Els profetes Ageu i Zacaries van ser enviats per Déu per advertir al poble a Jerusalem de la necessitat de construir el temple. Comença el llibre d’Ageu explicant-nos la crònica de com el poble d'Israel va rebre permís per tornar a Jerusalem.
Després dels setanta anys de captiveri a Babilònia, els israelites van tornar a la seva terra en diverses tandes. Ja llegim aquests esdeveniments als llibres d'història i a Esdres i Nehemies. Nehemies va supervisar la construcció dels murs de la ciutat, i la intenció era edificar el temple de nou. Però van trobar oposició de part d'algun dels governadors, i els anys van passar sense que els líders que havien tornat a Jerusalem continuessin la construcció que havia autoritzat Cir rei de Pèrsia. Ageu ens explica que «El segon any del regnat de Darius, el primer dia del mes sisè, fou dirigida la paraula del Senyor, per mitjà del profeta Ageu, a Zorobabel, fill de Xealtiel, governador de Judà, i a Jeixua, fill de Jossadac, el gran sacerdot» AGEU 1:1 BEC.
Les paraules d’Ageu no eren precisament positives; més aviat venia a cridar-los l’atenció: «És que per a vosaltres és temps de viure en mansions sumptuoses, mentre la meva casa roman enrunada? Ara, doncs, el Senyor Totpoderós diu això: Reflexioneu sobre el vostre comportament!» AGEU 1:4-5 BEC.
Havien construït mansions suptuoses, diu. Hi havia qui s'estava fent palauets, cases estupendes, i la ciutat estava sent edificada, però havien deixat de banda la Casa de Déu. Construïen per a si, però s'estaven oblidant de Déu, sense tenir un lloc de culte. Déu, com hem vist altres vegades, va haver d'enviar moments de dificultat per cridar-los l’atenció.
El poble ara passava per moments de crisi. Llegim als versets 6 i 7 com Déu els diu:«Sembreu molt i colliu poc; mengeu i no quedeu tips; beveu i no quedeu satisfets; us abrigueu i no us escalfeu; i el sou del jornaler cau en una bossa foradada. Així parla el Senyor Totpoderós: Reflexioneu sobre el vostre comportament!» AGEU 1:6-7 BEC.
Recollien poca collita, però encara el que recollien no els sadollava. El jornal no els arribava a final de mes. Enmig de la crisi econòmica havien de parar i examinar els camins. Havien de valorar les seves prioritats, i havien de posar la vista en Déu, l’únic que podia proveir sempre.
Alhora, el profeta Zacaries també portava missatge al poble. Déu li va revelar unes visions que parlaven del que estava passant entre el poble que tornava a Jerusalem i el que passaria en un futur indeterminat. Recordem que aquesta forma en què Déu va parlar de vegades abans que la revelació escrita, la Bíblia, Paraula de Déu, estigués acabada ja no és una forma de comunicació als nostres dies. Zacaries, al seu llibre tan interessant, exhorta Zorobabel i Jeixua a exercir el seu lideratge de manera que portés glòria a Déu, donant a conèixer al poble esdeveniments presents juntament amb esdeveniments futurs que comunicaven el que Déu faria en els seus dies i en segles futurs, fins a l'arribada del regne messiànic que encara ha de venir.
Zacaries va haver de recordar als habitants de Jerusalem que els seus avantpassats havien anat al captiveri per la seva rebel·lia i infidelitat. Els va advertir que la cura de Déu i les seves promeses són per a aquells que descansen en Ell. Aquest llibre profètic també presenta el rei que havia de venir, Messies, indicant que entraria muntat en un ase, a la nova Jerusalem.
Ens diu el text a Ageu 1:12 que en escoltar les paraules de part de Déu, Zorobabel el governador i Jeixua el sacerdot, juntament amb la resta del poble, van témer Déu. Què vol dir això que van témer Déu? creus que van obrar induïts per la por a allò que Déu els podia fer? No, gens. Com ho sé? Perquè sé que Déu vol una relació amorosa amb el seu poble, i no pas una basada en simple por. Als versets 4 i 5 del capítol 2 Déu els diu específicament que no temin, és a dir, que no tinguin por de fer el correcte. En témer Déu, és a dir, en caminar als seus camins, el poble podia viure sense por del que els pogués venir. Diu així: «Doncs bé, tingues coratge, Zorobabel! –diu el Senyor–. Tingues coratge, Jeixua, gran sacerdot, fill de Jossadac! Tingueu coratge, tota la gent del país! –diu el Senyor Totpoderós. D’acord amb el pacte que jo vaig fer amb vosaltres, quan vau sortir de l’Egipte, el meu esperit es manté ferm enmig vostre. No tingueu por!» AGEU 2:4-5 BEC
Perquè Déu era amb ells, no havien de témer. Podien enfortir-se a la seva presència confiant en la seva protecció.
El poble que habitava a Jerusalem es va posar mans a l'obra, i com podem llegir al relat d'Esdres, van edificar casa a Déu. Van escoltar les paraules de part de Déu i les van creure, i per tant van actuar d'acord amb allò que Déu havia dit. Van fer cas dels seus advertiments i van seguir les seves instruccions, confiant que Déu tenia raó. En això consisteix el temor de Déu—a reconèixer que els seus camins són millors que els nostres camins, i a alinear el nostre camí perquè caminem constantment en Ell. I en témer Déu, podem viure confiats, sense por de res ni ningú. Gràcies a Déu per aquesta seguretat.
