El petit llibre d'Abdies és una declaració de condemna al poble d'Edom. Però, qui eren els edomites?. Recordem que Isaac, el fill d'Abraham, es va casar amb la bella pastora que Déu va proveir per a ell, i Rebeca va donar a llum bessons. Esaú, el primogènit per minuts era vermellós i vellut, ens diu la Bíblia, i preparat per a la caça, i Jacob, el menor, més casolà i tranquil, va créixer per dedicar-se a la cura del bestiar familiar.Encara que a Esaú li pertanyia la primogenitura, aquest se la va cedir al seu germà per un plat de menjar, i Jacob se'n va aprofitar per rebre la benedicció del seu pare. A través de Jacob, Déu va continuar la línia de la promesa, portant aquest el nom d'Israel. Esaú es va enfurismar amb el seu germà, encara que després el va rebre a la tornada a la terra. Però ens explica la història que els edomites, els seus descendents, sempre van tenir conflicte amb els seus germans els israelites. Els edomites podrien haver acceptat els fets i haver establert aliança amb Israel, però mai no van arribar a acceptar que els israelites fossin els que portarien la línia de la promesa. L'actitud envejosa i venjativa dels edomites va crear un continu conflicte i rivalitat entre aquests dos pobles germans.Abdies està denunciant el mal que Edom havia fet i anunciant la destrucció que li sobrevindria per les seves accions.
Als versets 12-14 Abdies declara a Edom el mal que havien fet: «No havies de mirar complaguda el dia de la dissort del teu germà; no havies d’alegrar-te el dia de la ruïna dels fills de Judà; no havies de dir insolències el dia de la seva angoixa. No havies d’haver passat la porta de la ciutat del meu poble el dia del seu desastre; no havies de complaure’t, tu també, en el dia de la seva catàstrofe; no havies d’apoderar-te dels seus béns el dia de la seva calamitat. No t’havies d’apostar a les cruïlles per matar els seus fugitius; no havies de lliurar els qui s’escapaven, el dia de la seva angoixa.» ABDIES 1:12-14 BEC
Abdies 1:3 (BEC) declara «T’ha enganyat l’orgull del teu cor, tu que habites a les coves de la roca, que tens la mansió a les altures; la mateixa que pensa dintre seu: Qui em farà baixar a terra?»
El profeta els acusa de superbs, i altres profetes també parlen d'Edom, acusant-los de les mateixes accions.Llegim a Amós 1:11 (BEC) «Això diu el Senyor: “Per tres pecats d’Edom, i fins per quatre, no la dispensaré del càstig. Per haver perseguit amb l’espasa el seu germà, ofegant tot sentiment de pietat, per haver-se mantingut aferrat a la seva ira, guardant una rancúnia permanent,»
Isaïes anuncia que Edom seria destruït, i Jeremies explica que és la seva arrogància el que els havia portat a aquesta conducta.
Ezequiel 35:5 (BEC) els diu «Perquè has covat un odi permanent i has lliurat els fills d’Israel a l’espasa en el temps de la seva dissort, quan la maldat era consumada.» I els diu al 35:15 (BEC) «De la mateixa manera que t’alegraves sobre la casa d’Israel, perquè era devastada, així faré amb tu: seràs una desolació, serralada de Seïr i tot Edom, de l’un cap a l’altre! Llavors sabran que jo sóc el Senyor!”»
Edom, en actitud arrogant i venjativa, s'havia aprofitat la desgràcia d'Israel per fer-los mal. No només no els havien ajudat, sinó que s'havien alegrat del dolor i havien atacat quan més feble estava Israel. I per aquest mal serien jutjats i condemnats.
Com va ser destruït Edom? La veritat és que Déu els va declarar culpables, però quan llegim sobre la seva destrucció, veiem que van ser les seves pròpies tàctiques les que els van portar a la destrucció. El que ells havien fet al poble d'Israel, els pobles amb què havien estat aliats ho farien a ells.
Com diu al verset 15 a Edom, “com tu vas fer, es farà amb tu”El verset 7 ens mostra que aquells amb qui havien pactat els van enganyar com ells havien enganyat el seu poble germà. Diu: «Tots els teus aliats t’han foragitat fins a les fronteres; els teus amics t’han enganyat i t’han traït. Aquells qui menjaven el teu pa t’han parat trampes sota els peus. No tens gens d’enteniment!» ABDIES 1:7 BEC. No podrien entendre com els seus aliats anirien contra ells, però així passaria.Edom, per la seva supèrbia i malícia cap al poble de Déu va ser destruït en la seva pròpia maldat. Així com Déu va tenir cura del poble d'Israel, Ell és a prop sempre, llest per defensar els seus.
Abdies té un missatge d'esperança per al poble d'Israel. És cert que els pobles els havien atacat, Edom el seu germà no els havia defensat, sinó que havien aprofitat la seva debilitat per fer-los més mal, però al verset 17 Abdies reitera la promesa, com l'hem vist anteriorment: «Però a la muntanya de Sió hi haurà una resta que s’haurà salvat, que serà santa; i la casa de Jacob recuperarà les seves propietats.» ABDIES 1:17 BEC
Gràcies a Déu que sempre és fidel als seus. Romans 8:31 (BEC) ens presenta la pregunta: «Si Déu és a favor nostre, qui se’ns posarà en contra?» I es que com continua el 32 «Aquell qui no va plànyer el seu propi Fill, sinó que el va oferir per tots nosaltres, com podem imaginar que no ens ho regali tot juntament amb ell?» Si Déu ha donat el Seu fill Crist per salvar-nos dels nostres pecats, què ens hi pot faltar?
Dubtes quan la vida mateixa o aquells al teu voltant no et donen el tracte que voldries? Has compartit les càrregues amb Déu? Qui ha promès estar amb aquell que el cerca i acompanyar-te en l'aflicció, és fidel. Les pro
