Has sentit alguna vegada a Déu parlar? És cert, no parla de manera audible als nostres dies, però ens parla de moltes maneres. Ha parlat a través dels profetes, i tenim el missatge a la Bíblia. Israel, el seu poble escollit, havia oblidat qui eren realment, i vivien la vida com els altres al seu voltant. Per la seva rebel·lió contra Déu, els hebreus serien derrotats per una poderosa nació. Assíria vindria 40 anys més tard, com ja hem vist anteriorment i els portaria captius. El text els diu que serien portats amb ganxos i hams, al·ludint a les cadenes de captivitat amb què serien capturats.
És interessant veure al capítol 4 com Déu els havia intentat cridar l'atenció. Havia enviat dificultats a les seves vides perquè es tornessin a Ell, però el poble no havia reaccionat. En analitzar allò que Déu anomena com a senyals d'alerta per al poble, em sembla interessant notar que aquestes mateixes crides d'atenció les hem viscut en altres èpoques, i fins i tot als nostres dies.
Déu els diu a Amós 4:6 «He estat jo qui us ha enviat la fam a totes les vostres ciutats, i la manca de pa a tots els vostres pobles; amb tot, no us heu convertit a mi». Els diu al 4:7-8 «Igualment, he estat jo qui us ha aturat les pluges quan encara faltaven tres mesos per a la sega; mentre feia ploure sobre una ciutat, en deixava una altra sense pluja; una part dels camps tingué pluja, i la part dels camps on no va ploure es va assecar. Dues o tres ciutats anaven buscant una altra ciutat on poder trobar aigua per a beure, i no van poder apagar la set; amb tot, no us heu convertit a mi». Continua dient en el 9 «He castigat amb malures i sequeres la major part dels vostres horts i de les vostres vinyes, i la llagosta ha devorat les vostres figueres i els oliverars; amb tot, no us heu convertit a mi». He enviat contra vosaltres una pesta semblant a la d’Egipte, diu el verset 10, amb tot, no us heu convertit a mi». I acaba dient a l’11 «Us he trasbalsat com vaig trasbalsar Sodoma i Gomorra, i fóreu com un tió salvat de la foguera; amb tot, no us heu convertit a mi.»
Pels pèls els havia lliurat Déu de cadascuna d'aquestes calamitats; de gana, de sequera, de desastres naturals, de plagues, de tragèdies, però ells no van entendre que aquestes coses els havien de portar a Déu en lloc d'allunyar-los. Així passa avui dia, en lloc de respondre a les dificultats de la vida reconeixent que només Déu és capaç de satisfer, les persones donen a Déu la culpa del seu infortuni. Déu vol que ens tornem a Ell i ens allunyem, com feia el poble d'Israel.
Al llibre d'Amós veiem que Déu, una vegada més, s'hi va mostrar tal com Ell és.Diu a Amós 4:13: «Heus aquí que, aquell qui forma les muntanyes i crea els vents, aquell qui revela a l’home els seus pensaments, aquell qui converteix en aurora les tenebres i camina sobre els cims de la terra, és el Senyor, Déu Totpoderós. Aquest és el seu nom.»Els diu “Prepara't per venir a la trobada del teu Déu, oh Israel!” i a Amós 5:6-8 (BEC) «Busqueu el Senyor i viureu! Els qui convertiu el dret en absenta i tireu per terra la justícia.” Ell és qui fa aparèixer les Plèiades i Orió, el qui canvia les tenebres en matí i el dia en negra nit; el qui crida les aigües del mar i les vessa damunt la faç de la terra; el Senyor Etern és el seu nom.»
Aquest és el Déu que dóna forces a qui no en té cap. Ells s'havien aprofitat dels pobres, havien afligit el just, i havien recargolat la justícia per al seu propi profit, assetjant els indefensos. Les seves accions no es corresponien amb el caràcter del seu Déu.I el seu Déu jutjaria els líders d'Israel i el poble sencer. Els capítols 7 al 9 parlen del judici ineludible i proper d’Israel. El poble seria sacsejat, i patirien per la seva rebel·lia. I enmig del seu afront, diuen els versets 11 i 12 del capítol 8 el que més trobarien a faltar seria la Paraula de Déu que tant havien resistit; diu: “Heus aquí vénen dies, diu Jehovà el Senyor, en els quals enviaré gana a la terra, no fam de pa, ni set d'aigua, sinó de sentir la paraula de Jehovà. I aniran errants de mar a mar; des del nord fins a l'orient discorreran cercant paraula de Jehovà, i no la trobaran.” Havien tingut paraula de Déu i l'havien menyspreat, i en els moments difícils, tornarien a buscar-la, però llavors no la podrien trobar”.I quan tot sembla perdut, el Déu d'esperança, els presenta un futur gloriós en què Ell mateix aixecarà el tabernacle caigut de David (9:11) Diu així al 14 i 15: «Llavors faré retornar els deportats del meu poble d’Israel: reconstruiran les ciutats devastades i les habitaran; plantaran vinyes i en beuran el vi; cultivaran horts i en menjaran el fruit. Jo els plantaré en la seva terra i mai més no seran desarrelats de damunt el país que els vaig donar –diu el Senyor, el teu Déu.”» I amb aquestes paraules s'acaba el llibre d'Amós.
En la relació entre la justícia de Déu i la seva misericòrdia, mai no hi ha destrucció sense reconstrucció. No hi ha judici sense esperança de salvació. Al poble injust que maltractava els febles, Déu va oferir una alternativa—viure en justícia i equitat, els resultats naturals de seguir Déu. Aquells que proclamaven el nom de Déu però no vivien l'amor de Déu i la seva justícia haurien de patir els resultats de la seva pròpia injustícia, però el just Déu els oferia restitució futura quan invoquessin el nom de Déu.
Aprenguem de la hipocresia i el desastre d'Israel. Aprenguem a distingir entre allò que és de Déu i allò que és contra Déu. Tenim el privilegi de sentir la veu de Déu a través dels seus profetes, la qual Déu ha deixat gravada a les Escriptures per al nostre profit. Així que, seguim Déu a la nostra ànima, sí, però a la nostra vida diària també.
