El profeta Osees va portar el missatge de Déu al poble del nord durant els anys previs a la captivitat assíria, que passaria durant el regnat del rei del nord que portava el mateix nom que ell, Osees. El profeta ens mostra la misericòrdia incomprensible de Déu a través de l'exemple d'un home que, malgrat la infidelitat contínua de la seva dona, la continua estimant i perdonant. Ens ensenya que Déu té aquesta mateixa disposició cap al seu poble rebel, perquè Déu estima la misericòrdia.
Déu va fer servir el matrimoni d'Osees per mostrar al seu poble l'amor fidel de Déu malgrat la seva infidelitat.
Déu també va fer servir el nom dels fills d'Osees per comunicar el missatge al poble. Quan Osees i Gomer van tenir el seu primer fill, Déu li va demanar: «Posa-li el nom de Jizreel; perquè d’aquí a poc temps jo castigaré la casa de Jehú, per causa de la sang de Jizreel» OSEES 1:4 BEC.Quan la seva filla va néixer, Déu li va dir: Posa-li per nom Lo-ruhamà, Això és, No compadida, perquè no em compadiré més de la casa d'Israel, sinó que els trauré del tot. Però de la casa de Judà tindré misericòrdia, i els salvaré per Jehovà el seu Déu; i no els salvaré amb arc, ni amb espasa, ni amb batalla, ni amb cavalls ni genets.”Quan Gomer va tenir el tercer fill, Déu li va dir: «Posa-li el nom de Lo-Ammí, perquè vosaltres no sou el meu poble, i jo no seré vostre.» OSEES 1:9 BEC.
Què podria estar dient Déu amb aquests noms?Això descrivia on era Israel en aquell moment amb Déu. El seu primer fill, Jezreel, recordava el poble del lloc on hi havia hagut mort i guerra, i els advertia que el dia del judici, aquí es duria a terme la batalla final.Al nom Lo-ruhamà, la partícula Lo- indicava el negatiu. Déu els estava indicant que si Israel continuava anant pel mal camí, Ell no podria compadir-se'n. I amb el nom Lo-Ammí, novament indicava que Déu no els podia veure com el seu poble mentre actuaven tan apartats d’Ell.
Osees 10:1-2 compara Israel amb una frondosa vinya, que dóna abundant fruit, però tot per a si mateixa; Quina pena, oi? Imagina una vinya plena de raïm, i ningú per menjar-ne; que ni persones, i ni tan sols els ocells poguessin gaudir de la dolça fruita. Estava carregada de fruita per a si mateixa, i ella mateixa tampoc no les podria gaudir. Ens dóna una imatge clara de la vanitat que el poble vivia.Continua el text denunciant el que Israel havia fet: «Com més abundós era el seu fruit, més abundosos eren els seus altars; com més esplèndida era la seva terra, més esplèndides eren les seves esteles. Tenen el cor dividit, i ara ho han de pagar: el Senyor enderrocarà els seus altars i destruirà les seves esteles.» OSEES 10:1-2 BEC
Israel havia edificat altars i s'havia creat els seus propis ídols per adorar. El seu cor estava dividit, i escollien agradar-se a si mateixos. que absurd seria que una vinya donés fruit per a si mateixa, és també en va que visquessin ells per a si mateixos. Arribarien al moment d'adonar-se que així no podrien ser coneguts com el poble de Déu, ni aquest es podria compadir de les seves desgràcies.
No obstant això, ja des del principi del llibre, a Osees 2:1 Déu ens mostra el seu desig de treure aquest prefix negatiu “Lo” de davant dels seus noms per poder veure'ls com a poble seu, compadit per Déu. Diu així: «“Digueu als vostres germans: ‘Poble meu’, i a les vostres germanes: ‘Compadida’.» OSEES 2:1 BEC
Al 2:23 (BEC) ens deia: «La sembraré per mi a la terra, tindré compassió de la ‘No-compadida’, i al ‘No-poble-meu’ li diré: ‘Tu ets el meu poble’, i ell exclamarà: ‘Tu ets el meu Déu’.»
