningú ens podrà separar del seu amor, i tot el que passi serà per bé ara i en l'eternitat.
