Per acabar l'Antic Testament ens queda llegir dotze llibres profètics petits, escrits per homes escollits per Déu per compartir el missatge diví al poble de Déu i a altres pobles del voltant. Alguns són contemporanis dels profetes grans que ja hem vist. Alguns van profetitzar al regne del nord i altres al regne del sud. Uns van comunicar el missatge de Déu en els temps anteriors a la conquesta de les deu tribus d'Israel, d'altres després. I tots van proclamar missatge de judici de Déu i de l'esperança gloriosa que hi ha en el Sant Déu.
En estudiar la profecia d'aquests llibres aprofitarem per fer un repàs de la història que ja hem vist i concloure el missatge que Déu va deixar al món segles abans que enviés a Jesús el Salvador. El nostre estudi de l´Antic Testament ens portarà a completar aquest any d´estudi de la Bíblia. No hem arribat a la segona meitat de les Escriptures aquest any, però espero poder estudiar-la a l'any entrant i m'encantaria que m'acompanyessis. Tot el que hem vist durant aquest any ens ha preparat per poder entendre millor la segona part de la Paraula que Déu ens ha donat perquè el puguem conèixer.Fem un repàs històric de què hem vist a través d'aquest any sobre el poble d'Israel i la tribu de Judà, per ubicar aquests servents de Déu en el seu context històric i fer que tot el que hem vist fins ara cobri encara més sentit.
Déu va prometre a Abraham que de la seva llavor sortiria una nació, la qual seria nombrosa com la sorra del mar i com les estrelles de l'univers. El poble escollit per Déu per portar el seu nom va venir a partir d'Isaac, el fill de la promesa, i el seu fill Jacob va tenir un canvi de nom, d'on el poble de Déu va ser anomenat Israel fins avui. Israel va viure anys de relació amb Déu tenyits per la contínua desobediència del poble, enmig de la qual Déu sempre va allargar la mà al penediment del seu poble i la renovació d'aquesta relació. Déu els va treure d'innombrables desastres en què el poble es ficava per la seva rebel·lia. Veient que els pobles del voltant tenien reis que els dirigien, el poble va demanar rei, i després de l'advertència de Déu del que això significaria per a ells, els va donar a Saül com a primer rei d'Israel. Darrere seu els va donar a David, un home que malgrat els seus errors, buscava agradar a Déu; després d'ell va regnar Salomó, el qual va edificar el temple més gran que Jerusalem mai ha vist.A la mort d'aquest, i amb Roboam al tron, el regne es va dividir després d'una guerra civil, el 922 aC, deixant la tribu de Judà, la de la línia del rei David, al sud del territori i les altres tribus al nord, sota el nom d'Israel. D'aquí veiem que els reis del poble de Déu se solapen, els de les tribus d’Israel, per una banda, i els de la tribu de Judà (juntament amb Benjamí) per l'altra. És aquí on és fàcil perdre's amb tants reis a banda i banda.
Durant anys Déu havia parlat al seu poble a través de diversos profetes: Samuel, Natan, Jehú, Elies, Micaïes, Eliseu i alguns altres. Quan vàrem veure els llibres d'història dels Reis, vàrem presentar alguns d'aquests profetes i els seus missatges.A partir del 790 aC, durant el regnat de Joaix a Judà i el rei dolent que portava el mateix nom a Israel comencem a veure els profetes els llibres dels quals apareixen a la secció profètica de les Sagrades escriptures. Probablement, durant aquesta època s'escriguessin els llibres de Joel i Abdies, encara que aquests dos llibres no estan datats i n’hi ha que els volen col·locar més tard. Joel proclama el judici futur per a Israel i Abdies anuncia judici sobre Edom, els descendents d'Esaú, per alegrar-se en la desgràcia d'Israel.Gairebé un segle més tard, al 790 aC, el profeta Jonàs, al regne del nord, va ser enviat a predicar a Nínive, capital de l'imperi Asiri, per avisar-los que si continuaven amb el seu pecat, serien destruïts, però que se’n penedien, Déu mostraria misericòrdia. Com que els assiris eren enemics del poble de Déu, i coneguts per la seva crueltat, el profeta Jonàs no volia anar-hi, i veiem que va fugir per no anar a predicar allà, però després d'una trobada amb Déu va anar a donar el missatge i el poble de Nínive se'n va penedir.Setanta anys després, però, el 722 aC, Assíria va conquistar el regne del nord. La violència i injustícia que regnava abans que Nínive se'n penedís havia ressorgit, i un segle i mig després del missatge de Jonàs, el profeta Nahum portava profecia de la destrucció d'aquesta nació violenta i injusta. Aquesta vegada, no hi va haver penediment i el judici va venir sobre Nínive.
