Ser tu mateixa, amb la família, amb els de la teva església, és fàcil i agradable. Però què passa quan comences una nova feina, coneixes nous amics o vas a un lloc nou? Les persones en aquest entorn no et coneixen i tu vols quedar bé. No vols ser diferent ni cridar gaire l'atenció, per la qual cosa se sol creure que t'has d'adaptar i encaixar. Solem sentir l'expressió “adaptar-se o morir”, però no sempre és així.Està bé ser flexible, adaptar-se, però què dels teus principis? aquests s'han de canviar segons el context?Pel que hem llegit fins ara de la Paraula de Déu, hem pogut veure que el problema del poble d'Israel es basava en el desig de conformar-se als pobles del voltant, deixant de banda els principis que Déu havia establert. Els manaments donats a la muntanya Sinaí són principis estables que no es podien adaptar segons context.Al nou testament, diu Romans 12:2 (BEC): «i no vulgueu adaptar-vos al model d’aquest món, més aviat procureu transformar-vos renovant la mentalitat, a fi que pugueu discernir quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, allò que li agrada, allò que és correcte.»
Els principis que Déu ens ha donat transcendeixen l’espai i el temps. Quan Pau va dir “no us conformeu a aquest segle” la seva audiència no era la mateixa que la dels temps de Daniel, ni tampoc la nostra. No obstant això, aquest verset de la Bíblia és aplicable a nosaltres també. No m'he de conformar a aquest segle, adaptant-me als seus principis del bé o el mal. Principalment perquè les societats varien i el que és correcte en un lloc o un moment en el temps varia segons governants, modes, o situació. Per això Déu, encara que al seu poble a l'antic testament va donar lleis específiques d'organització civil, a nosaltres ens ha donat els seus manaments i els seus principis generals de moralitat i conducta que mostrin amor a Déu i al proïsme.Segons el text a Romans, hem d'anar transformant-nos, però no per ser com els altres. Hem d'anar dia a dia renovant el nostre enteniment per mitjà de la Seva Paraula per poder saber i seguir la voluntat de Déu per a les nostres vides, la qual és agradable i perfecta . Ens hem de transformar per ser cada dia més com Ell és.Quan els babilonis van atacar Jerusalem, van portar captius joves de la classe alta que poguessin integrar-se a la cultura babilònica i treballar per al rei en diversos llocs d'estat. Ens narra Daniel 1:3-6 (BEC): «El rei va manar a Aixpenaz, cap dels eunucs, que escollís, d’entre els fills d’Israel de llinatge reial o de família noble, uns joves que no tinguessin cap defecte físic, de bona presència, cultes i intel·ligents, entesos en tots els camps del saber i que fossin idonis per a servir en el palau reial, a fi d’instruir-los en les lletres i la llengua dels caldeus. El rei també els va assignar una ració diària de les viandes reials i vi del mateix que ell bevia. La seva educació havia de durar tres anys, i en acabar, entrarien al servei del rei. Entre ells hi havia Daniel, Ananies, Misael i Azaries, de la tribu de Judà.»
Daniel i els seus tres amics van arribar a la cort del rei Nabucodonosor, i volent seguir les lleis morals i alimentàries d'Israel van pregar a Aspezaz que els permetés menjar la seva pròpia dieta. Diu el verset 8 que «Daniel, però, es va fer el ferm propòsit de no contaminar-se amb les viandes del rei ni amb el vi que aquest bevia, i va demanar al cap dels eunucs que li estalviés aquella contaminació.»Li va proposar així Daniel: «Et prego que facis la prova amb aquests teus servents durant deu dies, i que ens donis llegums per a menjar i aigua per a beure. Després compara el nostre aspecte amb l’aspecte dels joves que mengen la vianda del rei, i segons el que vegis podràs decidir sobre els teus servents.» DANIEL 1:12-13 BEC.
