Hi ha dues narracions al llibre de Daniel que ens mostren com Déu va parlar a dos reis babilonis, donant-los l'oportunitat de reconèixer Déu com a sobirà a la terra. Aquests reis van ser Nabucodonosor, d'una banda, i el seu descendent, Baltasar, de l'altra. La reacció d'aquests homes davant la mà de Déu a les seves vides ens mostren una veritat universal sobre la supèrbia humana.
Al capítol 4 de Daniel, Nabucodonosor, rei de Babilònia ens narra el seu testimoni de la seva trobada amb Déu i del que això va produir a la seva vida. El poderós rei comença així la seva narració: «Nabucodonosor rei, a tots els pobles, nacions i llengües que habiten en tota la terra: Que tingueu pau perdurable! Em plau de comunicar-vos els senyals i prodigis que el Déu Altíssim ha fet en mi. Que en són, de grans, els seus senyals! Que en són, de poderosos, els seus prodigis! El seu regnat és un regnat etern, i el seu senyoriu, de generació en generació!» DANIEL 4:1-3 BEC
És bonic veure que un home tan poderós reconegués la sobirania de Déu, però si continuem escoltant la seva història, veurem que no sempre havia estat així. Ja sabem que havia conegut Daniel, i havia vist el poder de Déu amb la revelació del seu somni. Va tenir també la trobada amb els tres amics de Daniel, Xadrac, Meixac i Abed-negó, i va veure el poder de Déu, i fins i tot va reconèixer que Déu mereixia tota honra. I ara ens explica els esdeveniments que van canviar la vida per sempre.«Jo, Nabucodonosor, estava tranquil a casa meva, i feliç al meu palau. Però vaig tenir un somni que em va espantar, i els pensaments que vaig tenir en el meu llit i les visions del meu cap em van torbar.» DANIEL 4:4-5 BEC
El rei va trucar a Daniel, i li va explicar el seu somni perquè li ho interpretés:«Així eren les visions del meu cap mentre era al llit: Mirava i veia un arbre, al bell mig de la terra, que tenia una gran alçària. L’arbre creixia i es feia molt fort i la seva capçada atenyia el cel, i se’l podia veure des de tots els confins de la terra. El seu fullatge era esplèndid, i els seus fruits eren abundosos; en ell hi havia aliment per a tothom. Sota d’ell buscaven ombra les bèsties del camp i a les seves branques feien niu els ocells del cel, i tot ésser vivent s’alimentava d’aquell arbre. Jo contemplava les visions del meu cap quan, de sobte, un vigilant, un sant, davallà del cel cridant amb veu forta: Abateu l’arbre, talleu-li el brancatge, arranqueu-li les fulles i escampeu els seus fruits. Que les bèsties marxin de sota d’ell, i els ocells, de les seves branques. Però deixeu-ne la soca i les arrels damunt la terra, amb lligams de ferro i bronze, enmig de l’herba del camp. Que sigui regat amb la rosada del cel i que comparteixi amb les bèsties l’herba dels camps. Que li sigui canviat el seu enteniment humà i li donin un instint de bèstia fins que hagin passat set temporades.» DANIEL 4:10-16 BEC
Quan Daniel va escoltar el somni i va saber la seva interpretació, ens narra el text que “es va quedar atònit gairebé una hora, i els seus pensaments el torbaven.” Com podria donar-li al rei la interpretació, sent tan dolenta?«Llavors Daniel, respongué: “Senyor meu, que el somni s’apliqui als qui t’odien, i el seu significat, als teus enemics.» DANIEL 4:19 BEC
Daniel no desitjava això per al rei, i per descomptat temia que quan li donés la interpretació, el rei s'enfadés amb ell.
