Ens narra Joan que els 144.000, arpes a la mà, cantaven un càntic nou davant del tron de Déu (14:1-3). “Vaig veure, també, una mena de mar de vidre barrejat amb foc, i al seu costat els qui sortien vencedors de la bèstia, de la seva imatge i de la xifra del seu nom, amb cítares de Déu a les mans, i cantaven el càntic de Moisès, el servent de Déu, i el càntic de l’Anyell, que diu: “Grans i magnífiques són les teves obres, Senyor, Déu Totpoderós; justos i fidels són els teus camins, Rei de les nacions. Qui no t’honorarà, Senyor, i no glorificarà el teu nom? Perquè només tu ets sant, per tant, totes les nacions vindran i es prosternaran davant teu, perquè s’ha manifestat la justícia dels teus actes.”” (15:2-4*).
I continua dient Joan, “Vaig veure també un altre àngel que volava pel mig del cel portant una bona nova eterna per a proclamar-la als pobladors de la terra, a tota nació, raça, llengua i poble, i cridava amb veu potent: “Venereu Déu i rendiu-li honors, perquè ha arribat l’hora del seu judici, i adoreu el qui ha fet el cel, la terra, el mar i les deus de les aigües.”” APOCALIPSI 14:6-7*.
Per què cantaven aquests? Un àngel va anunciar la resposta: “Ha caigut Babilònia!” (14:8) Per fi havia arribat el moment de la destrucció de Babilònia, nom simbòlic a la Bíblia per al sistema del maligne. A través de la història, Babilònia s'havia referit no només a la ciutat dels caldeus sinó també a Roma i al sistema mundial que establirà l'anticrist.
I ens narra Joan dient “Després vaig veure un núvol blanc, i sobre el núvol hi seia un que tenia aspecte com de fill d’home i duia al cap una corona d’or, i a la mà, una falç esmolada.” APOCALIPSI 14:14*.
Havia arribat el temps de la sega. Era temps de fer justícia sobre la terra, i el drac, amb tots els seguidors, hauria d'enfrontar la ira santa del Totpoderós.
“i sortien del santuari els set àngels que portaven les set plagues, vestits de lli pur i resplendent, i cenyits fins a la alçada del pit amb una faixa d’or. Un dels quatre vivents va donar als set àngels set copes d’or plenes del furor del Déu que viu pels segles dels segles. Una boirina que provenia de la glòria de Déu i del seu poder va omplir el santuari, de manera que ningú no podia entrar-hi fins que fossin consumades les set plagues dels set àngels.”(15:6-8*).
La primera copa portaria la ira de Déu sobre la terra, causant pestes i malalties. La segona copa seria vessada sobre el mar. L'aigua dels mars es farà malbé i éssers marins moriran. La tercera copa vessarà la ira de Déu sobre els rius; i hi haurà escassetat d'aigua per a tots els éssers terrestres. La quarta copa afectarà el sol. Joan ens diu que el sol augmentarà la seva capacitat de calor. Imagines que la capa d'ozó que tant lluitem per protegir s'obrís? Els efectes serien catastròfics. La cinquena copa serà vessada sobre el tron de la bèstia, i el seu regne es cobrirà a les tenebres i experimentaran dolors terribles, probablement causats per les cremades solars. I ens diu Joan que aquests que patien “no es van penedir de les seves obres” (16:11). Enmig de tot aquest patiment, els habitants de la terra, en lloc de clamar l'únic que els podria deslliurar de tot això, diu la Bíblia que el maleiran. Podem preguntar-nos si aquesta ira és apropiada o si el càstig és desmesurat, però Déu ens en dona la resposta. Recordem que Déu és l'únic ésser Just i, per tant, la seva ira també és justa. Llegim als salms com aquest càstig és el càstig just contra aquells que van donar mort als profetes de Déu (Sal. 19.9, 119.137, 145.17).
Va veure Joan llavors que el sisè àngel va vessar la seva copa al riu Eufrates, i es va assecar la llera del riu, deixant el camí lliure per a les tropes que vindrien de l'orient per a la batalla. Aleshores, el drac, que és Satanàs, la bèstia que és Anticrist i el fals profeta, amb esperits diabòlics i amb senyals, persuadiran els reis de la terra a tot el món, per reunir-los a la batalla d'aquell gran dia davant el Déu Totpoderós (16:14). I aleshores, als extensos camps d'Armagedón, a terra d'Israel, serà vessada l'última copa, anunciant la batalla final.
Fa un temps vam poder passejar per Israel, passant per aquestes terres. Al GPS es pot contemplar fins i tot la immensa plana on s'han dut a terme guerres en el passat, i on la gran batalla d'Armagedón tindrà lloc.
Ens diu el text que la setena copa serà vessada per l'aire. Joan ens ho narra en passat perquè està explicant allò que Déu li va permetre veure en visió. Diu: “I van esclatar llamps i van retrunyir trons; i es produí un fort terratrèmol, de tal magnitud com no n’hi havia hagut cap altre d’ençà que l’home va començar a existir sobre la terra. La gran ciutat va quedar partida en tres trossos, i les ciutats dels pagans es van esfondrar. La gran Babilònia va ser recordada davant Déu per fer-li beure la copa de vi del seu furor ardent. Totes les illes van fugir, les muntanyes van desaparèixer, i una calamarsada amb pedres grosses com talents es precipità del cel sobre els homes, i els homes maleïen Déu per la plaga de la calamarsada, perquè el dany era terrible.” APOCALIPSI 16:18-21*. Aquest text parla de la pujada del nivell del mar, de manera que les illes desapareixeran, i parla de desastres naturals que no es podran contenir. La gran Babilònia futura serà derrotada en aquell dia, alhora que aquest món s'enfronta a la seva destrucció.
Tot això em fa pensar en el gran esforç humà i la quantitat de mitjans materials que l'ésser humà està invertint per salvar el planeta. Déu mai no ens va demanar que salvéssim el planeta, perquè sap que això va més enllà del nostre poder. Ens va demanar que cuidéssim la creació, i cadascú som responsables per com fem això. Però el sistema mundial continua fent esforços fútils intentant salvar el planeta, i mentrestant, hem estat descurant l'estat moral de la població mundial. Quan Déu va enviar Jonàs a Nínive, va dir que si se'n penedien, Déu no enviaria el càstig que els havia anunciat. En el segon llibre de Cròniques Déu va pactar amb Salomó dient: “si llavors el meu poble, sobre el qual és invocat el meu nom, s’humilia i prega buscant el meu rostre, i es converteix de la seva mala conducta, jo l’escoltaré des del cel, perdonaré el seu pecat i restauraré el seu país.” 2 CRÒNIQUES 7:14*.
Déu sempre escolta a l'ànima penedida, però als superbs els resisteix, i aquests seran humiliats. No hi ha esperança per a Satanàs i els seus seguidors. El judici és imminent. Tot i això, hi ha esperança per a l'individu; hi ha una sortida per a tothom que reconeix l'autoritat divina i ve a Crist penedit. Déu ofereix gratuïtament una salvació integral que ha costat la vida del seu Fill. És el seu desig que ningú no mori, no obstant això, la decisió final és personal per a cada individu. Llegim a l'últim llibre de la Bíblia que els habitants que hagin endurit els seus cors fins al final, no podran fugir, perquè han rebutjat la gràcia de Déu. “Però a tots els qui l’acolliren, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit el poder esdevenir fills de Déu.”JOAN 1:12*. Davant de tota aquesta informació privilegiada que Déu ens ha deixat, què faràs tu avui?
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
