Quan Déu va crear l'home i la dona, els va fer per tenir-hi una relació. Ens diu Gènesi que Déu es passejava per l'hort d'Edèn cada tarda i parlava amb Adam i Eva. Això va ser així fins que aquests van desobeir l'única norma que Déu havia establert, danyant la seva innocència i obrint els ulls al mal. Això era el que Déu volia prevenir quan els va demanar que no prenguessin de l'arbre del coneixement del bé i del mal, però ells, com, Satanàs, van pensar que podrien saber més que Déu. Aquella tarda, quan Déu va baixar a l'hort, Adam i Eva no van anar a trobar-se amb Déu, sinó que s'hi van amagar.Els dos primers capítols de Miquees, escrits molts segles després, em recorden aquesta trobada d'Adam i Eva amb Déu. Segles abans, al desert de Sinaí, Déu havia baixat al campament dels israelites i la presència de Déu havia omplert el tabernacle. Que bonic saber que la presència de Déu ens acompanya! Almenys és bonic quan volem caminar amb Ell i desitgem la seva companyia. Miquees explica com la presència de Déu s'havia manifestat al poble als seus dies, però aquesta vegada no era per fer un pacte amb la seva gent. Aquesta vegada era per portar judici sobre Israel pels segles de rebel·lió contra el seu Déu. Diu el 2:1-2 (BEC) «Ai dels qui maquinen la maldat i planegen fer el mal quan són al llit per realitzar-lo a trenc d’alba, valent-se del poder que tenen a les mans! Cobegen les heretats i les roben, ambicionen les cases i les prenen; i oprimeixen l’home i la seva família, el propietari i la seva hisenda.»
Els líders d'Israel eren corruptes i fins i tot ho eren els profetes; ens diu Miquees 3:5 que hi havia falsos profetes que s'aprofitaven de la gent: Diu d'ells: (anuncien) “Pau, quan tenen alguna cosa a menjar, i a qui no els dóna menjar, proclamen guerra contra ell”.Miquees no era un d'aquests profetes. Miquees va viure als dies dels reis Jotam, Acaz i Ezequies, tres bons reis de Judà, anys en què va coincidir amb el profeta Isaïes. Ell venia en nom de Déu a portar missatge a Israel. El trobem dient al 3:8 (BEC) «En canvi, jo estic ple de poder de l’Esperit del Senyor, de justícia i fortalesa per a denunciar a Jacob la seva prevaricació i a Israel el seu pecat.»
Els capítols 3 i 4 ens donen detalls de la corrupció dels governants, deixant-los sense excusa. Els pregunta al 3:1 (BEC) «Jo vaig dir: “Escolteu, ara, dirigents de Jacob i caps de la casa d’Israel: ¿No teniu l’obligació de saber el que és just?»
Ells havien de saber què era el correcte. I si sabent què és just no ho feien, no tenien excusa. Una nació vindria contra ells, i Déu no els protegiria. Diu el verset 4: «i encara invoqueu el Senyor; però ell no us respondrà pas, ans us amagarà el rostre en aquell moment, perquè heu comès maldats.» MIQUEES 3:4 BEC
Miquees 3:11-12 (BEC) ens declara alguns dels seus delictes: «Els seus governants judiquen amb suborn, els seus sacerdots cobren per ensenyar, els seus profetes fan prediccions per diners, i es recolzen en el Senyor tot dient: “No tenim el Senyor al nostre costat? Sobre nosaltres no pot venir cap mal!” Per això, per culpa vostra, Sió serà llaurada com un camp i Jerusalem esdevindrà un munt d’enderrocs, i la muntanya del temple, un turó inhabitat.»
Assíria vindria contra ells, i serien captius a Babilònia durant molts anys. Tanmateix, com ja hem vist al missatge dels altres profetes, juntament amb l'avís segur de judici, Miquees compartia l'esperança que Déu oferiria al poble.A la segona part del llibre, Déu procedeix a explicar-los el que Ell farà a favor seu. És preciós veure que tornarien del seu captiveri en un futur, que Jerusalem seria ciutat d'on emanaria la Paraula de Déu (Miquees 4:2), «Cadascú seurà sota la seva parra, o sota la seva figuera, i ningú no els farà por, perquè el Senyor Totpoderós així ho ha dit.»Sabies que al capítol 5 de Miquees ens diu que Jesús el Messies naixeria al petit poble de Betlem? Diu el verset 2: «de tu sortirà el qui ha de dominar Israel. Els seus orígens són des del principi, des dels dies de l’eternitat.» referint-se a la naturalesa eterna del Messies. Aquest verset el veiem citat als evangelis (Mt. 2:6; Jn. 7:42). I el verset 5 ens diu ”I ell serà la nostra pau”. Que bonic que segles abans del naixement de Jesús, Miquees ja estava proclamant els detalls del naixement i el propòsit de Jesús en venir al món, per portar pau, com també ens revelava Isaïes!
