A continuació veurem tres profetes que van profetitzar durant els anys previs i contemporanis d'Isaïes, i que van portar missatges similars al poble de Déu: aquests són Amós, Miquees i Osees.
Els profetes que Déu va fer servir no sempre es dedicaven només a profetitzar, sinó que de vegades tenien altres professions. Amós era un pagès de vinyes al sud d'Israel durant el temps de Jeroboam II d'Israel, uns 150 anys després de la divisió dels regnes. Recordem que Jeroboam fou un dels pitjors reis d'Israel. Encara que va guanyar moltes guerres i el poble prosperava econòmicament, Jeroboam va ser un rei injust amb el seu poble i no li importaven els individus. Va permetre la idolatria i va portar el poble a l'apatia cap a Déu.
Amós va ser enviat al nord, a Betel, a anunciar la paraula de Déu; els seus missatges, alguns en poesia, portaven acusacions als veïns d'Israel, i també per a Judà i Israel, per ser aquests encara pitjors que aquells que els havien oprimit.
El profeta comença els seus discursos passant llista dels pobles que envoltaven Israel. Els capítols 1 i 2 proclamen les injustícies de Damasc, Gaza, Edom, Amón i Moab i com serien jutjats.
Després Déu, havent resumit les maldats d'aquests va anunciar la greu acusació contra Judà i Israel: Jutjaria Judà «Per haver menyspreat la llei del Senyor i no haver guardat els seus preceptes, esgarriant-se rere les mentides, les mateixes que els seus avantpassats van seguir,» Castigaria a Israel per “haver Vençut l’innocent per diners i el pobre per un parell de sandàlies.” (2:6)
Els mateixos que van patir opressió de part d'Egipte, ara estaven oprimint el seu poble. Com és possible que aquells que havien patit injustícia a mans dels altres estaven tractant ara el seu poble injustament? És trist, però pot passar que el maltractat acabi sent maltractador. Així som els humans.
El profeta continua desvetllant com el poble d'Israel maltractava els desvalguts i profanava el nom de Déu per les seves immoralitats. El poble anava totalment en contra del que Déu havia establert. Israel era el poble escollit de Déu, i això comportava beneficis i responsabilitats; Israel seria exemple als altres pobles de com la hipocresia i la rebel·lió havien de ser castigades. El Déu de justícia no podia tolerar les injustícies que es duien a terme.
Déu exalta en aquest llibre la importància de la justícia. Amós presenta dos conceptes que aquest terme representa; el llibre diferencia entre aquests amb les paraules “judici” i “justícia.” En primer lloc, tracta del judici, el concepte de justícia en sentit d'equitat. Si el poble seguia l'exemple de Déu, mostrarien judici i equitat; això vol dir que no hi hauria favoritismes per a uns i no per uns altres. El fet que el poble no visqués sota aquestes pràctiques justes i tractessin els pobres i desafavorits injustament mostrava que els seus cors eren lluny de Déu.
L'altre concepte de justícia és la idea de corregir activament la injustícia i viure de manera justa, és a dir, de manera correcta davant de Déu. A Amós 6:12 (BEC) Déu els pregunta: «Per què heu convertit, doncs, el dret en verí i el fruit de la justícia en absenta?» I al 5:24 (BEC) els insta a «Que el dret flueixi abundosament com l’aigua; i la justícia, com un torrent impetuós.»
Diu la Bíblia que Déu no s'agrada en simples sacrificis i ofrenes. Déu demana de la seva gent obediència de cor. Jaume 1:27 (BEC) diu ben clar que la religió no és qüestió de ritus: «La religió pura i sense defecte als ulls de Déu, el Pare, és aquesta: tenir cura dels orfes i de les viudes en llurs necessitats, i guardar-se de la contaminació mundana.»
Déu demana una vida d'obediència als estatuts d'amor i de justícia que Ell ha establert; qualsevol altre esforç és en va, si no hi ha obediència a Déu.
Al llibre d'Amós veiem com Israel, tot i ser conegut els pobles del voltant com el poble de Déu, no vivia segons els principis d'equitat i justícia que aquest havia establert. És per això que Déu hauria d'intervenir fins que el poble veiés el seu mal camí i es tornés a Ell, no sols en paraula, sinó en veritat, mostrant que en realitat eren el poble del Déu vivent.
Cristiana, vius la vida diària en concordança amb els estatuts establerts per Déu, o tan sols portes el nom? Mostres a la teva vida personal i en el tracte amb els altres la veritable religió? Apartem-nos del mal i mostrem als altres l'amor de Déu. Visquem una vida de judici i de justícia.
