Al llibre de Zacaries trobem vuit visions en què Déu va parlar a Zacaries. A través d'aquestes escenes, Déu mostra la cura del seu poble, la seva provisió, i la necessitat del poble de sotmetre's a la voluntat de Déu i complir allò que Déu vol per al seu poble.
Aquestes visions, igual que la resta de missatges profètics de l'antic testament, tracten temes en el temps històric en què es van donar, i alhora ens donen informació sobre esdeveniments que havien de venir. Alguns ja han passat, i d'altres encara s'han de complir. Com hem vist al llarg de tot l'Antic Testament, veiem novament la promesa del Messies sacerdot i el futur regnat del Messies Rei.
A la poesia hebrea veiem sovint una estructura en forma de X, en què es presenta un paral·lelisme invers. Aquestes visions semblen estar presentades així, de manera que la visió 1 i 8 són paral·leles, la 2 i la 7, la 3 i la 6, i al centre del missatge, amb el punt principal que hem de recordar, se'ns presenten la visió 4 i 5. Vegem el que Déu volia comunicar a través d'aquestes i el que nosaltres en podem aprendre.
La primera visió mostra un genet en un cavall que cavalcava entre els arbustos, i darrere seu molts cavalls. Aquesta visió és paral·lela amb la vuitena visió, on Zacaries va veure quatre carros que sortien d'entre dues muntanyes de bronze cadascun amb cavalls diferents, els quals tornem a veure al llibre de l'Apocalipsi al Nou Testament. Els carros de la visió de Zacaries venien d'examinar la terra, i van presentar el reportatge a Déu: «Hem recorregut la terra i tota ella està reposada i tranquil·la.» ZACARIES 1:11 BEC. Déu no es mostra content amb aquesta relaxació. Recordem que el poble de Déu s'havia acomodat de tornada a Jerusalem, i havien oblidat reedificar el temple que Déu els havia concedit. Però Déu els anima, confirmant: «Per això el Senyor diu ara: Em giraré cap a Jerusalem amb compassió; dins d’ella hi serà edificada la meva casa –diu el Senyor Totpoderós–, i al verset 17, a les meves ciutats encara hi haurà abundància de béns; el Senyor tornarà a consolar Sió i mantindrà l’elecció de Jerusalem» ZACARIES 1:16-17 BEC
En una segona visió, Zacaries va veure quatre banyes, representant Assíria i Babilònia, les quals havien conquerit Jerusalem, però mostra quatre fusters, representant l'imperi Persa, que destruiria Assíria i Babilònia. En la setena visió, una dona treia el cap de dins d'una cistella, i aquesta representava la maldat de la humanitat; i entrant a la cistella, era tapada amb una tapa de plom. I dues dones més amb ales de cigonya que venien, prenien la cistella i l'alçaven, i la portaven lluny. Estranyes visions que recordarien al poble el seu pecat passat i l'exili.
En una tercera visió, veiem una mà amb una corda d’amidar, per amidar la ciutat de Jerusalem que seria construïda. I un àngel va parlar a l'àngel que estava amb Zacaries i li va dir: «Cuita, vés a dir a aquest jove: Jerusalem serà habitada sense muralles a causa de la multitud de persones i bestiar que hi haurà dins. I jo –diu el Senyor– li seré una muralla flamejant tot al seu voltant, i la meva glòria serà dins d’ella.» ZACARIES 2:4-5 BEC. Aquestes promeses de prosperitat i protecció de Déu van ser donades a Zacaries. Quina bonica mostra de protecció la frase de l'àngel a Zacaries al verset 8 que diu: «qui us toca a vosaltres toca la nineta dels seus ulls.» Em porta al text a Romans 8: «Si Déu és a favor nostre, qui se’ns posarà en contra?» ROMANS 8:31 BEC
La sisena visió de Zacaries mostra un pergamí obert, rectangular, del doble de llargada que d'amplada que volava sobre la nova Jerusalem, i l'àngel li va dir: Aquesta és la maledicció que surt sobre la faç de tota la terra; perquè tot aquell que furta (com està d'una banda del rotllo) serà destruït; i tot aquell que jura falsament (com està de l'altra banda del rotllo) serà destruït.” Aquesta estranya visió, que no ve explicada, condemnava el qui pren allò que no és seu i el que jura amb engany en nom de Déu. En aquesta nova Jerusalem, regnaria la justícia de Déu.