Això clarament els mostrava les bones intencions de Déu. Déu sembraria aquesta vinya en bona terra, i ho faria per a ell, diu. El fruit de la vinya tindria una bona fi, i agradaria al Rei de Reis. Diu que Déu tindria misericòrdia de Lo-Ruhama, la “no compadida”, i que Lo-ammi, recordes que significava “no poble meu”, seria el seu poble i dirien: Déu és el meu Déu.
Ja ho havia dit a Osees 2:16, on Déu continua ensenyant-nos a través de termes hebreus. Déu diu a Israel “ja no em diràs “Baali”, cosa que significa “el meu senyor”. Diu “En aquell temps em diràs Ishi: El meu marit”.
Hi hauria una relació amorosa entre Déu i el seu poble. No seria una relació de possessió i pertinença, sinó una d'amor i fidelitat. I tot això ho oferia a persones que li donaven l'esquena.Osees 11:1-9 (BEC) ens descriu cóm Déu havía escollit i estimat Israel des del principi i com ells l’ havien rebutjat: «Quan Israel era un minyó, jo l’estimava, i d’Egipte vaig cridar el meu fill. Però com més els cridava, més s’apartaven de mi: feien sacrificis als Baals i cremaven encens als ídols. Jo vaig ensenyar Efraïm a caminar, el vaig portar als braços, tot i així no reconegueren que jo els guaria. Amb lligams d’humanitat els atreia, els enllaçava amb amor; per a ells era com el qui li treu el jou de sobre el coll, i m’acostava a ell per donar-li de menjar. No tornarà al país d’Egipte, però l’assiri serà el seu sobirà, perquè han refusat de convertir-se. L’espasa caurà sobre les seves ciutats, esbotzarà els forrellats de les seves portes i els consumirà, per les seves males intencions. Els del meu poble s’obstinen a apartar-se de mi, i encara que els cridin perquè s’aixequin, tots es neguen a alçar-se.»
Continua mostrant que això no podria continuar així eternament. Déu oferia un canvi basat en confiança i fidelitat: «Com puc abandonar-te, Efraïm? Com puc desemparar-te, Israel? ¿És que puc tractar-te com Admà, o deixar-te com Seboïm? El cor es commou dintre meu, i alhora s’enardeix la meva compassió. No desfogaré la meva ira ardent, no tornaré a destruir Efraïm; perquè jo sóc Déu, i no pas un home, sóc el Sant, que s’està enmig teu.» OSEES 11:8-9 BEC
Tot i la rebel·lia d'Israel, Déu no podria, pel seu caràcter Sant i compassiu alhora, abandonar-los per sempre. Commogut per la seva misericòrdia els rescataria i els tornaria a fer seus. Al final del llibre veiem la súplica de Déu al seu poble i promeses.
Osees 12:5-6 (BEC) «El Senyor és el Déu Totpoderós, Senyor Etern és el seu nom! Tu, per tant, retorna al teu Déu; practica la bondat i la justícia i espera en el teu Déu constantment.»
Osees 13:9 (BEC) «La teva ruïna, Israel, ha estat posar-te contra mi, contra el teu propi auxili.»
Déu oferia una relació restaurada. Oblidant la infidelitat reiterada d'Israel, Déu oferia fidelitat eterna.Un cop més, per què faria això Déu? No és pel que pot treure de les seves transaccions. Tampoc no és per debilitat emocional. Ho fa únicament en concordança amb el seu caràcter. La seva santedat no permet aguantar el pecat humà, però la seva compassió l'obliga a oferir una sortida. El rebuig de tot allò que Déu defensa porta dolor i mort, però com llegim a Romans 6:23, el do gratuït de Déu és vida eterna en Crist Jesús.
Quan veiem que anem rumb a la destrucció, que no som poble de Déu, i que no mereixem la seva compassió, aleshores estem en la posició ideal per clamar a Ell i demanar-li la sortida d'aquest camí de perdició. Just en aquest punt podem dipositar tota la nostra confiança en aquell que ho ha donat tot per tenir una relació amb algú que l’havia ignorat o rebutjat. Per mitjà de la fe en Crist podem rebre la compassió amorosa de Déu, podem arribar a ser el seu poble estimat i gaudir de la vida veritable en Crist. T'animo a fer-ho avui si encara no ho has fet.