Però es va armar de valor i li va dir “L'arbre que vesteix, que creixia i es feia fort, i la copa del qual arribava fins al cel, i que es veia des de tots els confins de la terra, …tu mateix ets, oh rei, que vas créixer i et vas fer fort, perquè va créixer la teva grandesa i ha arribat fins al cel, i el teu domini fins als confins de la terra.”Nabucodonosor s'havia fet fort i molts depenien de la seva provisió i protecció. Era conegut i reverenciat. Tanmateix, com havia vist al somni, del cel va venir l'ordre que l'arbre fos tallat i destruït. Però les arrels de l'arbre no serien destruïdes. Al somni, el tronc que quedava després de tallar l'arbre havia de ser subjectat amb ferro i bronze i deixat per set temporades. Daniel Va prosseguir: «Et foragitaran d’entre els homes i viuràs entre les bèsties dels camps, t’alimentaràs d’herba com els bous, seràs banyat per la rosada del cel, i passaran set temporades damunt teu fins que reconeguis que l’Altíssim té el domini sobre els imperis humans i que els dóna a qui vol.» DANIEL 4:25 BEC
Quant de temps serien set temporades? No ens ho especifica el text; podrien ser set setmanes, o potser set mesos. Aquest temps passaria Nabucodonosor com una bèstia del camp, fins que reconegués que Déu és sobirà i d’ell ve el poder. Daniel sabia que Déu faria allò que havia dit, i va instar Nabucodonosor a penedir-se dels seus pecats i canviar els seus camins, per si Déu en tingués misericòrdia.Van passar dotze mesos i res no havia passat. Però no perquè Nabucodonosor hagués canviat. El trobem al verset 29, “passejant al palau reial de Babilònia i dient: No és aquesta la gran Babilònia que jo vaig edificar per a casa reial amb la força del meu poder, i per a glòria de la meva majestat?”Has sentit algú parlar amb aquesta supèrbia?….” mira el que jo he fet, per què donar gràcies a Déu o demanar la seva ajuda? Jo he estat el que s'ha esforçat, això és el fruit de la meva feina”Ens diu el text que «El rei tenia encara les paraules a la boca quan una veu va baixar del cel: “A tu, rei Nabucodonosor, se t’anuncia: T’han retirat la reialesa.»DANIEL 4:31 BEC. Durant set temporades estaria aïllat i viuria com una bèstia del camp; el seu regne li seria retornat quan reconegués “que l'Altíssim té el domini al regne dels homes, i el dóna a qui ell vol” (4:32). Al 34 ens narra el mateix rei: «Acomplert el temps fixat, jo, Nabucodonosor, vaig alçar els ulls al cel i vaig recuperar la raó. Llavors vaig beneir l’Altíssim i vaig lloar i exalçar aquell qui viu per sempre: el seu domini és un domini etern, i el seu regne, de generació en generació.» DANIEL 4:34 BEC
Nabucodonosor havia après la lliçó. Podria haver-la après molt abans, quan va veure Daniel ple del poder de Déu; podria haver-la après quan va veure els tres amics sortir il·lesos del forn de foc per la poderosa mà de Déu. Però encara que havia vist la mà de Déu, no se n'havia penedit per a nova vida. Va haver de passar adversitat fins al punt de reconèixer que Déu és Sobirà. Al final del capítol en dóna testimoni de la conversió: «Ara jo, Nabucodonosor, alabo, exalço i glorifico el Rei del cel, perquè totes les seves obres són fidels, els seus camins, justos; i ell pot humiliar els qui caminen amb orgull.» DANIEL 4:37 BECEn contrast veiem que el seu net, Baltasar, no va respondre al missatge de Déu, sinó que es va exalçar a si mateix en supèrbia. Deduïm a través de la història secular que Baltasar va regnar al costat del seu pare, el qual passava molt de temps fora del regne. El capítol 7 de Daniel ens explica la història de com aquest corregent estava fent festa a la cort, menjant i bevent, quan va fer portar les copes que havien robat del temple de Déu a Jerusalem. Va servir les seves begudes en elles, profanant així els utensilis santificats a Déu. Ens diu el capítol 5:3-4 «Van portar els vasos d’or que havien requisat del temple, de la casa de Déu que era a Jerusalem, i hi van beure el rei, els seus dignataris, les seves dones i les seves concubines. Bevien vi i lloaven els seus déus d’or, de plata, de bronze, de ferro, de fusta i de pedra.» DANIEL 5:3-4 BECEn aquell moment una mà va aparèixer escrivint un missatge a la paret de palau. Ens diu el text que “el rei va empal·lidir, i els seus pensaments el van espantar fins al punt que les juntures de les cames se li afluixaven i els genomes li picaven l’un contra l’altre” Va fer portar mags i endevins caldeus, però com no va obtenir explicació, van trucar al que estava per sobre de tots, a Daniel, que interpretés el que havia passat, i per això li va oferir regals i el tercer lloc al regne.
Daniel no buscava premi del rei; va ser directe a la tasca i va interpretar per a Baltasar el missatge escrit miraculosament a la paret.«El Déu Altíssim, oh rei, va concedir a Nabucodonosor, el teu pare, el reialme, la grandesa, la glòria i la majestat. Però quan el seu cor es va ensuperbir, i el seu esperit es va endurir amb l’arrogància, va ser destronat de la seva reialesa i desposseït de la seva glòria.» DANIEL 5:18, 20 BEC. Li va