El capítol 6 de nou ens recorda que no hi havia motiu lògic perquè Déu perdonés i restaurés Israel. Déu els dirigeix una pregunta molt crua: “Poble meu, què t'he fet, o en què t'he molestat? Respon contra mi. Perquè jo et vaig fer pujar de la terra d'Egipte, (Ex. 12:50-51) i de la casa de servitud et vaig redimir; i vaig enviar davant teu Moisès, Aaron (Ex. 4:10-16) i Maria (Ex. 15:20). Poble meu, recorda't ara què va aconsellar Balac rei de Moab, i què li va respondre Balaam fill de Beor,(Nm. 22:2-24.25) des de Sitim fins a Gilgal, (Jos. 3:1-4.19) perquè coneguis les justícies de Jehovà.”
Recordes la història de Balac i Balaam? Aquest rei volia que el profeta Balaam maleís el poble de Déu i Déu no li ho va permetre, sinó que quan aquest es va disposar a maleir, de la seva boca va sortir benedicció!
I Miquees 6 torna a exposar el que Déu demana de la seva gent, així com ho vam veure al llibre d'Amós: Déu no s'agradaria en sacrificis i holocaustos per molt costosos que aquests fossin. Diu el verset 8: «Ja t’han indicat, home, allò que és bo i allò que el Senyor vol de tu: solament que practiquis el dret i estimis la misericòrdia, i que caminis dòcilment davant el teu Déu.» MIQUEES 6:8 BEC
Saps perquè Déu perdona? Miquees ens revela detalls del caràcter de Déu al final del llibre. Déu perdona perquè aquest n'és el caràcter. Miquees 7:18-19: «Quin Déu hi ha com tu, que perdones la maldat i oblides el pecat del romanent del teu poble? No mantens per sempre el teu enuig, et complaus a ser benigne. Tornaràs a compadir-te de nosaltres, taparàs les nostres iniquitats, i llençaràs al fons del mar tots els nostres pecats.»
Aquest és el meu Déu. Es delecta a donar bé a la humanitat, i és capaç de perdonar la maldat i oblidar el pecat. Però el seu caràcter just i sant no pot passar per alt les abominacions de la injustícia i la immoralitat. Com podria un Déu just ignorar les injustícies? Com podria un Déu Sant defensar o permetre la corrupció moral?
Aquells que pensen que Déu en el seu amor hauria de consentir tot, ignoren que si Déu fes els ulls grossos al pecat, no seria Déu just. Si un jutge deixés anar lliure a aquell que ha infringit la llei, hauríem de reaccionar amb indignació, perquè els jutges estan per fer justícia, i cap bona acció resta al mal comès. Doncs si reconeixem Déu com a jutge, i el més just, ja que ho sap tot, el que es veu i el que està ocult, aleshores haurem de respectar la sentència que atorga a aquells que han insistit a desobeir la seva llei. Però quan hi ha penediment i perdó, ja no el torna a treure. Com diu el text, «Tornaràs a compadir-te de nosaltres, taparàs les nostres iniquitats, i llençaràs al fons del mar tots els nostres pecats». Preciós i perfecte pla de Déu.
Només quan entenguem això podrem comprendre, com diu la carta als Efesis 3:18-19 (BEC) «quina és l’amplària i la llargària, l’alçada i la profunditat de l’amor de Crist, que sobrepassa tot coneixement, per tal que sigueu plens totalment de la plenitud de Déu.» Aquell que veient i sabent tot, així I tot ens ha estimat, pel pur afecte de la seva voluntat (Efesis 1:5).
Les promeses del Senyor a Abraham seguien dempeus en els temps de Miquees. Diu el verset 20: «Mantindràs la teva fidelitat a Jacob, i la teva benevolència, a Abraham, tal com vas jurar als nostres avantpassats des dels temps més remots.» MIQUEES 7:20 BEC.
Aquest Déu no canvia. És un Déu just i perdonador, que vol compartir el seu amor amb tu i amb mi. Quin Déu es pot comparar amb aquest?