Potser era per no menjar carn sacrificada als ídols, potser per no beure vi, però Daniel va decidir que s'abstindria si calia el consum de bon menjar per poder mantenir-se pur davant Déu.I el més bonic de la història és que l'eunuc li va concedir la petició, arriscant-se a rebre retret del rei. Ens narra Daniel 1:8-9: «Déu va fer que Daniel trobés gràcia i favor davant el cap dels eunucs, i aquest digué a Daniel: “Jo temo el meu amo, el rei, que ha fixat el que heu de menjar i el que heu de beure» Tot i això, quan Daniel li va proposar de provar 10 dies, ens diu el 14 que «Ell va acceptar la proposta i va fer la prova durant deu dies. Al cap de deu dies, es va comprovar que feien més bona cara i estaven més grassos que tots els joves que s’alimentaven de les viandes del rei.» DANIEL 1:14-15 BEC.
Déu els havia beneït, i van poder continuar amb aquest pla. Els altres joves es van adaptar als costums de Babilònia, oblidant la seva identitat com a poble de Déu.Llegim que «Déu va concedir a aquests quatre joves saviesa i coneixement en tota mena d’escriptures i ciències. A més, Daniel era especialment dotat per a interpretar tota mena de visions i somnis.» DANIEL 1:17 BEC.Quan va arribar el moment d'anar davant del rei Nabucodonosor, van anar tots els alumnes i el rei «va conversar amb ells, i, entre tots els joves, no se’n va trobar cap com Daniel, Ananies, Misael i Azaries, per la qual cosa es van quedar al servei del rei. I en tots els afers que requerien saviesa i intel·ligència que el rei els va proposar, els va trobar deu vegades millors que els mags i astròlegs que hi havia en tot el regne.» DANIEL 1:19-20 BEC.
Ens narra el capítol dos que Nabucodonosor va tenir un somni, i va demanar que vinguessin els savis de la cort a interpretar-ho. Entre els que van venir a ell no hi havia Daniel ni els seus companys. Nabucodonosor els va demanar que interpretessin el somni amb l'inconvenient que ell no ho recordava, així que estava demanant que li diguessin el que havia somiat i que ho interpretessin. Els savis no van poder fer això, així que Nabucodonosor, enfadat, va manar que matessin tots els savis del regne. Quan Arioc, capità de la guàrdia del rei va anar a matar Daniel i els seus companys, Daniel va demanar que li donés temps i ell interpretaria el somni del rei. Així que va anar Arioc davant del rei i li va dir : «He trobat un home dels deportats de Judà que podrà revelar al rei la interpretació.”» DANIEL 2:25 BECDaniel va venir davant del rei, i li va declarar el somni i la interpretació, donant la glòria al Déu d'Israel. A Daniel 2:30 (BEC) veiem la humilitat de Daniel quan li diu a Nabucodonosor «I a mi m’ha estat revelat aquest misteri, però no perquè jo sigui més savi que tots els vivents, sinó perquè faci conèixer el seu significat al rei i tu entenguis els pensaments del teu cor.» I llegim que Nabucodonosor «El rei digué a Daniel: “Certament, el vostre Déu és el Déu dels déus, i el Senyor dels senyors, i el qui revela els secrets, ja que tu has pogut revelar aquest misteri.» DANIEL 2:47 BEC.
Per la seva fidelitat a Déu, Daniel va obtenir favor davant del rei. La reacció de Nabucodonosor va ser molt interessant. L'home més poderós de la terra en aquell moment es va postrar davant el jove Daniel, un deportat de Judà (46). I el rei va lloar aquell que Daniel havia exaltat.Així és que Daniel va arribar a ser governador de tota la província de Babilònia i cap suprem dels savis de Babilònia. «Després, a petició de Daniel, el rei va confiar l’administració de la província de Babilònia a Xadrac, Meixac i Abed-Negó, mentre que Daniel restava a la cort reial.» DANIEL 2:49 BEC.Aquests quatre joves havien decidit no adaptar-se als principis pagans de la seva nova llar, i van ser honestos amb Déu, amb ells mateixos i amb les seves autoritats, i Déu els va col·locar en llocs que ells no haurien imaginat mai.A Joan 17:15 (BEC) Jesús pregà pels seus deixebles a través dels temps dient «No et demano que els treguis del món, sinó que els guardis del Maligne. No són del món, com jo tampoc no sóc del món. Consagra’ls en la veritat: la teva Paraula és la veritat.»
Que Déu ens ajudi a viure de manera que la nostra vida provoqui els qui ens envolten a lloar el nostre Déu.
