Saps què és preciós sobre la Bíblia? Que el Déu Sant i Poderós es vulgui donar a conèixer a la humanitat. Osees és un llibre en poesia que mostra el caràcter de Déu. El veiem contrastat amb la naturalesa humana. Veiem en els tres primers capítols d'aquest llibre allò que Déu ha estat per a Israel. Veiem a la resta del llibre com Israel ha menyspreat una relació personal i especial amb Déu. Però el capítol 11 ens explica com Déu no s'ha pogut simplement desfer d'aquest poble rebel. I això és degut només al caràcter fidel i pur de Déu.
Aquest Déu manté el seu preciós caràcter eternament. El mateix caràcter descrit al llibre d'Osees és el caràcter del Déu que viu avui dia i encara està estenent les Seves mans a la humanitat.El profeta Osees va ser escollit per Déu per descriure l'estat de la relació de Déu amb el seu poble. Osees no aniria a predicar la paraula, ni hauria d'escriure missatges al poble. Havia de mostrar la paraula de Déu amb la pròpia vida. Allò que Déu va demanar a Osees no incloïa una vida senzilla i feliç en família; Osees patiria un matrimoni vergonyós. Hem vist alguns profetes que van tenir família, com Isaïes; uns altres, com Jeremies, havien estat solters per les circumstàncies que van haver de viure; uns altres van perdre la seva dona, com Ezequiel. Osees es casaria, i la història del seu pacte trencat explicaria la història de Déu amb el poble d’Israel.
Déu va demanar a Osees que es casés amb Gomer sabent que aquesta li seria infidel. Ella el va enganyar, anant-se’n amb altres homes. Va ser infidel i va abandonar el profeta. En la seva suposada llibertat, va buscar sadollar-se amb el que altres li donessin, i va acabar sent esclava d'aquells a qui ella donava. A Osees 2:5 (BEC) llegim el que diu sobre ella quan parla dels seus fills: «La seva mare es va prostituir; la qui els va infantar es va deshonrar quan digué: Aniré darrere els meus amants, que són els qui em donen el pa i l’aigua, la llana i el lli, l’oli i els meus licors.»Gomer estava disposada a donar el seu cos i cor a qui li donés coses materials. Quantes persones viuen només per rebre? Hi ha qui organitza els seus horaris i activitats per protegir la seva agenda professional, però només cerca Déu quan li sobra el temps. Trien alguns on viure pensant en la seva feina, tot i saber que no hi ha una església propera on congregar-se. Voten el partit que més els promet econòmicament, sense importar els valors immorals que aquests puguin tenir. Som nosaltres diferents de Gomer? Anem darrere de qui ens dóna pa, aigua, llana, lli, oli o beguda? O anem, com el savi descriu a proverbis a la recerca de la saviesa divina com si es tractés de pedres precioses?
Gomer havia deixat Osees per anar a buscar coses que en realitat Osees li podia haver donat. No ens diu el text que la família no tingués suport i tot el que és necessari per viure. Però ella ho buscava en altres llocs. Jeremies descrivia els que així feien com aquells que es cavaven per a si cisternes trencades que no sostenien l'aigua, deixant de banda la font d'aigua viva.
Déu, comparant Gomer amb el seu poble infidel ens diu al 2:8-9 (BEC) «Ella no reconegué que era jo qui li donava el blat, el vi i l’oli, i que jo li multiplicava la plata i l’or que ells van fer servir per adorar Baal.» No reconeixien que ja tenien a la seva disposició tot allò que buscaven fora de Déu. Què podria oferir aquest món que Déu no pogués donar?
Gomer hauria de patir molts desenganys fins a adonar-se'n. Els versets 6 i 7 diuen: «Per això, li barraré el pas amb espines, l’envoltaré d’una tanca i no podrà trobar el seu camí. Anirà darrere els seus amants, però no els aconseguirà; els buscarà, però no els trobarà. Llavors dirà: Vaig a tornar amb el meu primer marit, perquè abans m’anava millor que no pas ara.» OSEES 2:6-7 BEC
La terrible tragèdia amorosa d'Osees representava la infelicitat del poble d'Israel a aquell que els havia cercat, salvat i estimat. Israel, podent tenir vida plena en Déu, havia buscat en altres llocs allò que només Déu els podia donar. Algun dia arribarien al punt d'adonar-se de la futilitat de la seva existència i del que s'estaven perdent per ser infidels Déu.Ells haurien de patir la pèrdua de tot allò que havia substituït Déu.Diu el verset 9 «És per això que tornaré, i prendré el meu blat al seu temps, el meu vi novell al seu moment, i recuperaré la meva llana i el meu lli, que eren per a cobrir la seva nuesa.»Déu trauria allò en què havien posat tota la seva confiança. Tot “el seu guany” que havia guanyat es perdria, i reconeixerien que havien fet malament. El verset 12 adverteix: «Li arrasaré les vinyes i les figueres, de les quals deia: Això és el meu guany, els regals que m’han fet els meus amants. Les convertiré en camps de matoll, perquè serveixin de menjar al bestiar del camp.» OSEES 2:12 BEC
Déu va demanar al profeta Osees que anés a buscar Gomer, la seva esposa infidel, que pagués els deutes que aquesta havia acumulat amb els seus amants, la portés a casa i l'estimés. La seva dona havia esdevingut esclava, endeutada als homes que ella havia buscat pel seu salari. I Osees ens diu que va anar a comprar-la per diners. Va comprar la seva llibertat, la va portar a casa, i la va estimar.
El capítol 3 ens descriu el seu compromís amb ella: «i li vaig dir: “Durant molt de temps, t’estaràs amb mi; no fornicaràs ni et donaràs a cap altre home, i jo faré el mateix amb tu.» OSEES 3:3 BEC
Osees oferia la seva fidelitat al mateix temps que esperava el mateix.Gomer tornaria a Osees així com el poble d'Israel tornarà al seu Déu.
El text continua amb les paraules de Déu: «Perquè durant molt de temps els fills d’Israel estaran sense rei ni príncep, sense sacrifici ni estela, sense efod ni terafim. Després, els fills d’Israel es convertiran i buscaran el Senyor, el seu Déu, i David, el seu rei; i a la fi dels temps buscaran el Senyor i la seva bondat amb reverència.”» OSEES 3:4-5 BEC
El Déu pacient, igual que veiem a la vida del profeta Osees, esperaria el moment correcte per rescatar el seu poble, quan aquest estigués llest per acceptar el rescat, la salvació i l'amor de Déu una vegada més. Buscarien Déu i temerien, com ens diu el text, no la Seva ira, sinó la seva bondat. Sentirien per fi la càrrega de ser els receptors de la bondat divina, amb tot allò que això comporta. Davant d'aquest amor, només hi pot haver un deute d'amor recíproc i de fidelitat.
Ens hem de fer la pregunta, com és la meva relació amb el Salvador? Estic gaudint d'una relació bilateral amb Déu, o encara estic lligada a allò que no em pot satisfer? L'estimat Déu està esperant que el busquem i en gaudim una relació plena amb Ell.