Amós, Osees i Miquees van profetitzar en la mateixa línia que Isaïes durant el segle VIII aC, abans de la caiguda del regne del nord. Amós va viure uns anys abans, pels volts del 760 aC al sud d'Israel; Osees va viure al nord, pel 750 aC. Tots dos portaven missatges d'amonestació al poble d'Israel. Amós emfatitza la pràctica de la justícia, i com un poble que confessa a Déu hauria de demostrar justícia i equitat. Els diu que si tinguessin una relació amb Déu, viurien una vida justa i sense hipocresia. Com que no vivien així, una nació poderosa vindria i portarien el dia del judici contra ells. Osees va presentar el seu missatge amb la seva pròpia vida, mostrant com Israel ha estat infidel a Déu, però Déu, en la seva misericòrdia, perdonarà i rescatarà Israel.
Miquees va viure pel 740 aC. Isaïes ja estava exercint el seu ministeri a Jerusalem en aquesta època, durant el regnat de Jotan, Acaz, Ezequies i Manassès. Entenem que el profeta Miquees va ser contemporani d'Isaïes, també al sud d'Israel, però no a Jerusalem. Miquees va profetitzar judici, exposant la idea que el judici de Déu és necessari i just, però per la gràcia de Déu és passatger; no obstant això, la seva bondat i misericòrdia són eternes, presents fins i tot durant el mateix càstig.
La situació històrica on van exercir el treball aquests quatre profetes era similar, just abans i durant la conquesta de les tribus d'Israel per l'exèrcit assiri. Assíria va envair el territori d'Israel i es va emportar captives les tribus del nord com els profetes havien anunciat.
La dispersió de les deu tribus del nord hauria d'haver estat una lliçó d'advertiment per a les tribus del sud. Isaïes ja havia avisat que Assíria conqueriria Israel, i ho havia fet, però també havia advertit que Babilònia destruiria Jerusalem si Judà no es tornava a Déu. I Judà va mantenir la seva postura rebel.
Durant un segle més, del 650 al 550 abans de Crist, Déu va enviar a Judà profetes que els exhortessin a buscar Déu, advertint de la destrucció que els venia a sobre. Sofonies, Jeremies, Habacuc, Daniel i Ezequiel van estar durant aquest temps predicant la paraula de Déu a un poble que no va voler escoltar. Babilònia va venir, portant captius a molts i destrossant Jerusalem. Daniel i Ezequiel, des de l'exili, a Babilònia, van continuar compartint el missatge de Déu al seu poble, deixant precioses promeses per a aquells que posessin la seva fe en Déu.Durant aquest temps veiem per exemple que el rei Josies, en trobar la paraula de Déu va intentar fer reformes al poble des del govern, però els canvis no van arribar al cor de la gent. Després d'aquest, Joiaquim va rebutjar el missatge de Jeremies cremant el rotllo que contenia els escrits. Encara sort que Déu li va tornar a donar el missatge al profeta i al seu escrivà Baruc el va tornar a escriure.
Ageu i Zacaries van profetitzar quan els perses controlaven el territori d'Israel. Van donar el missatge al poble que havia tornat a Jerusalem, i encara no havia reconstruït el temple. Veiem la història d'aquests esdeveniments als llibres històrics de Nehemies i Esdres, animant el poble a buscar Déu seriosament i organitzar les seves prioritats, perquè el rei Messies vindria.Malaquies, el darrer dels profetes de l'Antic Testament va presentar el seu missatge al voltant del 450 aC. cent anys des del retorn dels exiliats de Babilònia a Jerusalem. El poble s'havia establert a la terra, i s'havia acomodat, deixant Déu de banda. La generació que havia construït el temple sota el lideratge de Nehemies, Esdres i Zorobabel no havia estat fidel a Déu. Tant el poble com els líders havien menyspreat Déu, sense haver après res dels anys d'exili. Tenien la promesa d'un rei messiànic que els salvaria i els guiaria, però estaven cecs als seus propis pecats i necessitat. Zacaries havia compartit amb ells les meravelles que esperaven el poble de Déu si es mantenien fidels. Però ells vivien per agradar-se a si mateixos, sense desig ni esperança de Déu. Malaquies exhorta el poble a tornar a Déu i ser-li fidel, perqu&e