La promesa de cura personal es reafirma a Zacaries 2:10-12 (BEC) «Exulta i alegra’t, filla de Sió, perquè jo vinc a viure dintre teu –diu el Senyor. Moltes nacions s’uniran al Senyor aquell dia i formaran el meu poble, i jo habitaré enmig teu.” I sabràs que el Senyor Totpoderós m’ha enviat a tu. El Senyor prendrà possessió de Judà com a heretat seva en la terra santa, i mantindrà l’elecció de Jerusalem.»
Les dues visions centrals al llibre són la quarta i la cinquena. A la quarta visió, Jeixua el sacerdot està entre l'àngel de Déu i Satanàs, i Satanàs l'està acusant. Ens recorda Job, quan Satanàs ve davant Déu a acusar Job de servir Déu pel que aquest podia obtenir d'Ell. En aquesta ocasió, veiem que Déu reprèn Satanàs. Veiem Jeixua vestit amb roba plena de taques, però l'àngel del Senyor va parlar dient: «Traieu-li els vestits impurs”; i a Jeixua li digué: “Mira, ara et trec del damunt els teus pecats i et vesteixo amb robes de cerimonial.”» ZACARIES 3:4 BEC
«Després l’àngel del Senyor va fer aquesta promesa a Jeixua: “Això diu el Senyor Totpoderós: Si segueixes els meus camins i et mantens fidel als meus manaments, administraràs el meu temple, també guardaràs els meus atris, i t’assignaré un lloc entre els qui viuen aquí. Escolta, doncs, Jeixua, gran sacerdot, tu i els teus companys que seuen davant teu, ja que són homes de presagi.» ZACARIES 3:6-8 BEC.
Jeixua havia vingut a Déu brut, però ja havia estat netejat. Ara havia de caminar en puresa, als camins de Déu, i Déu el guardaria. I Déu, en el moment establert, portaria el promès: «heus aquí que jo faig venir Germen, el meu servent.»
Llegim al capítol 4 de la cinquena visió, on Zacaries és despertat, i l'àngel li pregunta què veu. «He mirat i he vist un canelobre tot d’or que té un setrill al capdamunt, set llànties damunt el lampadari i set brocs per a les llànties que són a sobre. Al seu costat hi ha dues oliveres, l’una a la dreta i l’altra a l’esquerra.» ZACARIES 4:2-3 BEC.
Aquests dipòsits sempre estarien plens, perquè estaven connectats a les oliveres. Això explicava que Zorobabel no construiria en les seves pròpies forces, ni Jeixua guiaria el poble espiritualment en la seva pròpia saviesa, sinó que la clau estava en la dependència del poble en la força del qui mai no s'esgota i la font inesgotable de saviesa, Déu mateix.Li diu l’àngel: «Aquest és el missatge del Senyor per a Zorobabel, i diu: No pas amb la força i el poder, sinó amb el meu esperit –diu el Senyor Totpoderós.» ZACARIES 4:6 BEC. Amb un Déu omnipotent que suplia la força necessària, què els podria aturar? Diu al 4:7 (BEC) «Qui ets tu, gran muntanya? Davant de Zorobabel no ets més que una esplanada.»
Tens tu una muntanya davant teu, que et sembla massa gran per superar-la? Si les teves forces venen de Déu, aquesta muntanya pot ser reduïda a plana, perquè tu puguis passar sobre ella.
Tens algun assumpte que se t'escapa, que no arribes a entendre o trobar una solució? La saviesa del Senyor en suficient per a cada situació, i està disponible a tothom que la demani.
D'on provenen les teves forces? En que bases la teva saviesa?
Al capítol 6, i en connexió amb aquestes dues visions centrals, Déu demana a Zacaries que coroni el sacerdot Jeixua amb corones d'or i plata que el profeta hauria manufacturat. Aquesta coronació seria simbòlica del Renou, aquell del qual Jeremies ja havia parlat, el que brotaria de les arrels i edificaria el temple. El verset 13 diu: «Ell edificarà el temple del Senyor; serà revestit de majestat, s’asseurà al seu tron per governar i tindrà un sacerdot a la seva dreta, i entre el dos regnarà la pau.» ZACARIES 6:13 BEC. Aquestes corones s'exposarien al temple, per recordar a tots que això passaria.
És preciós veure que encara que les visions de Zacaries parlaven al poble d'esdeveniments als seus dies, també els recordava que un dia, el Messies seria coronat. Crist regnaria, sacerdot i rei alhora. Perquè el Messies es va oferir en sacrifici pels nostres pecats, i regna i regnarà per sempre portant la seva glòria i portant-nos pau. Aquestes visions parlaven a aquells que havien tornat a Jerusalem després del captiveri de Déu. Havien de posar fil a l'agulla edificar el temple que D
