Si en els primers tres capítols de Jonàs no vam poder saber què va provocar que Jonàs es rebel·lés contra Déu i sortís fugint en l'altra direcció, ho descobrirem al capítol quatre del llibre.
Quan Jonàs va anar a Nínive i els habitants d'aquesta gran ciutat coneguda per la violència i la brutalitat amb què tractaven els seus enemics, se'n van penedir i Déu els va perdonar. Jonàs hauria d'haver estat feliç d’haver sigut un instrument de misericòrdia a les mans de Déu, però no va ser així. El verset 1 del capítol 4 ens diu que «Però això, a Jonàs no li va agradar gens, i es disgustà molt.» Es va enfadar de veure el que havia passat. Què era el que li disgustava tant?
Continua el text dient: «I pregant Déu li digué: “Ah, Senyor; ¿no és això mateix el que jo em temia, quan era al meu país? Per això em volia prevenir fugint a Tarsis, perquè sabia que ets un Déu clement i ple de bondat, lent per a la ira i gran en misericòrdia, i que et repenses de fer el mal. Ara, doncs, Senyor, et prego que em treguis la vida, perquè, per a mi, ara és millor morir que no pas viure!”»
Quan pensàvem que Jonàs estaria content d’haver estat rescatat del fons del mar i usat per lliurar els assiris de la destrucció, ens sorprèn veure que estava enfadat perquè Déu els havia perdonat. s'estimava més morir a veure com Déu rescatava aquestes persones.
Jonàs no desitjava la salvació dels assiris. Però aquesta no era la primera vegada que Jonàs havia de portar un missatge de redempció a un poble. A 2 Reis 14:25 veiem que el mateix Jonàs havia profetitzat en dies de Jeroboam II, un rei que va ser infidel a Déu. I tanmateix, el profeta no havia tingut cap problema a donar-li les bones noves de part de Déu, que el poble expandiria les seves fronteres per la misericòrdia de Déu. Per què Jonàs podia donar bones notícies a un mal rei d'Israel i al seu poble rebel i no podia suportar que Déu fos misericordiós amb Nínive?
Ens diu el verset 4 que Déu li va preguntar: «Tens raó d’enutjar-te així? Jonàs va sortir de la ciutat i es va aturar a la part oriental, i s’hi va fer una cabana i s’estava allà, assegut a l’ombra, per observar què passaria a la ciutat.» Jonàs ni va contestar a Déu. Es va fer campament mirant cap a la ciutat, pensant potser que Déu els acabaria destruint. Volia veure què passaria. Però Déu li va preparar una lliçó. Déu va fer que una planta creixés, de manera que l'endemà al matí cobrís Jonàs del sol, i aquest amb gust va rebre aquest regal de Déu. Tot i això, ens diu que, Déu va preparar un cuc que va ferir la planta i aquesta es va assecar. L'endemà al matí, on era Jonàs es va aixecar un vent fort i el profeta, en veure's sense la seva protecció, va tornar a desitjar morir. Déu va intervenir per preguntar-li de nou: «Tens raó d’enutjar-te així per culpa d’una planta? Ell respongué: “I tant que tinc raó d’enutjar-me; fins i tot de demanar la mort!” I el Senyor li replicà: “Tu et dols per una planta que no has treballat ni l’has feta créixer, que en una nit ha brotat i en una nit ha desaparegut, i jo no he de doldre’m per Nínive, aquesta gran ciutat, on hi ha més de cent vint mil persones que no saben distingir el bé del mal, a més d’un gran nombre d’animals?”» JONÀS 4:9-11 BEC
El llibre, per desgràcia, ens deixa amb la incògnita del que Jonàs va fer amb la seva vida. Sembla que Jonàs estava jugant a ser Déu, decidint qui mereixia la misericòrdia de Déu i qui hauria de rebre tota la retribució justa del seu mal camí. No estava disposat a sotmetre's als plans i les decisions de Déu.
Jonàs sembla voler justícia per als de Nínive. El desig de justícia és una de les característiques de l’ésser humà que mostra que som fets a la imatge de Déu. Aquest sentiment de justícia és diví, però veiem que en nosaltres no és perfecte, a diferència de la perfecta justícia de Déu. Això és perquè nosaltres no som perfectes com Déu. Som éssers marcats pel pecat; mai no podríem ser completament justos. Depenent de qui sigui, de vegades desitgem que el que fa malament pateixi les conseqüències de la seva maldat, i altres desitgem la compassió de Déu. Ens molesta veure la misericòrdia de Déu quan aquesta s'estén als que nosaltres no aprovem, però sí que ens agrada rebre-la per a nosaltres i els nostres. Això va passar a Jonàs: potser li feria el seu orgull quan Déu li va mostrar misericòrdia enviant el peix que el portaria a terra seca, però estava agraït que Déu li hagués donat una altra oportunitat. Es va enfadar quan la planta va deixar d'aixoplugar-lo, però l'havia gaudit sense parar a donar gràcies pel regal. Sens dubte tampoc no el va molestar veure com la gràcia de Déu s'havia estès sense motiu cap al seu poble Israel. I tanmateix, quan Déu va donar una oportunitat als ninivites per penedir-se'n, i ells se'n van penedir, rebent el perdó de Déu, Jonàs es va enfadar! Li va dir a Déu: Ho sabia! Sabia que els perdonaries! Per això no volia anar-hi! Aquí veiem que no era exactament perquè tingués por del que li farien els de Nínive. Era més aviat una qüestió personal. Ell hauria preferit que morissin en el seu pecat. Això és molt fort, oi? Déu és tan diferent; "no vol que ningú mori, sinó que tots arribin a penedir-se“. Quin contrast!
Deixem de ser hipòcrites i inconsistents. Si Déu m'ha perdonat a mi, he de desitjar aquest perdó per als altres. Si en veure com Déu mostra misericòrdia a un altre t'enfades i et deprimeixes com Jonàs, aleshores has de confessar a Déu la teva “injusta justícia” i demanar-li que et doni de la Seva misericòrdia per desitjar-la i compartir-la amb altres.
El problema de Jonàs era que no estava disposat a acceptar els judicis de Déu. No estava disposat a sotmetre's a aquell que és jutge just, i que és capaç de mostrar justícia i misericòrdia en proporcions perfectament equilibrades. Fem bé de deixar de banda els nostres judicis imperfectes, i com diu el savi a Proverbis 3:7, «No et consideris prou savi, tem el Senyor i aparta’t del mal». Seguim l'exhortació de Jaume 4 a sotmetre'ns a Déu, apropant-nos a Ell en humilitat, reconeixent com el salmista que els seus judicis són veritat, tots justos (Salm 19:9).
Gràcies a Déu per la seva justícia i el seu amor per a cadascú de nosaltres, que tot i ser pecadors, hem rebut el regal de salvació per mitjà de Crist a través del penediment i la fe.
